home *** CD-ROM | disk | FTP | other *** search
Text File | 2002-05-16 | 262.3 KB | 5,437 lines |
-
- Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
- ----------------------------------------------------
-
- Bruce Perens
-
- Sven Rudolph
-
- Igor Grobman
-
- James Treacy
-
- Adam Di Carlo
-
- versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- Resum
- -----
-
- Aquest document contΘ les instruccions d'instal╖laci≤ per a la versi≤
- 3.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura Intel x86
- ("i386"). TambΘ contΘ les referΦncies per a mΘs informaci≤ i
- informaci≤ de com esprΘmer al mαxim el vostre nou sistema Debian. Els
- procediments d'aquest document _no_ s'han d'usar per a actualitzar
- sistemes existents; si esteu actualitzant, vegeu les Notes de versi≤
- per a Debian 3.0
- (http://www.debian.org/releases/woody/i386/release-notes/).
-
-
- Nota de Copyright
- -----------------
-
- Aquest document pot Θsser distribu∩t i modificat sota els termes de la
- LlicΦncia P·blica General GNU (GPL).
- (C) 1996 Bruce Perens
- (C) 1996, 1997 Sven Rudolph
- (C) 1998 Igor Grobman, James Treacy
- (C) 1998--2002 Adam Di Carlo
-
- Aquest manual Θs programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o
- modificar-lo sota els termes de la LlicΦncia P·blica General GNU
- publicada per la Free Software Foundation; en qualsevol versi≤ (es la
- vostra opci≤), versi≤ 2 o qualsevol versi≤ posterior.
-
- Aquest manual Θs distribueix amb l'αnim de que pugui ser-vos ·til,
- per≥ _sense cap garantia_; ni tant sols la implicita de ser comercial
- i o modificat per a prop≥sits particulars. Vegeu la LlicΦncia P·blica
- General GNU per a mΘs detalls.
-
- Una c≥pia de la LlicΦncia P·blica General GNU estα disponible en
- `/usr/share/common-licenses/GPL' en la distribuci≤ Debian GNU/Linux o
- en la World Wide Web al lloc web de GNU
- (http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html). TambΘ podeu obtindre-la
- escrivint a la Free Software Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite
- 330, Boston, MA 02111-1307, USA.
-
- Es requereix que el degut reconeixement s'atribueixi a Debian i als
- autors d'aquest document aixφ com de tots els materials derivats a
- partir d'aquest. Si modifiqueu i milloreu aquest document us requerim
- una notificaci≤ als autors d'aquest document, via
- <debian-boot@lists.debian.org>.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- Continguts
- ----------
-
- 1. Benvingut/da a Debian
- 1.1. QuΦ Θs Debian?
- 1.2. QuΦ Θs GNU/Linux?
- 1.3. QuΦ Θs Debian GNU/Linux?
- 1.4. QuΦ Θs Debian GNU/Hurd?
- 1.5. Com aconseguir Debian
- 1.6. Com aconseguir la versi≤ mΘs recent d'aquest document
- 1.7. L'organitzaci≤ d'aquest document
- 1.8. Aquest document contΘ errades conegudes
- 1.9. Sobre el copyright i les llicΦncies del programari
-
- 2. Requeriments del sistema
- 2.1. Maquinari suportat
- 2.2. Medi d'instal╖laci≤
- 2.3. Requeriments de mem≥ria i d'espai en disc
- 2.4. Maquinari de connectivitat a la xarxa
- 2.5. PerifΦrics i demΘs maquinari
- 2.6. Adquirint maquinari especφfic per a GNU/Linux
-
- 3. Abans d'instal╖lar Debian GNU/Linux
- 3.1. Un cop d'ull al procΘs d'instal╖laci≤
- 3.2. C≥pies de seguretat de les vostres dades!
- 3.3. Informaci≤ que necessitareu
- 3.4. Planificant l'us del sistema
- 3.5. Requeriments de mφnims de maquinari
- 3.6. Preparticionant per a l'arrencada m·ltiple de sistemes
- 3.7. Pre-instal╖laci≤ del maquinari i configuraci≤ del sistema
- operatiu
-
- 4. Obtindre un medi del sistema d'instal╖laci≤
- 4.1. Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux
- 4.2. Descarregant els fitxers des de rΦpliques de Debian
- 4.3. Creant disquets a partir d'imatges de disc
- 4.4. Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur
- 4.5. Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP
- 4.6. Instal╖laci≤ automαtica
-
- 5. L'arrencada del sistema d'instal╖laci≤
- 5.1. Arguments dels parαmetres d'arrencada
- 5.2. Arrencant des d'un CD-ROM
- 5.3. Arrencant des de disquets
- 5.4. Arrencant des del disc dur
- 5.5. Arrencant des de TFTP
- 5.6. Localitzaci≤ de problemes del sistema d'instal╖laci≤
- 5.7. Introducci≤ a `dbootstrap'
- 5.8. "Escolliu la llengua"
- 5.9. ``Notes del llanτament''
- 5.10. ``Men· Principal de la Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux''
- 5.11. ``Configurar el teclat''
- 5.12. La ·ltima oportunitat!
-
- 6. Particions en Debian
- 6.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs
- mides.
- 6.2. L'arbre de directoris
- 6.3. Limitacions dels discs de PC
- 6.4. Esquema de particions recomanat
- 6.5. Noms de dispositius en Linux
- 6.6. Programes de Debian per definir particions
- 6.7. ``Inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi''
- 6.8. ``Inicialitzar una partici≤ de Linux''
- 6.9. ``Muntar una partici≤ previament inicialitzada''
- 6.10. Per muntar particions no suportades pel `dbootstrap'
-
- 7. Instal╖lant el nucli i la base del sistema operatiu
- 7.1. ``Instal╖lar nucli i els m≥duls dels controladors''
- 7.2. NFS
- 7.3. Xarxa
- 7.4. Arrel NFS
- 7.5. ``Configurar el suport per a PCMCIA''
- 7.6. ``Configurar els m≥duls dels controladors dels dispositius''
- 7.7. ``Configurar la xarxa''
- 7.8. ``Instal╖lar el sistema base''
-
- 8. Arrencant en el vostre nou sistema Debian
- 8.1. ``Fer el sistema arrencable''
- 8.2. El moment de la veritat
- 8.3. Debian desprΘs de l'arrencada, configuraci≤ base
- 8.4. Configurant la vostra zona horαria
- 8.5. Contrasenyes MD5
- 8.6. Contrasenyes Shadow
- 8.7. Entrar la contrasenya root
- 8.8. Creant un usuari normal
- 8.9. Configuraci≤ d'una connexi≤ PPP
- 8.10. Remogent el suport de PCMCIA
- 8.11. Configurant APT
- 8.12. Instal╖laci≤ de paquets: simple o avanτada
- 8.13. Selecci≤ de paquets simple --- La tasca d'instal╖lar
- 8.14. Selecci≤ avanτada de paquets amb `dselect'
- 8.15. Preguntes durant la instal╖laci≤ del programari
- 8.16. Accedint
-
- 9. Primeres passes i des d'on comenτar
- 9.1. Si sou nous en Unix
- 9.2. Sortint del sistema
- 9.3. Orientant-vos per Debian.
- 9.4. Reactivaci≤ del DOS i de Windows
- 9.5. Lectures i informaci≤ addicional
- 9.6. Compilaci≤ d'un nou nucli
-
- 10. Informaci≤ tΘcnica sobre els disquests d'arrencada
- 10.1. Codi font
- 10.2. El disquet de rescat
- 10.3. Reemplaτant el nucli del disquet de rescat
- 10.4. Precarregar m≥duls existents
-
- 11. ApΦndix
- 11.1. Informaci≤ addicional
- 11.2. Obtenci≤ de Debian GNU/Linux
- 11.3. Dispositius Linux
- 11.4. Espai en disc necessari segons les tasques
- 11.5. Efectes de Verbose i Quiet
-
- 12. Administratiu
- 12.1. Sobre aquest document
- 12.2. Contribucions a aquest document
- 12.3. Principals contribucions
- 12.4. Reconeixement de les marques registrades
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 1. Benvingut/da a Debian
- ------------------------
-
- Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian i de ben segur
- trobarαs que la distribuci≤ Debian de GNU/Linux Θs ·nica. Debian
- GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del
- m≤n, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descubrirαs que els
- seus resultats s≤n, veritablement, quelcom mΘs que una simple
- recopilaci≤.
-
- Aquest capφtol proporciona una vista prΦvia del projecte Debian i
- Debian GNU/Linux. Si ja coneixes la hist≥ria del projecte Debian i de
- la distribuci≤ Debian GNU/Linux, pots passar tranquil╖lament al
- segⁿent capφtol.
-
-
- 1.1. QuΦ Θs Debian?
- -------------------
-
- Debian Θs una organitzaci≤ totalment volutαria, dedicada a
- desenvolupar programari lliure i a promocionar els ideals de la Free
- Software Fundation (Fundaci≤ pel programari lliure - FSF). El
- projecte Debian va comenτar al 1993, quan Ian Murdock va distribuir
- una proposta als desenvolupadors del programari per tal de contribuir
- a una distribuci≤ del programari completa i coherent, basada en la
- nova versi≤ del nucli de Linux. Aquell petit grup de dedicats
- entusiastes, que originalment van ser fundats per la Free Software
- Fundation (http://www.fsf.org/fsf/fsf.html) sota la filosofia de GNU
- (http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html), ha anat creixent durant
- els anys fins a arribar a ser uns 800 _desenvolupadors de Debian_.
-
- Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats,
- incloδnt la Web (http://www.debian.org/) i el FTP
- (ftp://ftp.debian.org/), localitzant la gesti≤, els dissenys grαfics,
- l'anαlisi legal sobre les licΦncies del programari, la documentaci≤
- escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del programari.
-
- Dins de l'interΘs de comunicar la nostra filosofia i d'atraure
- desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el
- projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres
- valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de
- Debian:
- * A l'adreτa Contracte Social de Debian
- (http://www.debian.org/social_contract) hi ha la declaraci≤ dels
- compromisos de Debian amb la comunitat del programari lliure.
- Qualsevol que estigui d'acord amb atenir-se al Contracte Social
- pot ser un mantenidor (http://www.debian.org/doc/maint-guide/).
- Un mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian --- el
- manteniment del programari necessita del nostre criteri per ser
- lliure i els paquets segueixen els nostres estαndards de
- qualitat.
- * Els Principis del programari lliure de Debian
- (http://www.debian.org/social_contract#guidelines) s≤n unes
- declaracions clares i concises sobre els criteris de Debian sobre
- el programari lliure. Els Principis del programari lliure de
- Debian (DFSG) s≤n un document important envers el moviment del
- programari lliure i representa la creaci≤ de The Open Source
- Definition (http://opensource.org/docs/definition_plain.html) (La
- definici≤ del codi font obert).
- * El Manual de la polφtica de Debian
- (http://www.debian.org/doc/debian-policy/) Θs una especificaci≤
- general dels estαndards de qualitat del projecte Debian.
-
- Els desenvolupadors de Debian tambΘ estan implicats en d'altres
- projectes; alguns especificament de Debian i d'altres inclouen alguna
- o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples s≤n:
- * La Linux Standard Base (http://www.linuxbase.org/) (Base
- estαndard de Linux - LSB) que Θs un projecte dirigit a
- estandaritzar el sistema bαsic de GNU/Linux, possibilitant en
- tercer lloc que als desenvolupadors de programari i maquinari els
- fos mΘs fαcil dissenyar els programes i els dispositius
- controladors (drivers) per a Linux d'una forma generalitzada, mΘs
- enllα d'una distribuci≤ especφfica de GNU/Linux.
- * La Filesystem Hierarchy Standard (http://www.pathname.com/fhs/)
- (Jerarquia estαndard del sistema de fitxers - FHS), Θs un esforτ
- per estandaritzar la disposici≤ del sistema de fitxers de Linux.
- La FHS permetrα als desenvolupadors concentrar els seus esforτos
- en el disseny de programes, sense haver de preocupar-se de com
- s'haurα d'instal╖lar el paquet en les diferents distribucions de
- GNU/Linux.
- * El Debian Jr. (http://www.debian.org/devel/debian-jr/) Θs un
- projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb
- possibilitats pels nostres usuaris mΘs joves.
-
- Per mΘs informaci≤ generalitzada sobre Debian, veure la Debian FAQ
- (http://www.debian.org/doc/FAQ/).
-
-
- 1.2. QuΦ Θs GNU/Linux?
- ----------------------
-
- El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en
- programari lliure per a utilitzar-les amb les comercialitzacions
- Unix(TM) i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux. Aquestes
- utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que
- van des de les mΘs mundanes (com ara copiar o esborrar fitxers) a les
- mΘs complexes (com ara executar processadors de textos i programes
- compiladors o fer edicions sofisticades en una gran varietat de
- formats).
-
- Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bαsics que s≤n
- necessaris per fer que l'ordinador pugui comunicar-se i rebre les
- instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les
- cintes i les impressores; controlar l'·s de la mem≥ria; i executar
- altre programari. La part mΘs important d'un sistema operatiu Θs el
- nucli. Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, Θs Linux. La
- resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns
- d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux
- a∩llat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo
- "GNU/Linux" per a referir-se a sistemes que sovint s≤n anomenats
- "Linux".
-
- El primer nucli Linux (http://www.kernel.org/) vα apareixer al 1991,
- quan un estudiant graduat de ciΦncies de la computaci≤ anomenat Linus
- Torvalds va anunciar en el grup de notφcies de Usenet `comp.os.minix'
- una nova versi≤ per reemplazar el nucli de Minix. Veure la pαgina
- internacional de Linux Linux History Page
- (http://www.li.org/linuxhistory.php).
-
- Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de
- desenvolupadors amb l'ajuda d'uns quants col╖laboradors de confianτa.
- Hi ha un excel╖lent resum semanal de les discussions sobre el `nucli
- Linux' a la llista de correu de Kernel Traffic
- (http://kt.zork.net/kernel-traffic/). TambΘ podreu trobar mΘs
- informaci≤ en la llista de correu `linux-kernel' en la linux-kernel
- mailing list FAQ (http://www.tux.org/lkml/).
-
-
- 1.3. QuΦ Θs Debian GNU/Linux?
- -----------------------------
-
- La combinaci≤ de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats
- de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure important, comformen
- una distribuci≤ ·nica anomenada Debian GNU/Linux. Aquesta distribuci≤
- Θs composta per una gran quantitat de _paquets_ de programari. Cada
- paquet de la distribuci≤ tΘ executables, scripts, documentaci≤,
- informaci≤ de la configuaraci≤, aixφ com un _mantenidor_ que Θs el
- principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar
- els errors de programaci≤, i de comunicar-se amb els elaboradors del
- paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb
- el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors
- siguin rαpidament localitzats i depurats.
-
- L'atenci≤ de Debian als detalls ens permet produir una distribuci≤
- estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal╖lacions poden ser
- fαcilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de
- muntar tallafocs pels centres de treball cientφfics a servidors de
- xarxa d'alta qualitat.
-
- La caracterφstica que mΘs diferencia Debian d'altres distribucions
- GNU/Linux Θs el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes
- utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total
- sobre els paquets instal╖lats en el sistema, incloδnt-hi la
- possibilitat d'instal╖lar un ·nic paquet o d'actualitzar totalment el
- sistema operatiu. Els paquets individuals tambΘ es poden actualitzar.
- Podeu establir en el sistema de manteniment de paquets quin programari
- us heu compilat vosaltres mateixos i les dependΦncies que tΘ.
-
- Per protegir el vostre sistema contra "troyans" i d'altres programaris
- perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets
- pujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els
- empaquetadors de Debian tambΘ tenen cura de configurar els seus
- paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als
- paquets en circulaci≤, normalment les reparacions estan disponibles
- molt aviat. Amb unes simples opcions d'actualitzaci≤ de Debian, les
- reparacions de seguretat es poden descarregar i instal╖lar
- automαticament a travΘs d'internet.
-
- La primera i millor forma d'obtenir el permφs per a utilitzar el
- vostre sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els
- desenvolupadors de Debian, Θs a travΘs d'algunes llistes de correu
- mantenides pel projecte Debian (n'hi ha mΘs de 90 en aquest lloc). El
- mΘs fαcil per a subscriures en una o mΘs d'aquestes llistes Θs
- visitant la Pαgina de subscripcions a la llista de correu de Debian
- (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe) i emplenar el formulari
- que hi trobareu.
-
-
- 1.4. QuΦ Θs Debian GNU/Hurd?
- ----------------------------
-
- Debian GNU/Hurd Θs un sistema de GNU de Debian que reemplaτa el nucli
- monolφtic de Linux amb el GNU Hurd --- un conjunt de servidors
- funcionant al nivell mΘs alt del micronucli (microkernel) GNU Mach.
- El Hurd encara no estα a punt i no Θs recomanable utilitzar-lo en el
- dia a dia, per≥ el treball continua. Actualment el Hurd nomΘs estα
- desenvolupat per a l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptaci≤ a
- d'altres arquitectures farα quan el sistema siga mΘs estable.
-
- Per mΘs informaci≤, aneu a la pαgina del port de Debian GNU/Hurd
- (http://www.debian.org/ports/hurd/) i a la llista de correu
- <debian-hurd@lists.debian.org>.
-
-
- 1.5. Com aconseguir Debian
- --------------------------
-
- Per obtindre informaci≤ sobre com descarregar-vos la Debian GNU/Linux
- des de la Internet o quins CD Debian autoritzats poden ser comprats,
- mireu en la pαgina de distribuci≤ (http://www.debian.org/distrib/).
- La llista de rΦpliques de Debian
- (http://www.debian.org/distrib/ftplist) contΘ un complert conjunt de
- les rΦpliques autoritzades de Debian.
-
- Debian pot ser fαcilment actualitzat desprΘs de la seva instal╖laci≤.
- El procΘs d'instal╖laci≤ pot ajudar-vos a configurar el sistema per
- tal que pugueu fer les actualitzacions, si fos necessari, quan aquest
- ja es trobi completament instal╖lat.
-
-
- 1.6. Com aconseguir la versi≤ mΘs recent d'aquest document
- ----------------------------------------------------------
-
- Aquest document es revisa constantment. Segurament volgueu comprovar
- la pαgina de Debian 3.0 (http://www.debian.org/releases/woody/) per a
- alguna informaci≤ d'·ltima hora sobre la distribuci≤ 3.0 del sistema
- Debian GNU/Linux. Les versions actualitzades d'aquest manual
- d'instal╖laci≤ tambΘ estaran disponibles en les pαgines oficials del
- Manual d'Instal╖laci≤
- (http://www.debian.org/releases/woody/i386/install).
-
-
- 1.7. L'organitzaci≤ d'aquest document
- -------------------------------------
-
- Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de
- Debian. Intenta fer poques suposicions a sobre del vostre nivell
- d'especialitzaci≤. Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements
- generals de com funciona el maquinari en el vostre ordinador.
-
- Els usuaris experimentats tambΘ poden trobar referΦncies i
- informacions interesants en aquest document, que inclou; l'espai mφnim
- necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema
- d'instal╖laci≤ Debian, entre d'altres. I animem als usuaris experts a
- retornar sobre aquest document.
-
- En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiarα a
- travΘs del procΘs d'instal╖laci≤ des del comenτament fins a la fφ.
- Aquφ hi han els passos per a instal╖lar Debian GNU/Linux i les
- seccions d'aquest document que correlacionen cada passa:
-
- 1. Determinar si el vostre maquinari disposa dels requisits
- necessaris per a poder utilitzar el sistema d'instal╖laci≤, a
- Capφtol 2, `Requeriments del sistema'.
-
- 2. Fer la c≥pia de seguretat del vostre sistema i realitzar la
- planificaci≤ necessαria i la configuraci≤ del maquinari abans
- d'instal╖lar Debian, a Capφtol 3, `Abans d'instal╖lar Debian
- GNU/Linux'. Si esteu preparant un sistema d'arrencada m·ltiple,
- necessitareu crear espai particionable en el vostre disc dur per
- a usar-lo amb Debian.
-
- 3. A Capφtol 4, `Obtindre un medi del sistema d'instal╖laci≤',
- podreu obtindre els fitxers d'instal╖laci≤ necessaris per al
- mΦtode d'instal╖laci≤ escollit.
-
- 4. A Capφtol 5, `L'arrencada del sistema d'instal╖laci≤', s'hi
- descriu com arrencar dins el sistema d'instal╖laci≤. Aquest
- capφtol tambΘ tracta dels procediments de detecci≤ d'errors en
- cas que tinguΦssiu problemes en aquest punt.
-
- 5. Establir les vostres particions Linux en el vostre sistema Debian
- estα explicat en Capφtol 6, `Particions en Debian'.
-
- 6. Instal╖lar el nucli i configurar els m≥duls controladors dels
- perifΦrics en Capφtol 7, `Instal╖lant el nucli i la base del
- sistema operatiu'. Sin≤ esteu instal╖lant des d'un CD,
- configurar la vostra connexi≤ a la xarxa per a obtindre els
- fitxers d'instal╖laci≤ restants directament des d'un servidor de
- Debian.
-
- 7. Comenτar automαticament la descαrrega/instal╖laci≤/configuraci≤
- del sistema de treball mφnim en Secci≤ 7.8, ```Instal╖lar el
- sistema base'''
-
- 8. Arrencar amb el vostre nou sistema base i realitzar alguns
- treballs adicionals de configuraci≤, en Capφtol 8, `Arrencant en
- el vostre nou sistema Debian'.
-
- 9. Instal╖lar el programari addicional en Secci≤ 8.12, `Instal╖laci≤
- de paquets: simple o avanτada'. Useu el programa `tasksel' per a
- instal╖lar grups de paquets a l'ordinador en forma de "tasques",
- `dselect' els selecciona individualment des d'una llarga llista o
- `apt-get' per a instal╖lar-los individualment si sabeu el nom del
- paquet.
-
- Quan ja tingueu el vostre sistema instal╖lat, podreu llegir Capφtol 9,
- `Primeres passes i des d'on comenτar'. Aquest capφtol explica on
- buscar per trobar mΘs informaci≤ a sobre de Unix i Debian, i com
- reemplaτar el vostre nucli. Si desitgeu crear el vostre propi
- mecanisme d'instal╖laci≤, haurφeu de llegir Capφtol 10, `Informaci≤
- tΘcnica sobre els disquests d'arrencada'.
-
- Per a finalitzar, la informaci≤ sobre aquest document i com contribuir
- a fer-lo mΘs accessible en Capφtol 12, `Administratiu'.
-
-
- 1.8. Aquest document contΘ errades conegudes
- --------------------------------------------
-
- Aquest document estα encara en forma d'esborrany. Se sap que Θs
- incomplet i segurament contΘ errades, problemes gramaticals i
- d'altres. Si observeu les paraules "FIXME" (AJUDA) o "TODO", podeu
- estar segurs que sabem que aquesta secci≤ Θs incompleta. Com sempre,
- _requereix de crφtiques_ (el comprador haurφa d'anar amb cura).
- Qualsevol ajuda, suggerΦncia i especialment, informaci≤ addicional,
- serα benvinguda.
-
- Les versions en procΘs d'aquest document es poden trobar a
- http://www.debian.org/releases/woody/i386/install. Allφ hi trobareu
- una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per a les que
- aquest document estα disponible.
-
- La font tambΘ estα a disponibilitat p·blica; busqueu mΘs informaci≤
- referent a com contribuir-hi en Capφtol 12, `Administratiu'. Agrairem
- suggerΦncies, comentaris, informaci≤ addicional i avisos d'errors
- (bugs) (utilitzeu el paquet `boot-floppies', per≥ primer assegureu-vos
- que no s'hagi avisat ja de l'error).
-
-
- 1.9. Sobre el copyright i les llicΦncies del programari
- -------------------------------------------------------
-
- Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicΦncies que venen amb
- la majoria del programari comercial --- normalment diuen que nomΘs
- podeu utilitzar una c≥pia del programari en un ·nic ordinador. La
- llicΦncia del sistema Debian GNU/Linux no Θs del tot aixφ. Us animem
- a posar una c≥pia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra
- escola o lloc de treball. Deixeu el vostre medi d'instal╖laci≤ als
- vostres amics i ajudeu-los amb la instal╖laci≤ als seus ordinadors!
- Podeu fer centenars de c≥pies i _vendre-les_ --- encara que amb unes
- poques restriccions. La vostra llibertat per instal╖lar i utilitzar
- el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en
- _programari lliure_.
-
- Anomenar-se programari "lliure" no significa que el programari no
- tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest
- programari hagin de ser distribu∩ts gratu∩tament. Programari lliure,
- en part, vol dir que les llicΦncies dels programes individuals no
- requereixen que pagueu pel privilegi de distribuir o utilitzar-los.
- El programari lliure tambΘ comporta que no nomΘs qualsevol el pot
- ampliar, adaptar i modificar, sin≤ que tambΘ en pot distribuir el
- resultant d'aquests canvis.[1]
-
- Alguns dels programes del sistema estan sota la llicΦncia de _GNU_
- _LlicΦncia P·blica General (General Public License)_, sovint anomenada
- simplement "la GPL". La GPL requereix que deixeu el _codi font_ dels
- programes sempre disponible quan distribu∩u una c≥pia binαria del
- programa; amb aquesta condici≤ de la llicΦncia s'assegura que
- qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut a aquesta
- condici≤, el codi font de tots aquests programes estarα disponible al
- sistema Debian.[2]
-
- Hi ha algunes formes mΘs de declaracions de copyright i de llicΦncies
- de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar
- els copyrights i les llicΦncies per a cada paquet instal╖lat en el
- vostre sistema mirant el fitxer
- `/usr/share/doc/<nom_del_paquet>/copyright' un cop el tingueu
- instal╖lat.
-
- Per mΘs informaci≤ sobre les llicΦncies i com es decideix a Debian si
- un programari compleix les caracterφstiques per ser incl≤s en una
- distribuci≤ oficial, mireu els Principis del programari lliure de
- Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines).
-
- El punt legal mΘs important Θs que aquest programari _no tΘ
- garanties_. Els programadors que han creat aquest programari ho fan
- per beneficiar a la comunitat. No Θs tenen garanties en vers d'un ·s
- concret del programari. D'altra banda, com que el programari Θs
- lliure, vosaltres teniu la possibilitat de modificar aquest programari
- per adecuar-lo a les vostres necessitats --- i disfrutar dels
- beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari
- a la seva manera.
-
- [1] Observeu que el projecte Debian, com a concessi≤ pragmαtica cap els
- seus usuaris, comporta que alguns paquets disponibles no compleixin
- els nostres criteris per a ser considerats lliures. Aquests paquets
- no s≤n part de la distribuci≤ oficial, tanmateix, es troben
- disponibles des de `contrib' o `non-free' a la zona de rΦpliques de
- Debian o en la tercera part dels CD-ROM; mireu les Debian FAQ
- (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sota de "The Debian FTP archives"
- (Els arxius FTP de Debian), per a mΘs informaci≤ sobre la disposici≤ i
- el contingut dels arxius.
-
- [2] Per mΘs informaci≤ de com trobar, desempaquetar i construir binaris
- des dels paquets font de Debian, mireu les Debian FAQ
- (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sobre "Basics of the Debian Package
- Management System" (Informaci≤ bαsica sobre el sistema Debian de
- gesti≤ de paquets).
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 2. Requeriments del sistema
- ---------------------------
-
- Aquesta secci≤ contΘ informaci≤ sobre el maquinari que necessiteu per
- a comenτar amb Debian. TambΘ trobareu enllaτos amb mΘs informaci≤ a
- sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
-
-
- 2.1. Maquinari suportat
- -----------------------
-
- Debian no imposa requeriments de maquinari mΘs enllα que els del
- mateix nucli Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol
- arquitectura o plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la
- libc, el `gcc', etc. i que tingui un port de Debian, podrα executar
- Debian. Si us plau aneu a les pαgines dels ports en
- http://www.debian.org/ports/i386/ per a mΘs detalls de l'arquitectura
- i386 i de com ha estat testada amb Debian.
-
- MΘs que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari
- suportades per Intel x86, aquesta secci≤ contindrα informaci≤ general
- i referΦncies d'on trobar informaci≤ addicional.
-
- 2.1.1. Arquitectures suportades
- -------------------------------
-
- Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses
- variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
-
- Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
- ---------------------+--------------------------------
- Intel basats en x86 | i386
- | - vanilla
- | - idepci
- | - compact
- | - bf2.4 (experimental)
- |
- Motorola 680x0: | m68k
- - Atari | - atari
- - Amiga | - amiga
- - 68k Macintosh | - mac
- - VME | - bvme6000
- | - mvme147
- | - mvme16x
- |
- DEC Alpha | alpha
- | - generic
- | - jensen
- | - nautilus
- |
- Sun SPARC | sparc
- | - sun4cdm
- | - sun4u
- |
- ARM i StrongARM | arm
- | - netwinder
- | - riscpc
- | - shark
- | - lart
- |
- IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- - CHRP | - chrp
- - PowerMac | - powermac, new-powermac
- - PReP | - prep
- - APUS | - apus
- |
- HP PA-RISC | hppa
- - PA-RISC 1.1 | - 32
- - PA-RISC 2.0 | - 64
- |
- Intel basats en ia64 | ia64
- |
- MIPS (big endian) | mips
- - SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
- |
- MIPS (little endian) | mipsel
- - DEC Decstation | - r4k-kn04
- | - r3k-kn02
- |
- IBM S/390 | s390
- | - tape
- | - vmrdr
- |
- ---------------------+----------------------------
-
- Aquest document cobreix la instal╖laci≤ per a l'arquitectura _i386_.
- Per a veure la informaci≤ de qualsevol de les altres arquitectures
- suportades per Debian mireu les pαgines de Debian-Ports
- (http://www.debian.org/ports/) (Pαgines especφfiques de les
- arquitectures).
-
- 2.1.2. Suport CPU, plaques base i vφdeo
- ---------------------------------------
-
- Informaci≤ mΘs completa referent als perifΦrics suportats podeu
- trobar-la en el Linux Hardware Compatibility HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO.html). Aquesta secci≤
- simplement n'exposa els bαsics.
-
- 2.1.2.1. CPU
- ------------
-
- GairebΘ tots els processadors basats en x86 estan suportats; aquests
- tambΘ inclouen als processadors de AMD i Cyrix. TambΘ estan suportats
- els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet.
- En canvi, Linux _no_ funcionarα en processadors 286 o anteriors.
-
- 2.1.2.2. Bus E/S (I/O)
- ----------------------
-
- El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la
- comunicaci≤ entre la CPU, els perifΦrics i els dispositius
- d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA,
- EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la lφnia IBM
- PS/2) o VESA Local Bus (VLB, tambΘ anomenada bus VL).
-
- 2.1.2.3. Targetes grαfiques
- ---------------------------
-
- Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una
- interfφcie compatible VGA. GairebΘ totes les targetes modernes s≤n
- compatibles amb MGA. Antics estαndards com a CGA, MDA o HGA tambΘ
- tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu
- que X11 no serα usat durant el procΘs d'instal╖laci≤ descrit per
- aquest document.
-
- El suport Debian per a interfφcies grαfiques serα determinat pel
- suport trobat en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves
- ranures d'espansi≤ (slots) de vφdeo AGP actualment s≤n una modificaci≤
- de l'especificaci≤ PCI i moltes targetes AGP funcionen sota XFree86.
- Detalls sobre els busos grαfics suportats, targetes, monitors i
- punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0 ve
- amb la revisi≤ X11 4.1.0.
-
- 2.1.2.4. Portαtils
- ------------------
-
- Els portαtils tambΘ estan suportats. Sovint aquests tenen
- especificacions o maquinari propietari. Per a veure si el vostre
- portαtil funcionarα o no amb GNU/Linux, mireu les Linux Laptop pages
- (http://www.linux-laptop.net/) (pαgines de portαtils Linux).
-
- 2.1.3. M·ltiples processadors
- -----------------------------
-
- El suport multiprocessador (multi-processor) --- tambΘ anomenat
- "multiprocessament simΦtric" (symmetric multi-processing) o SMP ---
- estα suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'estαndard
- Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP. Aix≥ no hauria
- d'impedir la instal╖laci≤, donat que aquest estαndard, sense SMP
- hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols
- usarα la primera CPU.
-
- Per a aprofitar l'avantatge dels m·ltiples processadors, tindreu que
- substituir el nucli estαndard de Debian. Podeu trobar una discussi≤
- de com fer aix≥ en; Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un nou nucli'. En
- aquest moment (versi≤ del nucli 2.2.20) la manera d'habilitar el SMP
- Θs seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament
- simΦtric) en la secci≤ "General" de la configuraci≤ del nucli.
-
-
- 2.2. Medi d'instal╖laci≤
- ------------------------
-
- En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets,
- usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu serα
- una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density
- 1440 k). TambΘ prove∩m d'imatges per a disquets de 5.25 polsades
- d'alta densitat (Double-density 1200 k).
-
- La instal╖laci≤ des de CD-ROM estα suportada per algunes
- arquitectures. En mαquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM,
- haurφeu de ser capaτos de fer una completa floppy-less instal╖laci≤.
- Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM,
- podreu usar-los conjuntament amb d'altres tΦcniques per a instal╖lar
- el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un
- altre mΦtode; feu un cop d'ull a Secci≤ 5.2, `Arrencant des d'un
- CD-ROM'.
-
- Tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI estan suportats. Afegint-hi el
- suport de totes les interfφcies de CD no estαndards suportades per
- Linux (com els controladors Mitsumi i Matsushita). Tot i aixφ,
- aquests models requereixen de parαmetres especials d'arrencada o
- d'altres ajustaments per a fer que funcionin. El Linux CD-ROM HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/CDROM-HOWTO.html) contΘ informaci≤ en
- profunditat sobre l'us dels CD-ROM amb Linux.
-
- Instal╖lar des de discs locals es una altra opci≤ per a moltes
- arquitectures.
-
- TambΘ podeu _iniciar l'arrencada_ del vostre sistema sobre la xarxa.
- Instal╖lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant
- mitjanτant NFS tots els sistemes de fitxers locals, Θs l'altre opci≤
- -- probablement necessitareu un mφnim de 16MB de RAM per a aquesta
- opci≤. DesprΘs de que el nucli del sistema operatiu estigui
- instal╖lat, podreu instal╖lar la resta del vostre sistema mitjanτant
- qualsevol altre connexi≤ a la xarxa (incloδnt-hi PPP desprΘs
- d'instal╖lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
-
- 2.2.1. Sistemes d'emmagatzemament suportats
- -------------------------------------------
-
- Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a
- maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar.
- Desafortunadament, aix≥ fa al nucli mΘs gran, amb una gran quantitat
- de controladors que mai seran usats per la vostra mαquina (doneu un
- cop d'ull a Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un nou nucli' per a saber com
- construir el vostre propi nucli). Tot i aixφ, Θs desitjable suportar
- el mΘs ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que
- podreu instal╖lar en la major diversitat de maquinari possible.
-
- Generalment, el sistema d'instal╖laci≤ Debian inclou suport per a
- disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port
- paral╖lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers
- suportats inclouen al MINIX, FAT, extensions Win-32 de FAT (VFAT),
- entre d'altres (noteu que el NTFS no estα suportat pel sistema
- d'instal╖laci≤; podreu afegir-lo mΘs tard, tal i com es descriu en
- Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un nou nucli').
-
- Les interfφcies de disc que emulen la interfφcie de disc dur "AT" que
- sovint s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues
- controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT
- sols estan suportades com a m≥duls. Les controladores de disc SCSI de
- molts fabricants diferents tambΘ estan suportades. Mireu el Linux
- Hardware Compatibility HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO.html) per a mΘs detalls.
-
- Els no suportats s≤n algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI ,
- incloδnt-hi
-
- * El protocol EATA-DMA d'acord amb la SCSI Host Adapters com les
- controladores SmartCache III/IV, la famφlia SmartRAID, DPT
- PM2011B i PM2012B.
-
- * La famφlia 53c7 NCR de controladores SCSI (per≥ les controladores
- 53c8 i 5380 estan suportades)
-
-
- 2.3. Requeriments de mem≥ria i d'espai en disc
- ----------------------------------------------
-
- Com a mφnim haureu de tindre 12MB de mem≥ria i 110MB d'espai al disc
- dur. Per a un sistema mφnim basat en consola (tots els paquets
- estαndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal╖lar una quantitat
- raonable de programari, incloδnt-hi el sistema X Window i alguns
- programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a
- mφnim. Per a una instal╖laci≤ mΘs o menys completa, necessitareu al
- voltant dels 800MB. Per a instal╖lar _tot_ el disponible en Debian,
- probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment
- instal╖lar-ho tot no tΘ sentit, donat que molts paquets tenen
- conflictes amb d'altres.
-
-
- 2.4. Maquinari de connectivitat a la xarxa
- ------------------------------------------
-
- Algunes targetes d'interfφcie de xarxa (NIC) no estan suportades per
- la majoria dels discs d'instal╖laci≤ Debian, com les targetes i
- protocols; AX.25, 3Com EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507);
- NI5210; NE2100 genΦriques; NI6510 i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005;
- Schneider & targetes Koch G16; Ansel Communications EISA 3200;
- targetes basades en Winbond-840 (p.e: Realtek-100A), alguna de les
- noves targetes basades en Tulip i la targeta de xarxa encastada Zenith
- Z-Note. Aquestes s≤n les targetes de xarxa suportades pel sabor
- "bf2.4": targetes basades en Winbond-840, les noves targetes basades
- en Tulip, les National Semiconductor sΦries DP8381x/DP8382x i la
- Sundance ST201 "Alta". Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no
- estan suportades pel sistema d'instal╖laci≤ estαndard, per≥ mireu el
- Linux en MCA (http://www.dgmicro.com/mca/general-goods.html) per a
- algunes intruccions (antigues) i l'arxiu de discussions Linux MCA
- (http://www.dgmicro.com/linux_frm.htm). Les xarxes FDDI tampoc no
- estan suportades pels discs d'instal╖laci≤, tant les targetes com els
- protocols. Podeu crear-vos un nucli personalitzat que les suporti i
- substituir el que usa el instal╖lador (mireu Secci≤ 10.3, `Reemplaτant
- el nucli del disquet de rescat').
-
- Pel que fa a la RDSI (en anglΦs ISDN), el protocol D-channel per a les
- (antigues) German 1TR6 no estα suportat; les targetes Spellcaster BRI
- ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arrencada.
-
- Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Per≥ tal i
- com s'ha mencionat anteriorment: si desitgeu usar el vostre propi
- nucli si us plau mireu-vos; Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un nou nucli'
- per a mΘs informaci≤.
-
-
- 2.5. PerifΦrics i demΘs maquinari
- ---------------------------------
-
- Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara
- ratolins, impresores, escαners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i aix≥,
- molts d'aquests dispositius no s≤n requerits per a instal╖lar el
- sistema. Els teclats USB poden requerin d'una configuraci≤ addicional
- (mireu 3.7.3.4, `Teclats USB'). Aquesta secci≤ contΘ informaci≤ a
- sobre dels perifΦrics especφfics _no_ suportats pel sistema
- d'instal╖laci≤, encara que poden estar suportats per Linux. Un altre
- cop, mireu en el Linux Hardware Compatibility HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO.html) per a determinar si el
- vostre maquinari especφfic estα suportat per Linux.
-
- El maquinari USB estα suportat pel sabor "bf2.4". Si us trobeu amb
- que no podeu usar alguns dispositius USB, posteriorment podreu
- actualitzar el nucli 2.4.x.
-
- Noteu que els nuclis existents no suporten els ports sΦrie numerats
- per sobre de quatre (`/dev/ttyS3'). Tindreu que usar qualsevol dels
- altres disponibles o sin≤ contruir-vos un nucli propi (mireu; Secci≤
- 10.3, `Reemplaτant el nucli del disquet de rescat').
-
-
- 2.6. Adquirint maquinari especφfic per a GNU/Linux
- --------------------------------------------------
-
- Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o
- alguna altra distribuci≤ de GNU/Linux preinstal╖lada. Potser tindreu
- que pagar mΘs per aquest privilegi, per≥ el fer-ho aixφ us assegurarα
- que aquest maquinari estα completament suportat per GNU/Linux. Si
- teniu que comprar una mαquina amb Windows inclos, llegiu-ne atentament
- la llicΦncia que ve amb el Windows; teniu la posibilitat de rebutjar
- la llicΦncia i obtindre el descompte del seu venedor. Mireu
- http://www.linuxmall.com/refund/ per a completar detalls .
-
- Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal╖lat com sin≤ o fins i
- tot un sistema usat, Θs important comprovar que el seu maquinari estα
- suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de
- components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu
- comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es
- mostrin amables amb el maquinari Linux.
-
- 2.6.1. Eviteu maquinari tancat o propietari
- -------------------------------------------
-
- Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure
- controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la
- documentaci≤ sense un acord de no divulgaci≤ que eviti que alliverem
- el codi font en Linux.
-
- Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentaci≤ d'aquests
- dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar
- demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la
- documentaci≤. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests
- s'adonaran de que la comunitat del programari lliure Θs un mercat
- important.
-
- 2.6.2. Maquinari especφfic de Windows
- -------------------------------------
-
- Actualment hi ha una tendΦncia preocupant en la profileraci≤ de
- maquinari especφfic per a Windows com m≥dems i impresores. En molts
- casos s≤n especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu
- Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for
- Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en
- Windows). Aix≥ generalment es fa treient els processadors encastats
- del maquinari i passant la seva feina a un controlador de Windows que
- s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU). Aquesta
- estratΦgia fa al maquinari mΘs barat, per≥ l'estalvi _no_ repercuteix
- en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i
- tot mΘs car que els dispositius equivalents que conserven la seva
- intel╖ligΦncia encastada.
-
- Tindrφeu que evitar el maquinari especφfic per a Windows per dos
- motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les
- fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la
- interfφcie del maquinari i del programari Θs propietαria i la
- documentaci≤ no estα disponible sense un acord de no dibulgaci≤, si es
- que aquesta estα disponible. Aix≥ imposibilita el seu us pel
- programari lliure, donat que aquest revela sistemαticament el codi
- font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius
- com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema
- operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de
- _temps real_ i llavors la CPU no estα disponible per a executar els
- vostres programes doncs tΘ que portar aquests dispositius. Donat que
- l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un
- usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows
- simplement no noti la cαrrega que aquest maquinari imposa a la seva
- CPU. Tot i aix≥, qualsevol sistema operatiu multiprocΘs, incl·s
- Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats
- quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del
- processament encastat en aquest maquinari.
-
- Podeu ajudar amb aquesta situaci≤ alentant als fabricants per a
- alliberar la documentaci≤ i d'altres recursos necessaris per a
- programar aquest maquinari, per≥ la millor estratΦgia Θs simplement
- evitar aquest tipus de maquinari fins que es llisti com a funcional en
- el Linux Hardware Compatibility HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO.html).
-
- 2.6.3. RAM amb paritat falsa o "virtual"
- ----------------------------------------
-
- Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga
- d'informαtica, probablement aconseguireu m≥duls de mem≥ria amb
- _paritat virtual_ en comptes d'uns amb _paritat real_. Els SIMM amb
- paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) sols perque
- tenen un xip mΘs que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip
- extra Θs mΘs petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual
- funcionen exactament igual que els de mem≥ria sense paritat. Excepte
- en que no poden dir quan hi ha hagut un error en un ·nic bit de la RAM
- el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la
- placa base. No pagueu mai mΘs per un SIMM amb paritat virtual que un
- sense paritat. En canvi podeu esperar pagar una mica mΘs per un SIMM
- amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica mΘs
- de mem≥ria per cada 8 bits.
-
- Si desitgeu una completa informaci≤ de les caracterφstiques de la RAM
- en l'arquitectura Intel x86 i sobre quina RAM Θs millor comprar,
- mireu-vos la PC Hardware FAQ
- (http://www.faqs.org/faqs/pc-hardware-faq/part1/).
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 3. Abans d'instal╖lar Debian GNU/Linux
- --------------------------------------
-
-
- 3.1. Un cop d'ull al procΘs d'instal╖laci≤
- ------------------------------------------
-
- Aquφ revisareu les passes que seguireu durant el procΘs
- d'instal╖laci≤.
-
- 1. Crear espai particionable per a Debian al vostre disc dur
-
- 2. Localitzar i/o descarregar el nucli (kernel) i controlador
- (driver) (excepte usuaris amb CD de Debian)
-
- 3. Escollir un joc de floppies d'arrencada o reemplaτar els fitxers
- d'arrencada (excepte molts dels usuaris dels CD de Debian que
- podran arrencar des dels mateixos)
-
- 4. Arrencar el sistema d'instal╖laci≤
-
- 5. Configurar el teclat
-
- 6. Crear i muntar les particions de Debian
-
- 7. Punt en la instal╖laci≤ en el que localitzareu el nucli i
- controladors
-
- 8. Seleccionar els controladors dels perifΦrics que carregareu
-
- 9. Configurar la interfφcie de xarxa
-
- 10. Inicialitzar la descαrrega/instal╖laci≤/configuraci≤ automαtica
- del sistema base
-
- 11. Configurar Linux o l'arrencada de m·ltiples sistemes
-
- 12. Arrencar el nou sistema instal╖lat i fer algunes configuracions
- finals
-
- 13. Instal╖lar tasques i paquets addicionals, al vostre gust
-
-
- 3.2. C≥pies de seguretat de les vostres dades!
- ----------------------------------------------
-
- Abans de comenτar, cal fer c≥pies de seguretat de cada fitxer que hi
- ha a l'ordinador. Si aquesta Θs la primera vegada que un sistema
- operatiu Θs instal╖lat al vostre ordinador, es forτa probable que
- tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a
- Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, haurφeu
- de comptar amb la possible pΦrdua de tot el contingut del mateix, no
- importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats
- en la instal╖laci≤ s≤n forτa segurs i molts d'ells s'han utilitzat
- durant anys; tot i aix≥, un moviment en fals pot costar molt car. Tot
- i haver fet c≥pies de seguretat cal anar en compte i pensar les
- respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden
- salvar d'hores de treball innecessari.
-
- Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre
- a mα els mitjans de distribuci≤ de tots els altres sistemes operatius
- presents a la mαquina. Especialment si es reparticiona el disc des
- d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de
- reinstal╖lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema
- operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els
- fitxers de les particions afectades.
-
-
- 3.3. Informaci≤ que necessitareu
- --------------------------------
-
- 3.3.1. Documentaci≤
- -------------------
-
- _Manual d'Instal╖laci≤:_
- install.ca.txt
- install.ca.html
- install.ca.pdf
- Aquest Θs el fitxer que esteu llegint ara mateix; en format
- ASCII, HTML o PDF.
-
- Tutorial de dselect (dselect-beginner.ca.html)
- Tutorial per a usar el programa `dselect'. Aquest Θs un dels
- paquets bαsics afegits al vostre sistema una vegada la
- instal╖laci≤ bαsica s'ha completat.
-
- Linux Hardware Compatibility HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/Hardware-HOWTO.html)
- Informaci≤ de la compatibilitat del maquinari de l'arquitectura
- Intel x86.
-
- _Pαgines man del programa de particionat:_
- fdisk.txt
- cfdisk.txt
- Pαgines de manual pel programari de particionat usat durant el
- procΘs d'instal╖laci≤.
-
- .../current/md5sum.txt (../../md5sum.txt)
- Llista MD5 de les comprovacions dels fitxers binaris. Si teniu
- el programa `md5sum', podreu assegurar-vos de que els fitxers no
- estan corruptes executant `md5sum -v -c md5sum.txt'.
-
- 3.3.2. Cercant els recursos d'informaci≤ del maquinari
- ------------------------------------------------------
-
- Es pot recollir informaci≤ del maquinari des de:
-
- * Els manual que acompanyan a cadascuna de les peces del maquinari.
-
- * Les pantalles de configuraci≤ del BIOS del vostre ordinador.
- Podreu veure aquestes pantalles quan engegueu el vostre ordinador
- prement una combinaci≤ de tecles. Perr a la combinaci≤ comproveu
- el vostre manual. En qualsevols cas, aquesta sol ser la tecla
- "Esc".
-
- * Les caixes i envoltoris per a cada peτa del maquinari.
-
- * En el Sistema de finestres al plaf≤ de control del Windows.
-
- * Els comandaments del sistema o utilitats d'lalgun altre sistema
- operatiu, inclos el gestor de fitxers. Aquesta font Θs
- especialment ·til per a informaci≤ a sobre de la mem≥ria RAM i el
- disc dur.
-
- * L'administrador del vostre sistema o proveidor de serveis
- d'Internet. Aquesta font pot dir-vos quins parαmetres
- necessitareu per a la vostra xarxa i correu.
-
- -Informaci≤ del maquinari necessaria per a instal╖lar-
- +-------------------------------------------------------------------+
- |Maquinari| Informaci≤ que podrφeu necessitar |
- |----------+--------------------------------------------------------|
- | | * Quants en teniu. |
- | | * El seu ordre en el sistema. |
- |Discs | * Si s≤n IDE o scsi (en molts ordinadors s≤n IDE). |
- |durs | * Espai lliure disponible. |
- | | * Particions. |
- | | * Particions amb un altre sistema operatiu instal╖lat.|
- |----------+--------------------------------------------------------|
- | | * Model i fabricant. |
- | | * Resolucions suportades. |
- |Monitor | * Tasa de refresc horitzontal. |
- | | * Tasa de refresc vertical. |
- | | * Profunditat del color suportada (n·mero de colors). |
- | | * Grandαria de la pantalla. |
- |----------+--------------------------------------------------------|
- | | * Tipus: sΦrie, PS o USB. |
- |Ratolφ | * Port. |
- | | * Fabricant. |
- | | * N·mero de botons. |
- |----------+--------------------------------------------------------|
- |Xarxa | * Model i fabricant. |
- | | * Tipus d'adaptador. |
- |----------+--------------------------------------------------------|
- |Impressora| * Model i fabricant. |
- | | * Resolucions d'impressi≤ suportades. |
- |----------+--------------------------------------------------------|
- | | * Model and fabricant. |
- |Targeta | * RAM de vφdeo disponible. |
- |grαfica | * Resolucions i profunditat del color suportada (aix≥ |
- | | haurα de ser contrastat amb els valors del monitor).|
- --------------------------------------------------------------------+
-
- 3.3.3. Compatibilitat del maquinari
- -----------------------------------
-
- La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux.
- Encara mΘs, el maquinari per a Linux Θs millorat dia a dia. Tot i que
- Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns
- altres sistemes operatius.
-
- En particular, Linux, sovint no pot gestionar el maquinari que
- requereix d'una versi≤ del Windows per a funcionar.
-
- Encara que algun del maquinari especφfic del Windows es pot fer
- funcionar sota Linux, tot i que el fer-ho requereix d'un esforτ extra.
- A mΘs, els controladors de Linux especφfics per al maquinari Windows
- normalment s≤n especφfics per a un nucli Linux. Pel que poden
- tornar-se rαpidament obsolets.
-
- Els anomenats win-modems s≤n un tipus d'aquest maquinari molt com·.
- Tot i que les impressores i d'altre equipament tambΘ pot ser especφfic
- del Windows.
-
- Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:
-
- * Comprovar el lloc web dels fabricants per a nous controladors.
-
- * Mirant en llocs web o manuals per a informavi≤ a sobre de la
- emulaci≤. Es coneixen alguns petits emmascaremnts amb que de
- vegades poden usar-se els controladors o per a confirgurar-los de
- maneres conegudes.
-
- * Comproveu la llista del maquinari compatible amb Linux en el lloc
- del web dedicat a la vostra arquitectura.
-
- * Cerqueu per la Internet les experiΦncies d'altres usuaris.
-
- 3.3.4. Configuracions de la xarxa
- ---------------------------------
-
- Si el vostre ordinador estα connectat a una xarxa durant les 24 hores
- del dia (p.e. una connexi≤ per Ethernet o equivalent - no una
- connexi≤ per PPP), haurφeu de demanar a l'administrador de la vostra
- xarxa la segⁿent informaci≤. Encara que, si el vostre administrador
- diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que Θs el procediment
- recomanat, llabors no necessitareu aquesta informaci≤ donat que el
- servidor DHCP us la proveirα directament cap al vostre ordinador
- durant el procΘs de la instal╖laci≤.
-
- * El nom de la mαquina - "hostname" - (podria ser que puguΘssiu
- posar el que vulgueu).
-
- * El nom del domini.
-
- * L'adreτa IP de l'ordinador.
-
- * L'adreτa IP de la vostra xarxa.
-
- * La mαscara de xarxa (netmask) que heu d'usar.
-
- * L'adreτa de difusi≤ (broadcast) que heu d'usar en la vostra
- xarxa.
-
- * L'adreτa IP de la passarel╖la (gateway) per defecte que haurφeu
- d'utilitzar, si la vostra xarxa _tΘ_ una passarel╖la.
-
- * L'ordinador de la vostra xarxa que haureu d'utilitzar com a
- servidor DNS (Servei de Noms de Domini - "Domain Name Service").
-
- * Si us connecteu a la xarxa utilitzant Ethernet.
-
- * Si la vostra interfφcie Ethernet Θs una targeta PCMCIA; si Θs
- aixφ, el tipus de controlador PCMCIA que teniu.
-
- Si la ·nica connexi≤ del vostre ordinador a una xarxa Θs a travΘs
- d'una lφnia en sΦrie, utilitzant PPP o una connexi≤ de marcatge
- directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la
- instal╖laci≤ del sistema base a travΘs de la xarxa. Per a instal╖lar
- el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets
- base en una partici≤ de disc dur existent o preparar uns disquets que
- continguin el sistema base. Mireu mΘs avall en Secci≤ 8.9,
- `Configuraci≤ d'una connexi≤ PPP' per a informaci≤ de la configuraci≤
- PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal╖lat.
-
-
- 3.4. Planificant l'us del sistema
- ---------------------------------
-
- ╔s molt important que decidiu el tipus de mαquina que creareu. Aix≥
- determinarα els requeriments d'espai en disc del vostre sistema
- Debian.
-
-
- 3.5. Requeriments de mφnims de maquinari
- ----------------------------------------
-
- Una vegada hagueu aconseguit la informaci≤ sobre el vostre maquinari,
- comproveu que aquest us permetrα fer el tipus d'instal╖laci≤ que
- desitgeu.
-
- Depenent de les vostres necessitats, podrφeu probar amb menys
- maquinari del que Θs recomenat en el llistat de la segⁿent taula.
- Per≥ la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si
- ignoren aquests suggeriments. Per a sistemes d'escriptori el mφnim
- recomenat serα un Pentium i un Pentium II-300 per a un de servidor.
-
- Requeriments mφnims de maquinari en el sistema
- +--------------------------------------------------+
- |Tipus d'instal╖laci≤| RAM | Disc dur |
- |--------------------+--------------+--------------|
- |Sense escriptori | 16 megabytes| 450 megabytes|
- |--------------------+--------------+--------------|
- |Amb escriptori | 64 megabytes| 1 gigabyte |
- |--------------------+--------------+--------------|
- |Servidor | 128 megabytes| 4 gigabytes|
- +--------------------------------------------------+
-
- Aquestes s≤n unes quantes de les configuracions comuns en sistemes
- Debian. TambΘ podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que
- usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Secci≤
- 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'.
-
- Servidor estαndard
- Aquest Θs un petit perfil de servidor, ·til per a un servidor
- despullat sense gaires luxos pes a l'interpret d'ordres dels
- usuaris. Aix≥ inclou un servidor, un servidor web, DNS, NIS i
- POP. Per a aix≥ amb 50MB d'espai al disc n'hi haurα prou, tot i
- que llabors haureu de comptar amb l'espai addicional per a les
- dades que servireu.
-
- De connexi≤ a la Internet
- Un escriptori estαndard, incloguent el sistema X Window System,
- aplicacions grαfiques, so, editors, etc. Tot plegat significaria
- al vontant d'uns 500MB.
-
- Treball en consola
- Una mαquina d'usuari mΘs lleugera, sense el sistema X window o
- les aplicacions de X. Posiblement adequat per a portαtils o
- ordinadors m≥bils. La mida seria d'uns 140MB.
-
- Desenvolupament
- Una configuraci≤ de sobretaula amb tots els paquets pel
- desenvolupament, com serien el Perl, C, C++, etc. Necessitareu
- uns 475MB. Assumint que afegireu X11 i alguns paquets
- addicionals per a d'altres usos, haurφeu de preveure al voltant
- d'uns 800MB per a aquest tipus de mαquina.
-
- Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi
- poden trobar habitualment, com s≤n els fitxers d'usuari, correu i
- dades. ╔s millor ser gener≤s quan Θs considera l'espai per als
- vostres fitxers i dades. El mΘs notable seria la partici≤ `/var' que
- contΘ una part de la informaci≤ d'estat. Els fitxers `dpkg' (amb la
- informaci≤ dels paquets instal╖lats) poden consumir fαcilment uns
- 20MB; amb una bitαcola i la resta, haurφeu d'assignar a `/var' un
- espai de com a mφnim 50MB.
-
-
- 3.6. Preparticionant per a l'arrencada m·ltiple de sistemes
- -----------------------------------------------------------
-
- El particionament del vostre disc dur simplement Θs refereix a l'acte
- de dividir el vostre disc en seccions. Cada secci≤ Θs independent de
- les altres. Aix≥ Θs l'equivalent a col╖locar parets en una casa; de
- manera que si afegiu el mobiliari a una habitaci≤ aquest no afectarα a
- una altra habitaci≤.
-
- Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema (Windows95,
- Windows NT, OS/2, MacOS, Solaris, FreeBSD, ...) i voleu posicionar
- Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian
- requereix que aquestes particions de disc siguin pr≥pies. No podeu
- instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir
- particions amb d'altres sistemes Linux, per≥ aix≥ no es tractarα aquφ.
- Com a mφnim necessitareu una partici≤ dedicada exclusivament a la
- partici≤ arrel de Debian.
-
- Sin≤ podeu trobar informaci≤ a sobre de la vostra partici≤ actual
- usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu
- actual , com ara fdisk o PartitionMagic . Les utilitats de
- particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense
- haber de fer canvis en les particions.
-
- En general, canviar una partici≤ amb un sistema de fitxers destruira
- totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer c≥pies
- de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant
- l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari
- abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la.
- Per sort, aquesta Θs una alternativa per a molts usuaris; mireu
- 3.6.1.1, `Reparticionar sense perdre dades des de DOS, Win-32 o OS/2'.
-
- Si el vostre ordinador tΘ mΘs d'un disc dur, podria ser que volguΘssiu
- dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el
- cas no necessitarφeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema
- d'instal╖laci≤; l'instal╖lador inclou un programa de particionament
- que pot realitzar perfectament aquesta feina.
-
- Si la vostra mαquina sols tΘ un disc dur i voleu reemplazar
- completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, tambΘ us
- podeu esperar a particionar com a part del procΘs de la instal╖laci≤
- (Capφtol 6, `Particions en Debian'), desprΘs que hagueu arrencat el
- sistema d'instal╖laci≤. Tant mateix, aix≥ sols funcionarα si planejeu
- arrencar l'instal╖lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers
- en una mαquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers
- des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del
- sistema d'instal╖laci≤, esborrant els fitxers d'instal╖laci≤, sempre
- fora millor que us esperessiu a tindre una instal╖laci≤ exitosa abans
- d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor
- tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra mαquina com ara un
- sistema d'instal╖laci≤ original com floppies o CD.
-
- Si la vostra mαquina ja tΘ m·ltiples particions i amb suficient espai
- esborrant i reemplaτant alguna d'aquestes particions, llavors tambΘ
- podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de
- l'instal╖lador de Debian. Encara us haurφeu de llegir el material a
- continuaci≤, donat a que poden haber-hi circumstαncies especials com
- l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el
- que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans
- d'instal╖lar.
-
- En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur
- per a comenτar la instal╖laci≤ creant espai per a Debian. Si alguna
- de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius,
- haurφeu de crear aquelles particions amb algun programa de
- particionament prove∩t pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que
- _no_ probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats
- d'un altre sistema operatiu. En canvi, haurφeu de crear les
- particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.
-
- Si us esteu preparant per a instal╖lar mΘs d'un sistema operatiu en la
- mateixa mαquina, primer haureu d'instal╖lar qualsevol altre
- sistema(es) avans de procedir amb la instal╖laci≤ de Linux. Les
- instal╖lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la
- vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que
- reformategeu les particions no natives.
-
- TambΘ podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, per≥
- instal╖lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.
-
- Si actualment teniu un disc dur amb una ·nica partici≤ (una
- configuraci≤ molt com· en ordinadors d'escriptori) i voleu poder
- arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i
- Debian, necessitareu:
-
- 1. C≥pia de seguretat de tot el contingut del vostre ordinador.
-
- 2. Arrencar des del sistema operatiu natiu el medi instal╖lador, com
- seria un CD-ROM o floppies.
-
- 3. Useu les utilitats de particionament natives per a crear la
- partici≤/ons del sistema natiu. Useu qualsevol utilitat, deixeu
- alguna antiga partici≤ buida o espai lliure en disc per a Debian
- GNU/Linux.
-
- 4. Instal╖lar el sistema operatiu natiu en aquesta nova partici≤.
-
- 5. Arrencar en el sistema operatiu natiu per a verificar que tot
- estα correcte i per a descarregar els fitxers per a arrencar
- l'instal╖lador de Debian.
-
- 6. Arrencar l'instal╖lador de Debian per a continuar la
- instal╖laci≤.
-
- 3.6.1. Particionant des de DOS o Windows
- ----------------------------------------
-
- Si esteu particionant des de particions ja existents FAT o NTFS, us
- recomanem que useu l'esquema d'escrit mΘs avall o les utilitats
- natives del Windows o DOS. D'altra manera no serα relament necessari
- particionar des de DOS o Windows; les utilitats de particionament de
- Linux generalment faran una bona feina.
-
- Per≥ si teniu un disc IDE gran i no useu mapegat LBA, un controlador
- solapat (de vegades prove∩ts pels fabricants de discs durs), ni tampoc
- un BIOS modern (posterior a 1999) amb el suport per a accedir a les
- extensions dels discs grans. En aquest cas tindreu que posar la
- partici≤ d'arrencada entre els primers 1024 cilindres del vostre disc
- dur (normalment uns 524 megabytes, sense traducci≤ del BIOS). Aix≥
- pot ser requerit per a moure una partici≤ existent FAT o NTFS.
-
- 3.6.1.1. Reparticionar sense perdre dades des de DOS, Win-32 o OS/2
- -------------------------------------------------------------------
-
- Una de les instal╖lacions mΘs comuns des d'un sistema que ja tingui
- DOS (Windows 3.1 inclos), Win32 (com tambΘ Windows 95, 98, NT), o OS/2
- i es posant a Debian en el mateix disc sense destruir les dades
- d'aquests sistemes. Tal i com s'explica en Secci≤ 6.1, `Com decidir
- quines particions fer per a Debian i llurs mides.', redimensionar
- l'epai d'una partici≤ ja existent comporta el perill de que Θs
- destrueixin les dades d'aquestes particions a menys de que es prenguin
- certes precaucions. El mΦtode descrit aquφ, no garanteix la protecci≤
- de les seves dades, en el fons funciona extremadament bΘ. Com a
- precauci≤, tindrieu que _fer una c≥pia de seguretat_.
-
- Abans de fer res tindrφeu que haber decidit com dividireu el disc. El
- mΦtode d'aquesta secci≤ sols dividirα la partici≤ en dos parts. Una
- contindrα el SO original i l'altra serα usada per Debian. Durant la
- instal╖laci≤ de Debian, tindreu l'oportunitat d'usar aquesta porci≤
- per a Debian, ja sigui com a intercanvi o sistema de fitxers.
-
- La idea Θs moure totes les dades al principi de la partici≤, abans de
- canviar la informaci≤ de la partici≤, de manera que no es perdi res.
- Es important que feu el mφnimim possible entre el moviment de les
- dades i el particionament per a reduir la possibilitat de que un
- fitxer sigui escrit al final de la partici≤, el que faria mimbar la
- quantitat d'espai que podreu pendre a la partici≤.
-
- El primer que necessiteu Θs una c≥pia de `fips' que estα disponible en
- el directori `tools/' de la vostra rΦplica de Debian mΘs propera.
- Descomprimiu el fitxer i copieu els fitxers `RESTORRB.EXE', `FIPS.EXE'
- i `ERRORS.TXT' en un disquet d'arrencada. Un disquet d'arrencada pot
- crear-se usant el comandament `sys a:' des de DOS. `fips' ve amb una
- documentaci≤ molt bona que tindreu que llegir-vos. Definitivament
- haureu de llegir-vos aquesta documentaci≤ si useu algun compresor de
- disc o gestor de disc. Creeu el disc i llegiu-vos la documentaci≤
- _abans_ de que defragmenteu el disc.
-
- Seguidament necessitareu moure totes les dades al principi de la
- partici≤. `defrag', que ve de sΦrie amb el DOS 6.0 i posteriors pot
- fer fαcilment aquesta feina. Mireu la documentaci≤ de `fips' per a
- una llista del programari opcional per a fer aquesta feina. Noteu que
- si teniu Windows 95, haureu d'executar `defrag' des de aquest, donat
- que DOS no pot entendre particions VFAT, el qual usa el suport per a
- noms de fitxer llargs, usat en Windows 95 i posteriors.
-
- DesprΘs d'executar el defragmentador (el qual pot pendres el seu temps
- amb un disc), reinicieu amb el disquet de `fips' que heu creat en la
- disquetera. Simplement escriviu `a:\fips' i seguiu les instruccions.
-
- Noteu que hi han molts altres gestors de partici≤, en el cas de que
- `fips' no faci el que necessiteu.
-
- 3.6.1.2. Particionant des de DOS
- --------------------------------
-
- Si esteu particionant unitats DOS o canviant la mida de les
- particions, usant les utilitats de Linux, molta gent experimenta
- problemes treballant amb les particions FAT resultants. Per exemple,
- alguns han reportat baix rendiment, problemes amb l'`scandisk' o
- d'altres en DOS o Windows.
-
- Aparentment, quan es crea o redimensiona una partici≤ per a usar-la
- des de DOS Θs una bona idea omplir amb ceros els sectors inicials.
- Abans d'executar des de DOS el comandament `format', en aquest cas feu
- des de Linux:
-
- dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4
-
-
- 3.7. Pre-instal╖laci≤ del maquinari i configuraci≤ del sistema operatiu
- -----------------------------------------------------------------------
-
- Aquesta secci≤ us portarα a travΘs de la fase de configuraci≤ del
- maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans
- d'arrencar la instal╖laci≤ de Debian. Generalment, aix≥ implica
- comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari"
- (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" Θs el programari
- propietari incl≥s a l'interior del maquinari pel funcionament del
- mateix; el moment mΘs crφtic en el que s'utilitza Θs durant el procΘs
- d'arrencada (desprΘs d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari
- tambΘ afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema
- pel que aquest tambΘ Θs important.
-
- 3.7.1. Invocant al men· de configuraci≤ del BIOS
- ------------------------------------------------
-
- El BIOS proveeix les funcions bαsiques necessαries per arrencar la
- vostra mαquina, per permetre al sistema operatiu accedir al maquinari.
- Probablement, el vostre sistema tingui un men· de configuraci≤ del
- BIOS, el qual s'utilitza per a configurar aquesta. Abans d'instal╖lar
- _haureu_ d'assegurar-vos de que el BIOS estα correctament configurat;
- no fer-ho pot dur a caigudes intermitents del sistema o a la
- impossibilitat d'instal╖lar Debian.
-
- La resta d'aquesta secci≤ ha estat extreta de la PC Hardware FAQ
- (http://www.faqs.org/faqs/pc-hardware-faq/part1/), contestant a la
- pregunta, "Com entro al men· de configuraci≤ del CMOS?". Com accedir
- al men· de configuraci≤ del BIOS (o "CMOS") depen de qui ha escrit el
- programari del vostre BIOS:
-
- [Per en: burnesa@cat.com (Shaun Burnet)]
-
- AMI BIOS
- Tecla Supr durant la POST (power on self test "auto-test
- d'arrencada")
-
- Award BIOS
- Control-Alt-Esc, o Supr durant la POST
-
- DTK BIOS
- Tecla Esc durant la POST
-
- IBM PS/2 BIOS
- Control-Alt-Intro desprΘs de Control-Alt-Supr
-
- Phoenix BIOS
- Control-Alt-Esc o Control-Alt-S o F1
-
- La informaci≤ d'invocar d'altres rutines del BIOS pot trobar-se en
- http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Hard-Disk-Upgrade/install.html.
-
- Algunes mαquines Intel x86 no tenen un men· de configuraci≤ CMOS en el
- BIOS. Aquestes requereixen d'un programa de configuraci≤ CMOS. Sin≤
- teniu els disquets d'instal╖laci≤ i/o diagnosi per a la vostra
- mαquina, podreu escollir l'usar un programa lliure o de pagament.
- Escolliu-lo mirant en ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos/.
-
- 3.7.2. Selecci≤ del dispositiu d'arrencada
- ------------------------------------------
-
- Molts del men·s dels BIOS us deixen seleccionar els dispositius que
- seran utilitzats per arrencar el sistema. Establiu-lo de forma que
- cerqui un sistema operatiu en `A:' (la primera disquetera), desprΘs
- opcionalment el primer dispositiu de CD-ROM (possiblement apareixerα
- com `D:' o `E:') i desprΘs des de `C:' (el primer disc dur). Aix≥ us
- permetrα arrencar des d'un disquet o des del CD-ROM, que s≤n els dos
- dispositius mΘs freqⁿentment utilitzats per a instal╖lar Debian.
-
- Si teniu una controladora SCSI nova i un CD-ROM connectat a aquesta,
- normalment podreu arrencar des del CD-ROM. Tot el que haureu de fer
- Θs habilitar l'arrencada des del CD-ROM en el BIOS de la controladora
- SCSI.
-
- Aquests s≤n alguns dels detalls a sobre de com establir l'ordre
- d'arrencada. Recordeu retornar l'ordre d'arrencada desprΘs d'haber
- instal╖lat Linux, per a aixφ poder arrencar la vostra mαquina des del
- disc dur.
-
- 3.7.2.1. Canviant l'ordre d'arrencada en ordinadors IDE
- -------------------------------------------------------
-
- 1. Quan el vostre ordinador comenci a funcionar, premeu les tecles
- per a entrar en el BIOS. Tot i que, sovint Θs la tecla "Esc",
- consulteu la documentaci≤ del maquinari per al joc de tecles
- exacte.
-
- 2. Cerqueu la seqⁿΦncia d'arrencada en la utilitat de configuraci≤.
- La seva localitzaci≤ dependrα del vostre BIOS, per≥ esteu cercant
- un camp que llista els dispositius.
-
- Les entrades comuns en mαquines IDE s≤n C, A, cdrom o A, C, cdrom
- .
-
- C Θs el disc dur i A la disquetera.
-
- 3. Canvieu la seqⁿΦncia d'arrencada establint en primer llos al
- CD-ROM o la disquetera. Normalment, les tecles cursores "amunt"
- "avall" ens mostraran les diferents combinacions possibles.
-
- 4. Deseu els vostres canvis. Les instruccions en la pantalla us
- diran com desar els canvis en el vostre ordinador.
-
- 3.7.2.2. Canviant l'ordre d'arrencada en ordinadors SCSI
- --------------------------------------------------------
-
- 1. Quan el vostre ordinador comenci a funcionar, premeu les tecles
- per a entrar en la utilitat de configuraci≤ del SCSI.
-
- Podreu executar la utilitat de configuraci≤ SCSI desprΘs de la
- comprobaci≤ de la mem≥ria i el missatge sobre com mostrar la
- utilitat del BIOS quan el vostre ordinador comenci.
-
- El joc de tecles que necessitareu dependrα de la utilitat.
- Sovint s≤n Ctrl-F2. Tot i que, sovint Θs la tecla "Esc",
- consulteu la documentaci≤ del maquinari per al joc de tecles
- exacte.
-
- 2. Cerqueu la seqⁿΦncia d'arrencada en la utilitat de configuraci≤.
-
- 3. Configureu la utilitat per a que el identificador SCSI de la
- unitat lectora de CD sigui la primera en la llista.
-
- 4. Deseu els vostres canvis. Les instruccions en la pantalla us
- diran com desar els canvis en el vostre ordinador. Tot i que sol
- fer-se prement F10.
-
- 3.7.2.3. Parαmetres del CD-ROM
- ------------------------------
-
- Alguns sistemes de BIOS (com els BIOS de Award) permeten definir
- automαticament la velocitat del CD. Haurφeu d'evitar aix≥ i, en
- canvi, configurar-lo per a utilitzar la velocitat mΘs baixa. Si
- obteniu missatges d'error `seek failed', aquest podria ser el vostre
- problema.
-
- 3.7.2.4. Mem≥ria estesa contra mem≥ria expandida
- ------------------------------------------------
-
- Si el vostre sistema proveeix ambdues, tant mem≥ria _estesa_ com
- _expandida_,establiu-ho de manera que hi hagi tanta mem≥ria estesa com
- sigui possible i tant poca d'expandida com es pugui. Linux requereix
- mem≥ria extesa i no pot utilitzar mem≥ria expandida.
-
- 3.7.2.5. Protecci≤ contra Virus
- -------------------------------
-
- Desactiveu tota opci≤ sobre avφs de virus que pugui oferir el BIOS.
- Si teniu una targeta de protecci≤ contra virus o qualsevol altre
- maquinari especial, assegureu-vos que estα desactivada o treieu-la
- fφsicament mentre executeu GNU/Linux. No s≤n compatibles amb
- GNU/Linux; a mΘs a mΘs, degut als permisos del sistema de fitxers i a
- la mem≥ria protegida del nucli Linux, quasi no se sent a parlar de
- virus.[1]
-
- [1] DesprΘs de la instal╖laci≤ podreu activar la protecci≤ del sector
- d'arrencada si voleu. Aix≥ no us oferirα cap seguretat addicional en
- Linux per≥ si tambΘ executeu Windows us evitarα alguna catαstrofe. No
- hi haurα cap necessitat de manipular el registre mestre d'arrencada
- (Master Boot Record - MBR) desprΘs d'haver configurat el gestor
- d'arrencada.
-
- 3.7.2.6. "Shadow RAM"
- ---------------------
-
- La vostra placa pot ser que proveeixi "_shadow RAM_" o mem≥ria cau per
- al BIOS. Pot ser que vegeu els parαmetres per a "Video BIOS Shadow",
- "C800-CBFF Shadow", etc. _Desactiveu_ tota la "shadow RAM". La
- "shadow RAM" s'utilitza per accelerar l'accΘs a les ROM de la placa
- base i en algunes de les plaques controladores. Linux no utilitza
- aquestes ROM un cop arrencat, doncs tΘ el seu propi programari de 32
- bits que Θs encara mΘs rαpid que els programes de 16 bits de les ROM.
- Desactivant la "shadow RAM" podreu fer que part d'aquesta estigui
- disponible per d'altres programes i que sigui usada com a mem≥ria
- normal. Deixar la "shadow RAM" activada pot interferir en l'accΘs a
- dispositius de maquinari amb Linux.
-
- 3.7.2.7. Diverses configuracions del BIOS (compte amb aix≥)
- -----------------------------------------------------------
-
- Si el vostre BIOS ofereix quelcom a "15-16 MB Memory Hole", si us plau
- deshabiliteu-ho. Linux espera trobar-hi mem≥ria si teniu molta RAM.
-
- Tenim un report d'una placa base Intel Endeavor en la que hi ha una
- opci≤ anomenada "LFB" o "Linear Frame Buffer". Aix≥ tΘ dues
- configuracions: "Disabled" i "1 Megabyte". Deixeu-ho en "1 Megabyte".
- Desactivant-lo quan el disquet no sigui llegit correctament i el
- sistema quedi eventualment trencat. Quan escrivint aix≥, no entenem
- que Θs el que passa amb aquest dispositiu en particular --- ja que
- sols funciona amb aquesta configuraci≤ i no sense ella.
-
- 3.7.2.8. Gesti≤ avanτada d'energia
- ----------------------------------
-
- Si la vostra placa base proveeix gesti≤ avanτada d'energia (Advanced
- Power Management - APM), configureu-la de forma que la gesti≤ de
- l'energia sigui controlada per APM. Desactiveu els modes de "doze",
- "standby", "suspend", "nap" i "sleep", i desactiveu el comptador de
- desactivaci≤ del disc dur. Linux pot prendre el control de tots
- aquests modes i fer una feina de gesti≤ de l'energia millor que la del
- BIOS. La versi≤ del nucli del sistema operatiu dels disquets
- d'instal╖laci≤, per≥, no utilitza APM, doncs hem rebut informes d'un
- portαtil penjant-se quan el control╖lador de APM de Linux estα
- configurat. Un cop instal╖lat Linux, podeu crear la vostra pr≥pia
- versi≤ del nucli de Linux; mireu en Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un nou
- nucli' per a mΘs informaci≤.
-
- 3.7.3. Coses del maquinari (vigileu amb aix≥)
- ---------------------------------------------
-
- Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz,
- etc. De vegades funciona, per≥ Θs molt sensible a la temperatura i a
- d'altres factors i pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors
- d'aquest document va forτar (overclock) el seu sistema durant un any i
- aleshores aquest va comenτar a abortar el programa `gcc' amb un senyal
- inesperat mentre estava compilant el nucli del sistema. Tornant a
- posar la velocitat de la CPU al seu valor original va solucionar el
- problema.
-
- El compilador `gcc' Θs sovint el primer en morir a causa de m≥duls de
- mem≥ria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvφen
- les dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de
- dades enormes per les que aquest ha de travessar repetidament. Un
- error en aquestes estructures de dades probocarα que s'executi una
- instrucci≤ ilegal o que s'accedeixi a una adreτa inexistent. El
- simptoma d'aix≥ serα que el `gcc' morirα desprΘs d'una senyal d'error
- inesperada.
-
- Les millors plaques base suporten RAM de paritat i actualment us diran
- si el vostre sistema tΘ un sol bit d'error en la RAM.
- Desafortunadament, no tenen un mode per a fixar l'error, aixφ que
- normalment queden fora de joc inmediatament desprΘs d'haber-vos avisat
- a sobre de la RAM dolenta. De totes maneres Θs millor que ho digui,
- que no pas que insereixi errades silenciosament en les vostres dades.
- Aixφ que pels sistemes amb plaques base que tinguin m≥duls de mem≥ria
- amb paritat o paritat real; mireu en Secci≤ 2.6.3, `RAM amb paritat
- falsa o "virtual"'.
-
- Si teniu RAM de paritat real i la vostra placa base pot usar-la,
- podreu habilitar qualsevol configuraci≤ en el BIOS que faci que la
- placa base interrumpeixi amb errors de paritat en la mem≥ria
-
- 3.7.3.1. L'interruptor de Turbo
- -------------------------------
-
- Diversos sistemes tenen un interruptor de _turbo_ que controla la
- velocitat de la CPU. Sel╖leccioneu l'opci≤ d'alta velocitat. Si el
- BIOS us permet desactivar el control a travΘs de programes de
- l'interruptor del turbo (o de la velocitat de la CPU), feu-ho i deixeu
- el sistema en el mode d'alta velocitat. Tenim un informe de quΦ en un
- sistema en particular, mentre Linux estα fent la detecci≤ automαtica
- dels dispositius del maquinari (auto-probing) pot accidentalment tocar
- el programari de control de l'interruptor de turbo.
-
- 3.7.3.2. Les CPU Cyrix i errors amb les disqueteres
- ---------------------------------------------------
-
- Molts dels usuaris de les CPU Cyrix han hagut de desactivar la mem≥ria
- cau (cache) en els seus sistemes durant la instal╖laci≤, doncs la
- disquetera tΘ errors sin≤ la desactiven. Si heu de fer aix≥,
- assegureu-vos de reactivar la mem≥ria cau quan hagueu enllestit la
- instal╖laci≤, doncs el sistema va _molt_ mΘs lent amb la mem≥ria cau
- desactivada.
-
- No pensem que aix≥ sigui necessαriament error de la CPU de Cyrix. Pot
- ser quelcom que Linux pot esquivar. Continuarem investigant el
- problema. Pels que tinguin curiositats tΦcniques, sospitem que la
- mem≥ria cau deixa de ser vαlida desprΘs de passar el codi de 16 bits a
- 32.
-
- 3.7.3.3. Configuracions dels perifΦrics
- ---------------------------------------
-
- Potser tindreu que canviar alguna configuraci≤ o jumper en les
- targetes perifΦriques del vostre ordinador. Algunes targetes tenen
- men·s de configuraci≤, mentre que d'altres confien en els jumpers.
- Aquest document no pot esperar proveir informaci≤ completa per a cada
- dispositiu del maquinari; mΘs aviat el que pretΘn Θs donar consells
- ·tils.
-
- Si qualsevol targeta proporciona "mem≥ria mapejada" (mapped memory),
- la mem≥ria hauria de ser mapejada en algun lloc entre 0xA0000 i
- 0xFFFFF (des dels 640K fins a just a sota de 1 megabyte) o en una
- adreτa que superi com a mφnim en 1 megabyte el total de mem≥ria RAM en
- el sistema.
-
- 3.7.3.4. Teclats USB
- --------------------
-
- Si sols teniu un teclat model USB i no teniu un de l'estil AT,
- necessitareu habilitar l'emulaci≤ de teclat AT en la configuraci≤ del
- vostre BIOS. Consulteu el manual de la vostra placa base i mireu en
- les opcions "Legacy keyboard emulation" o "USB keyboard support". Ho
- haureu de tindre habilitat per a l'arrencada del sistema
- d'instal╖laci≤. Si habiliteu aquesta opci≤ i us funciona correctament
- podeu seguir endavant.
-
- Sin≤ trobΦssiu aquesta opci≤, podria ser que ja estigui habilitat pel
- que podreu continuar. Aixφ com tambΘ podria significar que el BIOS no
- us probeeix de cap suport per a l'emulaci≤ (llavors, mala sort).
-
- Si trobeu l'opci≤ i l'habiliteu, per≥ l'emulaci≤ deixa de funcionar
- tant habiat com el nucli es executat, labors tambΘ estareu de mala
- sort. Podrφeu probar el sabor "bf2.4", amb el qual el disquet "root"
- te m≥duls d'USB. Si esteu instal╖lant des de disquets, necessitareu
- el teclat abans de que els m≥duls USB puguen ser carregats. Potser
- especificar l'opci≤ "keytimer" en l'indicador d'arrencada vos ajudarα
- en aquest cas.
-
- De vegades, falla l'emulaci≤ per≥ torna a despertar desprΘs d'uns
- minuts, degut a aix≥ fora recomenable l'esperar algun temps abans de
- seguir. Per a fixar aquest comportament podrφeu carregar els
- controladors que Linux tΘ pels teclats USB. Per a fero, useu
- "modconf" (en la passa "Configurar els m≥duls dels controladors dels
- dispositius") i carregar el m≥duls usb-uhci o usb-ohci.
-
- 3.7.3.5. MΘs de 64 MB de RAM
- ----------------------------
-
- El nucli de Linux no pot detectar sempre la quantitat de RAM que
- teniu. Si fos aquest el cas, mireu en Secci≤ 5.1, `Arguments dels
- parαmetres d'arrencada'.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 4. Obtindre un medi del sistema d'instal╖laci≤
- ----------------------------------------------
-
-
- 4.1. Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux
- --------------------------------------------------
-
- ╔s en gran messura, el mode mΘs fαcil d'instal╖lar Debian GNU/Linux,
- des d'un joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pαgina de venedors
- de CD (http://www.debian.org/CD/vendors/)). TambΘ podeu
- descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian i
- fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexi≤ de xarxa rαpida i una
- grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD
- en la vostra mαquina, podeu saltar-vos la secci≤ Secci≤ 5.2,
- `Arrencant des d'un CD-ROM'; s'han abocat molts esforτos per a
- assegurar-se de que tots els fitxers necessaris estiguin disponibles
- en el CD.
-
- Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal╖laci≤ la vostra
- mαquina no tΘ suport per a l'arrencada des de CD, per≥ teniu el joc
- dels CD, podreu usar una alternativa estratΦgica ( com ara disquet,
- disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a
- l'arrencada a travΘs d'algun altre mitjα tambΘ estan en el CD; l'arxiu
- de Debian en la xarxa i la distribuci≤ de carpetes en el CD Θs
- idΦntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en
- concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos
- directoris i subdirectoris del vostre CD.
-
- Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal╖laci≤, podreu habilitar
- la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.
-
- Sin≤ teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els
- fitxers del sistema d'instal╖laci≤ i situar-los al vostre disc dur,
- disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel
- instal╖lador durant l'arrencada.
-
-
- 4.2. Descarregant els fitxers des de rΦpliques de Debian
- --------------------------------------------------------
-
- Quan descarregueu els fitxers des d'una rΦplica de Debian,
- assegureu-vos de descarregar-los en mode _binary_, no en mode text ni
- tampoc mode automαtic. ╔s important que reproduiu fidelment
- l'estructura de directoris de la rΦplica per a crear una "sub-rΦplica"
- local. No serα realment necessari que feu aix≥ si useu disquets; per≥
- en farα mΘs fαcil la localitzaci≤ quan els necessiteu. Tindrφeu que
- comenτar l'estructura del vostre directori local amb un primer
- directori anomenat `disks-i386', per exemple:
-
- current/<_subarquitectura_>/images-1.44/<_sabor_>/rescue.bin
-
- No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori
- ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris
- igual que en la rΦplica i poseu els fitxers en els seus directoris
- corresponents.
-
- Si la vostra mαquina estα configurada per a descomprimir/decodificar
- fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta
- caracterφstica descarregant els fitxers del sistema d'instal╖laci≤.
- Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal╖lador.
- Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farα perdre temps i
- espai, ja que els fitxers originals seran automαticament esborrats pel
- programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel
- instal╖lador.
-
- 4.2.1. Opcions d'instal╖laci≤
- -----------------------------
-
- Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:
-
- 1. Els fitxers necessaris per a arrencar el sistema d'instala╖laci≤
- (p.e. `rescue.bin', `linux.bin' i `root.bin')
-
- 2. Els fitxers als quals el sistema d'instal╖laci≤ necessitarα
- accedir per a instal╖lar el nucli del sistema operatiu i els
- controladors dels perifΦrics (per exemple, `rescue.bin' i
- `drivers.tgz')
-
- 3. Els fitxers d'instal╖laci≤ del sistema base (p.e.
- `basedebs.tar')
-
- Si teniu funcionant una connexi≤ Ethernet en el vostre ordinador i la
- targeta Ethernet Θs una de les compilades a dins del nucli de la
- instal╖laci≤, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del
- sistema d'instal╖laci≤. L'instal╖lador serα capaτ d'instal╖lar el
- nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet
- mΘs comuns.
-
- Si teniu una connexi≤ Ethernet per a la qual l'instal╖lador no tingui
- suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del
- sistema d'instal╖laci≤ i el d'instal╖laci≤ del nucli i els dels
- controladors dels perifΦrics.
-
- Si instal╖leu sobre un sistema sense cap connexi≤ de xarxa funcional o
- si la vostra connexi≤ de xarxa Θs vφa PPP (usant el m≥dem) en comptes
- de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers
- abans de comenτar amb el procΘs d'instal╖laci≤.
-
- Sin≤ n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els
- fitxers d'instal╖laci≤ del sistema d'arrencada. Si fallΘs el vostre
- primer intent de configurar la xarxa amb l'instal╖lador, llavors podeu
- sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a
- realitzar la instal╖laci≤ des del principi.
-
- El fitxer d'instal╖laci≤ del sistema base `basedebs.tar' actualment
- ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans
- d'instal╖lar el sistema base, donat a que Θs millor fer-ho aixφ, no
- necessitareu aquest fitxer. La seva localitzaci≤ en la xarxa estα
- llistada en el apΦndix ( 11.2.3.4, `Fitxers d'instal╖laci≤ del sistema
- base de Debian').
-
- Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un `basedebs.tar' des de
- l'arxiu de Debian, primer instal╖leu `debootstrap' (`apt-get install
- debootstrap'). Llavors useu el segⁿent comandament:
-
- debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
- MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="i386"
-
- 4.2.2. Escollint el joc d'instal╖laci≤ correcte
- -----------------------------------------------
-
- Els fitxers d'instal╖laci≤, incloses les imatges del nucli estan
- disponibles en diversos "sabors". Cadascun dona suport a un conjunt
- diferent de maquinari. Els sabors disponibles per a Intel x86 s≤n:
-
- "vanilla"
- El paquet del nucli estαndard disponible en Debian. Aquest
- inclou gairabΘ tots els controladors suportats per Linux com a
- m≥duls, el que inclou controladors per a dispositius de xarxa,
- dispositius SCSI, targetes de s≤, dispositius Video4Linux, etc.
- El sabor "vanilla" inclou un disquet de rescat (rescue), un arrel
- (root) i quatre disquets de controladors (drivers).
-
- "compact"
- Com el "vanilla", per≥ sense molts dels controladors menys usats
- (s≤, v4l, etc). I com afegit tambΘ tΘ inclos el suport pels
- dispositius Ethernetr PCI mΘs comuns --- NE2000, 3com 3c905,
- Tulip, Via-Rhine i Intel EtherExpress Pro100. La inclussi≤
- d'aquests controladors us permetrα aprofitar totes les aventatges
- d'instal╖lar Debian des de la xarxa poden instal╖lar el disquet
- de controladors, i aixφ doncs per a fer-ho sols necessitareu els
- disquets de l'arrel i el de rescat. I per ·ltim "compact" tambΘ
- suporta diverses controladores RAID comuns: controladores RAID
- DAC960 i Compaq SMART2. El sabor "compact" inclou un disquet de
- rescat, un arrel i dos discs de controladors.
-
- "idepci"
- Aquest nucli sols suporta dispositius IDE i PCI (i un petit
- nombre de dispositius ISA). Aquest nucli tindria que usar-se si
- els controladors SCSI dels altres sabors fan que el vostre
- sistema es pengi durant l'arrencada (probablement degut a
- conflictes en els recursos o a algun controlador/targeta en el
- vostre sistema). El sabor "idepci" tambΘ contΘ un controlador
- ide-floppy per a que pogueu instal╖lar des de dispositius LS120 o
- ZIP devices.
-
- "bf2.4"
- Aquest Θs un sabor experimental que usa versi≤ especial del
- paquet kernel-image-2.4. El qual proveeix el suport per als nous
- components de maquinari que estaba absent en els altres sabors
- (mΘs estables). Aquest suporta mΘs maquinari USB, teclats i
- ratolins USB, controladors IDE moderns, algunes targetes de xarxa
- noves i els sistemes de fitxers Ext3 i Reiser. Comparat amb els
- controladors dels paquets principals de kernel-image-2.4.x-yz,
- s'han eliminat alguns controladors no essencials seguint un ordre
- per a mantindre en un nombre ≥ptim els disquets necessaris. Si
- experimentΦssiu extranys problemes amb el nucli 2.4, useu els
- altres sabors. Si necessiteu de controladors mΘs nous o
- optimitzacions per a la vostra CPU, trobeu-vos lliures
- d'instal╖lar un paquet kernel-image-2.4.x-yz "oficial". Aquest
- sabor ve amb un disquet de rescat, un arrel i quatre disquets de
- controladors.
-
- Tot i que s'han descrit el nombre de disquets de 1.44MB que ocupen els
- diferents jocs, podeu escollir diferents mΦtodes per a la
- instal╖laci≤.
-
- Els fitxers de configuraci≤ del nucli per a aquests sabors es poden
- trobar en els seus repectius directoris en un fitxer anomenat
- `kernel-config'.
-
- 4.2.3. A on trobar els fitxers d'instal╖laci≤
- ---------------------------------------------
-
- La localitzaci≤ en la xarxa dels fitxers d'instal╖laci≤ per a cada
- sabor i386 estα llistat en el ApΦndix. Aquests inclouen:
-
- .../current/images-1.20/rescue.bin (../../images-1.20/rescue.bin)
- .../current/images-1.20/safe/rescue.bin
- (../../images-1.20/safe/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/rescue.bin (../../images-1.44/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/rescue.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/compact/rescue.bin
- (../../images-1.44/compact/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/idepci/rescue.bin
- (../../images-1.44/idepci/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/safe/rescue.bin
- (../../images-1.44/safe/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/rescue.bin (../../images-2.88/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/bf2.4/rescue.bin
- (../../images-2.88/bf2.4/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/compact/rescue.bin
- (../../images-2.88/compact/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/idepci/rescue.bin
- (../../images-2.88/idepci/rescue.bin)
- imatge de rescat
-
- .../current/images-1.20/root.bin (../../images-1.20/root.bin)
- .../current/images-1.44/root.bin (../../images-1.44/root.bin)
- .../current/images-1.44/compact/root.bin
- (../../images-1.44/compact/root.bin)
- .../current/images-1.44/idepci/root.bin
- (../../images-1.44/idepci/root.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/root.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/root.bin)
- image(s) arrel o tarball
-
- 11.2.3.2, `Fitxers del nucli Linux'
- binari del nucli
-
- 11.2.3.3, `Fitxers dels controladors'
- imatges dels controladors o tarball
-
- 11.2.3.4, `Fitxers d'instal╖laci≤ del sistema base de Debian'
- imatges del sistema base o tarball
-
- La imatge rescue (de rescat) contΘ un nucli Linux comprimit. S'usa
- per a arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet)
- i com a font del nucli Linux quan instal╖leu aquest en la vostra
- mαquina. El nucli binari `linux.bin' Θs un nucli binari sense
- comprimir. Aquest Θs usat durant l'arrencada de l'instal╖lador des
- del disc dur o CD-ROM, i no Θs necessari per a arrencar la
- instal╖laci≤ des de disquets.
-
- Retorneu a Secci≤ 4.3, `Creant disquets a partir d'imatges de disc'
- per a informaci≤ important de com crear discs des de les imatges de
- disquet.
-
- La imatge del disquet arrel (root) contΘ una imatge del sistema de
- fitxers temporal que es carrega en mem≥ria desprΘs que hagueu arrencat
- l'instal╖lador.
-
- Els controladors dels perifΦrics poden descarregar-se com a una sΦrie
- d'matges de disquet o com a tarball (`drivers.tgz'). El sistema
- d'instal╖laci≤ necessitarα tindre accΘs al fitxer dels controladors
- durant la instal╖laci≤. Si teniu una partici≤ de disc dur o esteu
- connectats a un ordinador accessible pel instal╖lador (veieu a sota),
- seria mΘs convenient usar el tarball. Les imatges de disquet sols
- seran necessaries si instal╖leu els controladors des de disquets.
-
- Quan descarregueu els fitxers tambΘ tindrφeu que parar atenci≤ al
- tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu
- disquets pel nucli i controladors. L'instal╖lador pot llegir imatges
- des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloδnt les FAT, HFS,
- ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers
- *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.
-
- L'instal╖lador _no_ podrα accedir als fitxers en un sistema de fitxers
- NTFS --- primer haureu de carregar el controlador apropiat.
-
- En afegiment als anteriors fitxers necessitareu
- .../current/dosutils/loadlin.exe (../../dosutils/loadlin.exe) (mireu
- en 11.2.3.1, `Fitxers per a l'arrencada inicial del sistema').
-
- Durant la instal╖laci≤, abans de comeτar-la, esborrareu la/es
- partici≤/ons sobre la/es que instal╖lareu Debian. Tots els fitxers
- descarregats seran emplaτats en particions, _no_ en la que penseu
- instal╖lar el sistema.
-
-
- 4.3. Creant disquets a partir d'imatges de disc
- -----------------------------------------------
-
- Els disquets d'arrencada actualment s≤n usats per a arrencar el
- sistema d'instal╖laci≤ en moltes mαquines amb disquetera. Els
- disquets tambΘ poden usar-se per a la instal╖laci≤ del nucli i m≥duls
- en molts sistemes.
-
- Les imatges de disc s≤n fitxers amb tot el contingut d'un disquet en
- forma _raw_ (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com
- `rescue.bin', no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un
- programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet _sense
- format_. Aix≥ Θs requerit per que aquestes imatges s≤n
- representacions d'un disc; el qual requereix fer una _c≥pia del
- sector_ de les dades des del fitxer al disquet.
-
- Hi han diferents tΦcniques per a crear disquets des de les imatges de
- disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secci≤ us descriu com
- crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents
- plataformes.
-
- No importa el mΦtode que useu per a crear els vostres disquets, per≥
- haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els
- hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten
- inintencionadament.
-
- 4.3.1. Escriure imatges de disc des d'un sistema Linux o Unix
- -------------------------------------------------------------
-
- Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement
- necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet
- verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament
-
- dd if=<fitxer> of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync
-
- a on <fitxer> serα la imatge de disc. `/dev/fd0' serα el nom usat per
- la disquetera, per≥ pot ser diferent en la vostra estaci≤ de treball
- (en Solaris, aquesta seria `/dev/fd/0'). El comandament pot
- retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el
- disquet, pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la
- disquetera s'ha apagat abans d'enretirar el disquet. En alguns
- sistemas, tindreu que executar un comandament per a extreure el
- disquet de la disquetera (en Solaris, useu `eject', mireu la pαgina
- del manual).
-
- Alguns sistemes intenten muntar automαticament els disquets quan
- aquests s≤n inserits dins de la unitat. Podria ser necessari
- deshabilitar aquesta caracterφstica per a que l'estaci≤ de treball us
- permeti escriure els disquets en mode _binari_. Desafortunadament,
- com dur a terme aix≥ variarα depenent del vostre sistema operatiu. En
- Solaris, podeu traballar amb la gesti≤ del volum per a aconseguir
- l'accΘs al disquet en mode raw. Primer assegureu-vos de que el
- disquet estα muntat automαticament (usant `volcheck' o el comandament
- equivalent del vostre gestor de fitxers). Llavors useu el comandament
- `dd' en la forma descrita anteriorment, reemplaceu `/dev/fd0' per
- `/vol/rdsk/<nom_disquetera>', a on <nom_disquetera> serα el nom de la
- disquetera que vαreu donar al formategar el disquet (identifiqueu els
- disquets am el seu nom). En d'altres sistemes, pregunteu al vostre
- administrador.
-
- 4.3.2. Escriure imatges de disc des d'un sistema DOS, Windows o OS/2
- --------------------------------------------------------------------
-
- Si teniu accΘs a una mαquina i386, podreu tindre accΘs als segⁿents
- programes per a copiar imatges de disquets.
-
- Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.
-
- http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/
-
- Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat
- en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en
- Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del
- Windows _no_ espereu que funcioni. Sin≤ sabeu com arrencar en DOS,
- sols haureu de premer _F8_ durant l'arrencada.
-
- `NTRawrite' Θs un intent de crear una versi≤ contemporαnia de
- `Rawrite/Rawrite3' que Θs consistenment compatible amb WinNT, Win2K i
- Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI Θs molt evident;
- seleccioneu la unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc
- que desitgeu emplaτar i premeu el bot≤ d'escriure (Write).
-
- http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/
-
- 4.3.3. Modificar el disquet de rescat per al suport de la llengua nacional
- --------------------------------------------------------------------------
-
- Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el
- nucli Linux) poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a
- aconseguir aix≥ sin≤ sou angl≥fon, desprΘs d'escriure les imatges,
- tindreu que copiar els fitxers dels missatges proporcionats i una font
- al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i Windows hi ha un fitxer d'arxiu
- de lots `setlang.bat' en el directori `dosutils', que copia els
- fitxers correctes. Simplement entreu en aquest directori (p.e.
- cd
- c:\debian\dosutils
- ) i executeu `setlang <idioma>' a on <idioma> serα el codi de les
- lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple `setlang ca'
- per a la llengua catalana. Actualment aquests s≤n els codis de les
- llengⁿes disponibles:
- ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN
-
- Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una
- instal╖laci≤ no anglesa; si Θs aixφ els noms dels menus i botons poden
- diferir del que vegeu en la vostra pantalla.
-
-
- 4.4. Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur
- ------------------------------------------------------------
-
- La instal╖laci≤ pot arrencar usant fitxers d'arrencada emplaτats en
- una partici≤ del disc dur ja existent, o sigui, carregant-la des d'un
- altre sistema operatiu o bΘ iniciant el carregador d'arrencada
- directament des del BIOS.
-
- L'instal╖lador no pot arrencar fitxers des d'un sistema de fitxers
- NTFS.
-
-
- 4.5. Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP
- ----------------------------------------------------------
-
- Si la vostra mαquina estα connectada a una xarxa d'αrea local, podreu
- habilitar la cαrrega sobre la xarxa des d'una altra mαquina, usant
- TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal╖laci≤ des d'una altra
- mαquina necessitareu emplaτar els fitxers d'instal╖laci≤ en llocs
- especφfics d'aquella mαquina i configurar en ella el suport especφfic
- per a arrencar des de la vostra.
-
- Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a mαquines CATS un
- servidor BOOTP o un servidor RARP o un servidor DHCP.
-
- El protocol RARP (Reverse Address Resolution Protocol) Θs el que us
- permetrα dir-li al vostre client quina IP usarα. L'altra manera Θs
- usant el protocol BOOTP. BOOTP Θs un protocol de IP que informa a
- l'ordinador de la seva adreτa IP i d'on aconseguir una imatge
- d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol
- -Protocol de configuraci≤ dinαmic del lloc) Θs una extensi≤ de BOOTP,
- mΘs flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden
- configurar-se mitjanτant DHCP.
-
- El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir
- l'imatge d'arrencada del client. Te≥ricament, pot usar-se qualsevol
- servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols.
- En els exemples d'aquesta secci≤ ens donaran comandaments per a SunOS
- 4.x, SunOS 5.x (tambΘ anomenat Solaris) i GNU/Linux.
-
- 4.5.1. Configurant un servidor RARP
- -----------------------------------
-
- Per a configurar RARP necessitareu saber l'adreτa Ethernet del client
- (tambΘ anomenada l'adreτa MAC). Sin≤ sabeu aquesta informaci≤ podeu
- iniciant en el mode "Rescue" (p.e. des del disquet de rescat) i usar
- el comandament `/sbin/ifconfig eth0'.
-
- En sistemes que usin un nucli Linux 2.2.x, necessitareu aportar al
- nucli una taula RARP. Per a fer aix≥ executeu el segⁿents
- comandaments:
-
- /sbin/rarp -s <nomdelhost-client> <adreτa-enet-client>
- /usr/sbin/arp -s <ip-client> <adreτa-enet-client>
-
- Si aconseguiu
- SIOCSRARP: Invalid argument
- probablement necessitareu carregar el m≥dul RARP al nucli o d'altra
- manera recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu `modprobe rarp' i
- llavors torneu a executar el comandament `rarp' una altra vegada.
-
- En sistemes que usin un nucli Linux 2.4.x, no hi ha un m≥dul RARP pel
- que haureu d'usar el programa `rarpd'. El procediment Θs molt similar
- a l'usat sota SunOS en el segⁿent parαgraf.
-
- Sota SunOS necessitareu assegurar-vos de que l'adreτa del maquinari
- Ethernet del client es troba llistada en la base de dades "ethers" (en
- el fitxer `/etc/ethers' o via NIS/NIS+) i en la base de dades "hosts".
- En cabat necessitareu arrencar el dimoni RARP. Sota SunOS 4, executeu
- el comandament (com a root): `/usr/etc/rarpd -a'; en SunOS 5, useu
- `/usr/sbin/rarpd -a'.
-
- 4.5.2. Configurant un servidor BOOTP
- ------------------------------------
-
- Aquests s≤n els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
- `bootpd' CMU i l'altre Θs l'actual servidor DHCP, `dhcpd' ISC, els
- quals es troben en els paquets `bootp' i `dhcp' de Debian GNU/Linux.
-
- Per a usar `bootpd' CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
- lφnia corresponent en `/etc/inetd.conf'. En Debian GNU/Linux, podeu
- executar `update-inetd --enable bootps', seguit de `/etc/init.d/inetd
- reload'. De tota manera la lφnia tindria que ser semblant a aquesta:
-
- bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
-
- Ara tindreu que crear el fitxer `/etc/bootptab'. Aquest tΘ el
- familiar i crφptic format del bons i antics fitxers BSD printcap(5),
- termcap(5) i disktab(5). Vegeu la pαgina del manual bootptab(5) per a
- mΘs informaci≤. Per al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreτa fφsica
- (MAC) del client. Aquest Θs un exemple del `/etc/bootptab':
-
- client:\
- hd=/tftpboot:\
- bf=tftpboot.img:\
- ip=192.168.1.90:\
- sm=255.255.255.0:\
- sa=192.168.1.1:\
- ha=0123456789AB:
-
- Com a mφnim haureu de canviar l'opci≤ "ha", la qual especifica
- l'adreτa del maquinari del client. L'opci≤ "bf" especifica el fitxer
- que el client ha de rebre mitjanτant TFTP; per a mΘs detalls mireu
- Secci≤ 4.5.5, `Situar les imatges TFTP al seu lloc'.
-
- Per contra, establir BOOTP mitjanτant `dhcpd' ISC Θs relativament
- fαcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament
- especial de clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una
- complexa configuraci≤ per a arrencar els clients mitjanτant BOOTP. Si
- la vostra n'es una d'aquestes, llegiu-vos la secci≤ Secci≤ 4.5.3,
- `Configurant un servidor DHCP'. Sin≤, segurament sereu capaτos de
- fer-ho afegint la directiva `allow bootp' al bloc de configuraci≤ de
- la subxarxa que contingui al client i reiniciant el `dhcpd' amb
- `/etc/init.d/dhcpd restart'.
-
- 4.5.3. Configurant un servidor DHCP
- -----------------------------------
-
- En el moment d'escriure aix≥, sols hi ha un servidor DHCP que sigui
- programari lliure, anomenat ISC `dhcpd'. En Debian GNU/Linux, aquest
- estα disponible en el paquet `dhcp'. Aquesta Θs una mostra del fitxer
- de configuraci≤ (usualment `/etc/dhcpd.conf'):
-
- option domain-name "exemple.com";
- option domain-name-servers ns1.exemple.com;
- option subnet-mask 255.255.255.0;
- default-lease-time 600;
- max-lease-time 7200;
- server-name "servername";
-
- subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
- range 192.168.1.200 192.168.1.253;
- option routers 192.168.1.1;
- }
-
- host clientname {
- filename "/tftpboot/tftpboot.img";
- server-name "servername";
- next-server servername;
- hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
- fixed-address 192.168.1.90;
- }
-
- En aquest exemple hi ha un servidor <"servername"> que du a terme tota
- la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa (gateway).
- Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), aixφ com
- el nom del servername i l'adreτa client del maquinari. L'opci≤
- <"filename"> hauria de ser el nom del fitxer que rebreu mitjanτant
- TFTP. DesprΘs tindreu que editar el fitxer de configuraci≤ de `dhcpd'
- i reiniciar el servei amb `/etc/init.d/dhcpd restart'.
-
- 4.5.4. Activant el servidor TFTP
- --------------------------------
-
- Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
- d'assegurar-vos que el dimoni `tftpd' estα activat. Aquest serα
- habilitat normalment amb la segⁿent lφnia en `/etc/inetd.conf':
-
- tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot
-
- Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a
- l'argument de `in.tftpd'; el necessitareu mΘs avall. L'argument `-l'
- habilita algunes versions de `in.tftpd' per als requeriments de la
- bitαcola (log) del sistema; aix≥ Θs ·til pel diagn≥stic d'errors
- d'arrencada. Si heu tingut que modificar el `/etc/inetd.conf',
- tindreu que notificar sobre la marxa al procΘs `inetd' que dit fitxer
- ha canviat. En una mαquina Debian executeu `/etc/init.d/netbase
- reload' (per a potato/2.2 i en sistemes mΘs nous useu
- `/etc/init.d/inetd reload'); en d'altres mαquines, cerqueu la ID del
- procΘs `inetd' i executeu `kill -HUP <inetd-pid>'.
-
- 4.5.5. Situar les imatges TFTP al seu lloc
- ------------------------------------------
-
- DesprΘs situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en
- Secci≤ 11.2.3, `Descripci≤ de la instal╖laci≤ del sistema de fitxers',
- en el directori de la imatge d'arrencada `tftpd'. Generalment aquest
- directori serα el `/tftpboot'. DesprΘs tindreu que fer un enllaτ
- d'aquest fitxer al que usarα `tftpd' per a arrencar un client
- particular. Desafortunadament el nom del fitxer el determina el
- client TFTP i aquest no tΘ cap estαndard.
-
- Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarα serα
- <ip-client-en-hexclient-arquitectura>. Per a calcular
- <ip-client-en-hex> agafeu cada byte de l'adreτa IP del client i
- convertiu-la a notaci≤ hexadecimal. Si teniu a mα una mαquina amb el
- programa `bc' podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opci≤ `obase=16' per
- a establir la sortida en hexadecimal, desprΘs introduiu un a un els
- components individuals de la IP del client. Per a
- <arquitectura-client> probeu alguns valors.
-
- _NOT YET WRITTEN_
-
- 4.5.6. Instal╖lant amb TFTP i una arrel NFS
- -------------------------------------------
-
- Aix≥ Θs mΘs proper a una "instal╖laci≤ TFTP per a poca mem≥ria" perque
- no desitgeu carregar el disc RAM sin≤ nomΘs arrencar des del
- recentment creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu
- reemplaτar l'enllaτ simb≥lic per a la imatge tftpboot per un enllaτ a
- la imatge del nucli (per exemple `linux-a.out'). La meva experiΦncia
- arrencant des d'una xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que
- requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor
- (l'estaci≤ de treball sparc envia una solicitut TFTP de tornada al
- servidor que va respondre a la vostra solicitut RARP). Tot i aixφ,
- Linux suporta el protocol BOOTP, per≥, no sΘ com posar-ho :-(( TambΘ
- tΘ que quedar documentat en aquest manual?
-
- Per a arrencar la mαquina client, aneu a Secci≤ 5.5, `Arrencant des de
- TFTP'.
-
-
- 4.6. Instal╖laci≤ automαtica
- ----------------------------
-
- Per a la instal╖laci≤ en m·ltiples ordinadors Θs possible usar una
- instal╖laci≤ totalment automαtica anomenada `FAI'. El paquet `fai' de
- Debian ha de ser instal╖lat en un ordinador anomenat el servidor
- d'instal╖laci≤ (install server). Llavors tots els clients arrencaran
- des de la targeta de xarxa o disquet, instal╖laran automαticament
- Debian als seus discs locals.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 5. L'arrencada del sistema d'instal╖laci≤
- -----------------------------------------
-
- En molts casos estα subjecte a limitacions, podeu arrencar el sistema
- d'instal╖laci≤ des d'un CD-ROM Debian GNU/Linux,disquet, una partici≤
- de disc dur o des d'una altra mαquina mitjanτant una xarxa d'αrea
- local.
-
-
- 5.1. Arguments dels parαmetres d'arrencada
- ------------------------------------------
-
- Els parαmetres d'arrencada del nucli Linux s≤n generalment usats per a
- assegurar-se de que els perifΦrics s≤n tractats apropiadament. Per a
- la major part dels perifΦrics el nucli pot auto-detectar-ne la
- informaci≤. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar una mica
- al nucli.
-
- Si esteu arrencant des del disquet de rescat o des del CD-ROM us
- apareixerα un indicatiu d'arrencada, `boot:'. Podeu trobar mΘs
- detalls de com usar els parαmetres d'arrencada del disquet de rescat
- en Secci≤ 5.3, `Arrencant des de disquets'. Si esteu arrencant des
- d'un sistema operatiu existent tindreu que usar un altra mΦtode per a
- passar els parαmetres d'arrencada. Per exemple, si esteu instal╖lant
- des de DOS, podeu editar el fitxer `install.bat' amb qualsevol editor
- de text.
-
- Podeu trobar una αmplia informaci≤ a sobre dels parαmetres d'arrencada
- en el Linux BootPrompt HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html); aquesta secci≤
- nomΘs contΘ un esb≤s dels parαmetres mΘs notables.
-
- Si Θs la primera vegada que s'estα arrencant el sistema, escolliu els
- parαmetres d'arrencada per defecte (aix≥ seria; no intenteu establir
- cap argument) i comproveu si funciona correctament. Probablement ho
- faci. Sin≤ fos aixφ, en acabat podeu reiniciar i cercar els
- parαmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre
- maquinari.
-
- Quan el nucli arrenca, ha d'emetre un missatge al principi del procΘs
- Memory: <avail>k/<total>k available
- . <total> ha de coincidir amb la quantitat total de mem≥ria RAM, en
- kilobytes. Sin≤ coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu
- actualment instal╖lada necessitareu usar el parαmetre `mem=<ram>', on
- <ram> serα la quantitat total de mem≥ria acompanyada del sufix "k" per
- a kilobytes o "m" per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir
- el mateix serien; `mem=65536k' i `mem=64m' ambdos serien 64MB de RAM.
-
- Alguns sistemes tenen disquets amb els "DCL invertits". Si reveu
- errors de lectura des del disquet, tot i que sabeu del cert que aquest
- estα bΘ intenteu-ho amb el parαmetre `floppy=thinkpad'.
-
- En alguns sistemes, com en els IBM PS/1 o ValuePoint (que tenen
- controladores de disc ST-506), la unitat IDE pot no ser reconeguda
- adequadament. Intenteu-ho novament, primer sense parαmetres i
- observeu si la unitat IDE Θs reconeguda correctament. Sin≤,
- determineu la geometria de la unitat (cilindres, capτals i sectors) i
- useu el parαmetre `hd=<cilindres>,<capτals>,<sectors>'.
-
- Si el vostre monitor nomΘs Θs capaτ de suportar els colors blanc i
- negre, useu l'argument d'arrencada `mono'. D'altra manera la vostra
- instal╖laci≤ usarα color, que Θs el mode per defecte.
-
- Si esteu arrencant des d'una consola sΦrie, generalment el nucli ho
- detectarα . Si tambΘ teniu una targeta de vφdeo (framebuffer) i un
- teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu arrencar via consola
- sΦrie, tindreu que passar l'argument `console=<dispositiu>' al nucli,
- a on <dispositiu> serα el vostre dispositiu sΦrie, que usualment Θs
- quelcom semblant a "ttyS0".
-
- Novament podeu trobar mΘs detalls a sobre dels parαmetres d'arrencada
- en el Linux BootPrompt HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html), incloδnt-hi
- consells per a maquinari desconegut. Alguns dels problemes mΘs comuns
- s'inclouen mΘs avall en Secci≤ 5.6, `Localitzaci≤ de problemes del
- sistema d'instal╖laci≤'.
-
- 5.1.1. Arguments per a `dbootstrap'
- -----------------------------------
-
- El sistema d'instal╖laci≤ reconeix alguns arguments que poden ser-nos
- ·tils. Els efectes de `quiet' i `verbose' s≤n llistats en Secci≤
- 11.5, `Efectes de Verbose i Quiet'.
-
- quiet
- Aquest causa que el sistema d'instal╖laci≤ suprimeixi els
- missatges de confirmaci≤ i intenta arreglar l'assumpte sense fer
- soroll. Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal╖laci≤
- podreu apreciar que aquesta Θs una opci≤ agradable per a
- silenciar el procΘs.
-
- verbose
- Pregunta constantment sobre les qⁿestions usuals.
-
- debug
- Emet missatges de depuraci≤ addicionals en la bitαcola (log) del
- sistema d'instal╖laci≤ (mireu en Secci≤ 5.7.1, `Usant la shell i
- mirant la bitαcola (els log)'), incloδnt-hi el comandament
- executat.
-
- bootkbd=<...>
- Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e;
- `bootkbd=qwerty/us'
-
- mono
- Usa monocrom en comptes del mode en color.
-
- nolangchooser
- Algunes arquitectures usen el framebuffer del nucli per a oferir
- l'instal╖laci≤ en un n·mero de llengⁿes. Si el framebuffer crea
- problemes en el vostre sistema, podeu usar aquesta opci≤ per a
- deshabilitar la funcionalitat.
-
-
- 5.2. Arrencant des d'un CD-ROM
- ------------------------------
-
- El millor camφ per a molta gent hauria de ser usar un joc de CD de
- Debian (http://www.debian.org/CD/vendors/). Si en teniu un i la
- vostra mαquina suporta l'arrencada directa des de CD, endavant!
- Simplement configureu el vostre sistema per a arrencar des d'un CD tal
- i com es descriu en Secci≤ 3.7.2, `Selecci≤ del dispositiu
- d'arrencada', inseriu el vostre CD, reinicieu i procediu amb el
- segⁿent capφtol.
-
- Podria ser que necesitΦssiu configurar el vostre maquinari tal i com
- s'indica en Secci≤ 3.7.2, `Selecci≤ del dispositiu d'arrencada'. Si
- Θs aixφ inseriu el CD-ROM en la unitat i reinicieu. El sistema hauria
- d'arrencar i presentar-vos l'indicatiu `boot:'. Aquφ podreu entrar
- els vostres parαmetres d'arrencada o simplement premer _Intro_.
-
- El CD n·mero 1 del joc de CD-ROM oficials de Debian per a Intel x86 us
- hauria de presentar un indicatiu `boot:' en la majoria del maquinari.
- Premeu `F3' per a veure la llista d'opcions disponibles per al nucli
- en l'arrencada. Tot seguit escriviu el nom del sabor que hagueu
- escollit (idepci, vanilla, compact, bf24) en l'indicatiu `boot:'
- seguit per la tecla Intro.
-
- Si el vostre maquinari no suporta l'arrencada de m·ltiples imatges,
- entreu un dels altres CD en la unitat lectora. Pel que sembla la
- majoria d'unitats lectores SCSI de CD-ROM no tenen suport per a
- l'arrencada de m·ltiples imatges `isolinux', pel que els usuaris amb
- un CD-ROM SCSI hauran d'escollir entre el CD2 (vanilla), el CD3
- (compact) o el CD5 (bf2.4).
-
- Dels CD 2 al 5 tenen cadascun una arrencada diferent "sabor" depenent
- de quin CD-ROM hagueu inserit. Mireu en Secci≤ 4.2.2, `Escollint el
- joc d'instal╖laci≤ correcte', on hi ha un debat a sobre dels diferents
- sabors. Aquests s≤n els diferents sabors disponibles en cadascun dels
- CD-ROM:
-
- CD 1
- Us oferirα una selecci≤ d'imatges del nucli des de les quals
- arrencar (el sabor idepci serα la selecci≤ per defecte si no
- n'escolliu cap).
-
- CD 2
- Arrenca el sabor "vainilla".
-
- CD 3
- Arrenca el sabor "bf2.4".
-
- CD 4
- Arrenca el sabor "idepci".
-
- CD 5
- Arrenca el sabor "bf2.4".
-
- Si el vostre sistema no pot arrencar directament des de CD-ROM o
- simplement no funciona, no desespereu; simplement haureu d'executar
- `E:\install\boot.bat' des de DOS (reemplaceu `E:' per la lletra
- assignada per DOS a la vostra unitat lectora de CD-ROM) per a a dur a
- bon terme l'execuci≤ del procΘs d'instal╖laci≤. Llavors passareu a
- Capφtol 8, `Arrencant en el vostre nou sistema Debian'.
-
- TambΘ podreu rec≤rrer a la instal╖laci≤ des d'una partici≤ FAT (DOS),
- si teniu l'opci≤ d'arrencada de l'instal╖lador en el disc dur. Mireu
- en Secci≤ 5.4.1, `Arrencant des d'una partici≤ DOS' mΘs avall per a
- mΘs informaci≤ a sobre d'instal╖lar amb aquest mΦtode.
-
- Noteu que certes unitats de CD poden requerir de controladors
- especials i que aquestes seran innaccessibles durant els primers
- moments de la instal╖laci≤. Si resulta que el mode estαndard per a
- arrencar des d'un CD no funciona pel vostre maquinari, reviseu aquest
- capφtol i llegiu a sobre de nuclis alternatius i mΦtodes
- d'instal╖laci≤ amb els que pogueu treballar.
-
- Encara que no pogueu arrencar el CD-ROM, probablement necessiteu
- instal╖lar els components del sistema Debian i d'altres paquets des
- del vostre CD-ROM. Simplement arrenqueu usant un medi deferent com
- ara els disquets. I en el seu moment asenyalar-li la ruta a la unitat
- lectora de CD-ROM per a instal╖lar el sistema operatiu, sistema base i
- d'altres paquets addicionals des d'aquesta.
-
- Si teniu problemes arrencant, mireu en Secci≤ 5.6, `Localitzaci≤ de
- problemes del sistema d'instal╖laci≤'.
-
-
- 5.3. Arrencant des de disquets
- ------------------------------
-
- L'arrencada des dels disquets estα suportada per a Intel x86.
-
- Tindreu que descarregar les imatges de disquet que necessiteu i crear
- els disquets amb les imatges que trobareu en Secci≤ 4.3, `Creant
- disquets a partir d'imatges de disc'. Per a modificar el disquet de
- rescat; mireu en Secci≤ 10.3, `Reemplaτant el nucli del disquet de
- rescat'.
-
- Arrencar des del disquet de rescat Θs fαcil: introdu∩u-lo en la
- disquetera primαria, sortiu del sistema com ho feu normalment i
- torneu-lo a engegar.
-
- Noteu que en algunes mαquines, `Control-Alt-Delete' no Θs el mΘs
- adequat per a reiniciar la mαquina, es recomana un reinici "dur"
- (hard). Si esteu instal╖lant des d'un sistema operatiu ja existent
- (p.e. des de DOS) no tindreu aquesta opci≤. En cas contrari, si us
- plau reinicieu correctament quan arrenqueu.
-
- El disquet serα accesible i visualitzareu una pantalla que us
- presentarα al disquet de rescat i que finalitza amb la representaci≤
- de l'indicatiu `boot:' .
-
- Si esteu seguint un mΦtode alternatiu per a arrencar el sistema,
- seguiu les instruccions i espereu l'indicatiu `boot:' per a seguir.
- Si esteu arrencant des de disquets mΘs petits que 1.44MB, o, de fet,
- sempre que arrenqueu des d'un disquet en la vostra arquitectura,
- haureu d'usar el mΦtode d'arrencada de disc ram (ramdisk), pel que
- necessitareu el disc arrel (Root Disk).
-
- En l'indicatiu `boot:' podeu fer dues coses. Podeu premer les tecles
- de funci≤ des de _F1_ fins a _F10_ per a veure unes quantes pαgines
- amb informaci≤ d'ajuda o podeu arrencar el sistema.
-
- La informaci≤ sobre els parαmetres d'arrencada pot ser-vos ·til, podeu
- trobar-la prement _F4_ i _F5_. Si voleu afegir cap parαmetre en la
- lφnia de comandaments de l'arrencada, assegureu-vos d'escriure el
- mΦtode d'arrencada (que per defecte Θs `linux') i un espai abans del
- primer parαmetre (p.e. `linux floppy=thinkpad'). Si simplement
- premeu _Enter_, aix≥ serα el mateix que escriure `linux' sense cap
- tipus de parαmetre especial.
-
- El disc s'anomena disquet de rescat degut a que podeu arrencar el
- sistema des de ell i tambΘ reparar-lo si aquest tΘ cap problema que el
- faci inaccesible des del disc dur. De manera que, deseu aquest
- disquet desprΘs d'haber instal╖lat el vostre sistema amb Φxit. Premeu
- _F3_ per a aconseguir informaci≤ de com usar el disquet de rescat.
-
- DesprΘs de premer _Enter_, veureu el missatge `Loading...', seguit per
- `Uncompressing Linux...' i tot un seguit d'informaci≤ a sobre del
- maquinari en el vostre sistema. Podeu trobar mΘs informaci≤ a sobre
- d'aquesta fase del procΘs d'arrencada mΘs avall en Secci≤ 5.6.3,
- `Interpretant els missatges de cαrrega del nucli'.
-
- Si escolliu un mΦtode d'arrencada que no sigui el per defecte, p.e.
- "ramdisk" (disc ram) o "floppy" (disquet), s'us demanarα que inseriu
- el Root Floppy (disquet arrel). Inseriu-lo en la unitat de disc
- primαria i premeu _Enter_. (Si escolliu floppy1 inseriu el disquet
- arrel en la unitat de disc segundαria.)
-
- DesprΘs d'arrencar des del disquet de rescat, s'us requerirα el
- disquet arrel. Inseriu-lo, premeu _Enter_ i el seu contingut serα
- carregat en mem≥ria. El programa instal╖lador `dbootstrap'
- s'executarα automαticament.
-
- Si teniu problemes arrencant, mireu en Secci≤ 5.6, `Localitzaci≤ de
- problemes del sistema d'instal╖laci≤'.
-
-
- 5.4. Arrencant des del disc dur
- -------------------------------
-
- Arrencar des d'un sistema operatiu ja existent sovint Θs una opci≤
- convenient; per a molts sistemes aquesta Θs l'·nic mΦtode
- d'instal╖laci≤ suportat.
-
- Per a arrencar la instal╖laci≤ des del disc dur, necessitareu
- completar la descαrrega i ubicar els fitxers necessaris en Secci≤ 4.4,
- `Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur'.
-
- 5.4.1. Arrencant des d'una partici≤ DOS
- ---------------------------------------
-
- L'arrencada en DOS (no Windows) sense carregar cap controlador. Per a
- fer-ho haureu de prΘmer _F8_ exαctament en el moment correcte (i
- opcionalment sel╖leccionar l'opci≤ "safe mode command prompt only"
- -"mode de sols comandaments"-). Entreu al subdirectori que sigui del
- vostre sabor, p.e:
-
- cd c:\current\compact
-
- . En acabat, executeu `install.bat'. El nucli serα carregat i
- s'executarα el sistema d'instal╖laci≤.
-
- Teniu en compte que ara mateix hi ha un problema amb loadlin (#142421)
- que impossibilita que `install.bat' puga ser usat amb el sabor bf2.4.
- El sφmptoma del problema Θs un error "invalid compressed format".
-
-
- 5.5. Arrencant des de TFTP
- --------------------------
-
- Arrencar des de la xarxa us requereix que tingueu una connexi≤ a la
- xarxa suportada pels disquets d'arrencada, inclosa qualsevol
- d'aquestes opcions una adreτa de xarxa estαtica, un servidor DHCP, un
- RARP, un servidor BOOTP o un servidor TFTP. El mΦtode d'instal╖laci≤
- amb suport d'arrencada TFTP Θs descriu en Secci≤ 4.5, `Preparant els
- fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP'.
-
-
- 5.6. Localitzaci≤ de problemes del sistema d'instal╖laci≤
- ---------------------------------------------------------
-
- 5.6.1. Fiabilitat del disquet
- -----------------------------
-
- El problema mΘs important per a la gent que instal╖la Debian sembla
- ser la llegibilitat dels disquets.
-
- El disquet de rescat Θs el disquet amb mΘs problemes, degut a que Θs
- llegit directament pel maquinari, abans d'arrencar Linux. Sovint, el
- maquinari no llegeix correctament el disc de controladors de Linux i
- pot parar-se sense imprimir cap missatge d'error si aquest llegeix
- dades incorrectes. TambΘ poden haber-hi falles en el Driver Floppies,
- la majoria indicades amb una inundaci≤ de missatges a sobre d'errors
- E/S en el disc.
-
- Si teniu aturada la instal╖laci≤ en un disquet en particular, el
- primer que tindrφeu que fer Θs tornar a descarregar la imatge del
- disquet i _escriure-la_ en un altre disquet. Reformatejar l'antig
- disquet pot no Θsser suficient, tot i que sembli que el disquet ha
- estat reformatejat i escrit sense errades. De vegades Θs ·til
- intentar escriure el disquet des d'un sistema diferent.
-
- Un usuari ens reporta que ell va tindre que escriure les imatges
- _tres_ vegades en un disquet abans de que aquest li funcionΘs i en
- acabat tot li va anar com la seda.
-
- D'altres usuaris han reportat que simplement reiniciant unes quantes
- vegades amb el mateix disquet en la disquetera poden arrencar amb
- Θxit. Aquest Θs un error (bug) degut al maquinari o microprogramari
- dels controladors de la disquetera.
-
- 5.6.2. Configuraci≤ de l'arrencada
- ----------------------------------
-
- Si teniu problemes i el nucli es penja durant el procΘs d'arrencada,
- no us reconeix els perifΦrics que teniu actualment o no reconeix els
- dispositius correctament el primer que s'ha de fer es comprovar els
- parαmetres d'arrencada, tal i com es debat en Secci≤ 5.1, `Arguments
- dels parαmetres d'arrencada'.
-
- Si esteu arrencant amb el vostre propi nucli en comptes del que
- proveeix l'instal╖lador, assegureu-vos de que no hi teniu activat el
- `CONFIG_DEVFS'. Donat que l'instal╖lador no es compatible amb aquesta
- opci≤.
-
- Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions,
- perifΦrics i provant de reiniciar un altre cop. Els m≥dems interns,
- targetes de so i dispositius Plug-n-Play poden ser especialment
- problemαtics.
-
- Aquestes s≤n, algunes, de les limitacions del nostre joc de disquets
- d'arrencada respecte al maquinari suportat. Algunes plataformes Linux
- poden no suportar directament els disquets d'arrencada. Si aquest Θs
- el cas, podeu crear un disquet de rescat personalitzat, mireu en
- Secci≤ 10.3, `Reemplaτant el nucli del disquet de rescat') o
- investigueu sobre les instal╖lacions per xarxa.
-
- Si teniu una gran quantitat de mem≥ria instal╖lada en la vostra
- mαquina, mΘs de 512M i l'instal╖lador falla durant l'arrencada del
- nucli, potser necessitareu incloure un argument d'arrencada per a
- limitar la quantitat de mem≥ria que veu el nucli, semblant a
- `mem=512m'.
-
- Si teniu una mαquina molt antiga i el nucli es penja desprΘs de dir
- `Checking 'hlt' instruction...', llavors haurφeu d'escollir l'argument
- d'arrencada `no-hlt', que deshabilita aquest test.
-
- 5.6.3. Interpretant els missatges de cαrrega del nucli
- ------------------------------------------------------
-
- Durant la seqⁿΦncia d'arrencada podeu veure molts missatges amb la
- forma `can't find "quelcom"' o `"quelcom" not present', `can't
- initialize "quelcom"' o fins i tot `this driver release depends on
- "quelcom"'. La majoria d'aquests missatges s≤n inofensius. Observeu
- aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal╖laci≤ estα
- constru∩t per a executar-se en una gran diversitat de dispositius
- perifΦrics. Obviament, cap ordinador tindrα tots els perifΦrics
- possibles pel que el sistema operatiu pot emetre uns quants renecs
- fins que tots els vostres dispositius hagin estat reconeguts. TambΘ
- podreu observar el sistema pausat durant un temps. Aix≥ succeeix quan
- estα esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no estα present
- en el vostre sistema. Si considereu que el temps que es pren el
- sistema per a arrencar Θs inacceptablement llarg, mΘs tard podreu
- crear un nucli personalitzat (mireu en Secci≤ 9.6, `Compilaci≤ d'un
- nou nucli').
-
- 5.6.4. `dbootstrap': Reportar un problema
- -----------------------------------------
-
- Si porteu a bon terme la fase d'arrencada inicial per≥ no podeu
- completar la instal╖laci≤, l'opci≤ del men· de `dbootstrap' "Reportar
- un problema" pot ser-vos d'ajuda. Aquesta opci≤ crea l'arxiu
- `dbg_log.tgz' en un disquet, dis dur o sistema de fitxers muntat per
- nfs. `dbg_log.tgz' detalla l'estat del sistema (`/var/log/messages',
- `/proc/cpuinfo' etc.). `dbg_log.tgz' pot proporcionar les pistes
- necessaries a sobre d'on us vαreu equivocar i com arreglar-ho. Si
- voleu reportar un error (bug) podeu adjuntar-lo a aquest fitxer com a
- informe d'error (bug report).
-
- 5.6.5. Reportant errors (bugs)
- ------------------------------
-
- Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error.
- Envieu un correu a <submit@bugs.debian.org>. _Hi haureu_ d'incloure
- el segⁿent com a primeres lφnies del correu:
-
- Package: boot-floppies
- Version: <versi≤>
-
- Assegureu-vos d'escriure en <versi≤>, quina versi≤ del conjunt de
- boot-floppies esteu usant. Sin≤ coneixeu la _versi≤_, useu la data de
- descαrrega dels disquets i afegiu la distribuci≤ a la que pertanyen
- (p.e. "stable", "frozen", "woody").
-
- TambΘ hi tindrφeu que incloure la segⁿent informaci≤ en el vostre
- report d'error:
-
- sabor: <sabor de la imatge que heu usat>
- architecture: i386
- model: <- el vostre maquinari en general, venedor i model>
- mem≥ria: <- quantitat de RAM>
- scsi: <- adaptador SCSI, si teniu>
- cd-rom: <- model de CD-ROM i tipus d'interfφcie, p.e: ATAPI>
- targeta de xarxa:<- interfφcie de la targeta de xarxa, si teniu>
- pcmcia: <- detalls de tots els dispositius PCMCIA>
-
- Depenent de la naturalesa de l'error, tambΘ pot ser ·til reportar com
- esteu instal╖lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifΦrics com targetes
- de so, capacitat del disc i model de la targeta grαfica.
-
- Descriviu el problema en l'informe d'error, incloent-hi els ·ltims
- missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda d'aquest.
- Descriviu les passes que vαreu seguir quan el sistema va tindre aquest
- problema.
-
-
- 5.7. Introducci≤ a `dbootstrap'
- -------------------------------
-
- `dbootstrap' Θs el nom del programa que s'executa junt amb el sistema
- d'instal╖laci≤. ╔s el responsable de la configuraci≤ inicial del
- sistema i de la instal╖laci≤ del "sistema base".
-
- La principal tasca de `dbootstrap' i el principal prop≥sit de la seva
- configuraci≤ inicial serα el configurar els elements essencials del
- sistema. Per exemple, potser necessitareu usar alguns "m≥duls del
- nucli" els quals s≤n controladors direccionats a dins del nucli.
- Aquests m≥duls inclouen controladors de maquinari, controladors de
- xarxes, suport especial d'idiomes i suport per a d'altres perifΦrics
- tot i que no hagin estat automαticament constru∩ts pel nucli que esteu
- usant.
-
- Particionament, formateig del disc i configuraci≤ de la xarxa tambΘ
- des de `dbootstrap'. Aquesta configuraci≤ essencial serα el primer
- que Θs farα, doncs sovint sol ser necessαria pel correcte funcionament
- del sistema.
-
- `dbootstrap' Θs una simple aplicaci≤ basada en carαcters (en text),
- dissenyada per a una mαxima compatibilitat en totes les situacions
- possibles (com ara la instal╖laci≤ sobre una lφnia sΦrie). Amb un us
- realment senzill. Us guiarα a travΘs de les diferents passes del
- procΘs d'instal╖laci≤ d'un mode lineal. TambΘ us permetrα retrocedir
- i repetir-les si creieu haver comes alguna errada.
-
- Per a navegar per `dbootstrap', useu:
-
- * El cursor dret o la tecla Tab per a moure endavant, i el cursor
- esquerre o Shift-Tab per a moure enrere entre els botons i
- seleccions en la pantalla actual.
-
- * La barra espaciadora per a seleccionar diferents elements en una
- llista amb desplaτament, i per a desplaτar la llista en sφ.
-
- * La barra d'espai per a seleccionar una opci≤ com un checkbox.
-
- * La tecla _Enter_ per a activar les seleccions.
-
- 5.7.1. Usant la shell i mirant la bitαcola (els log)
- ----------------------------------------------------
-
- Si teniu experiΦncia en Unix o Linux premeu _Alt-F2_ per a accedir a
- la segona _consola virtual_. Aix≥ seria la tecla _Alt_ a l'esquerra
- de la barra espaiadora i la tecla de funci≤ _F2_ premudes al mateix
- temps. Us apareixerα una pantalla diferent executant un clon del
- Bourne shell anomenat `ash'. En aquest punt estareu arrencant des de
- la RAM del disc amb un joc limitat d'utilitats Unix disponibles per al
- seu us. Podreu veure els programes disponibles amb el comandament `ls
- /bin /sbin /usr/bin /usr/sbin'. Useu els men·s per a realitzar
- qualsevol tasca que aquests siguin capaτos de fer --- La shell i els
- comandaments nomΘs s≤n per si res anΘs malament. Concretament, sempre
- tindrφeu que usar els men·s per a activar la vostra partici≤
- d'intercanvi (swap), doncs el programa del men· no detecta si ja ho
- heu fet prΦviament des de la shell. Premeu _Alt-F1_ per a tornar als
- men·s. Linux proveeix de fins a 64 consoles virtuals tot i que el
- disquet de rescat sols n'usi unes poques.
-
- Els missatges d'error s≤n redireccionats cap a la tercera consola
- virtual (coneguda com a `tty3'). Hi tindreu accΘs prement _Alt-F3_
- (mantingueu la tecla _Alt_ premuda fins que premeu la tecla de funci≤
- _F3_); retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_.
-
- TambΘ podeu trobar aquests missatges en `/var/log/messages'. DesprΘs
- de la instal╖laci≤, aquest fitxer de la bitαcola Θs copiarα a
- `/var/log/installer.log' en el vostre nou sistema.
-
- Durant la instal╖laci≤ base, els paquets desempaquetats i els misatges
- de configuraci≤ s≤n redirigits a `tty4'. Podeu accedir a aquest
- terminal prement _Alt-F4_; retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_.
-
- Quan la instal╖laci≤ es faci sobre una consola sΦries aquests
- missatges generats per debootstrap tambΘ seran desats en
- `/target/tmp/debootstrap.log'.
-
-
- 5.8. "Escolliu la llengua"
- --------------------------
-
- La vostra arquitectura suporta les noves caracterφstiques de la
- internacionalitzaci≤. Pel que durant la primera passa de la
- instal╖laci≤, seleccionareu la llengua en la que desitgeu que el
- procΘs d'instal╖laci≤ es situi.
-
- Algunes llengⁿes tambΘ tenen les seves pr≥pies variants disponibles,
- pel que s'us preguntarα per aquestes "Escolliu la variant de la
- llengua" una vegada hagueu escollit la primαria. El clicar a sobre de
- qualsevol variant s'aplicarα a la vostra regi≤ geogrαfica.
-
- Les respostes a les dues anteriors preguntes s'usaran per a determinar
- la llengua que usarα l'instalador, aquest intentarα determinar un
- teclat en conseqⁿencia i desprΘs, durant el procΘs, s'usarα per a
- detrminar la rΦplica de Debian que us sigui mΘs propera
- geogrαficament. Encara que, si ho desitgeu tambΘ podreu canviar
- aquestes preconfiguracions.
-
-
- 5.9. ``Notes del llanτament''
- -----------------------------
-
- La primera pantalla desprΘs de "Escolliu la variant de la llengua" en
- el `dbootstrap' us presentarα les ``Notes del llanτament''. Aquesta
- pantalla presenta informaci≤ de versi≤ pel programa `boot-floppies'
- que esteu usant i dona una breu introducci≤ pels desenvolupadors de
- Debian.
-
-
- 5.10. ``Men· Principal de la Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux''
- ---------------------------------------------------------------
-
- Podeu veure una caixa de diαleg que diu ``El programa d'instal╖laci≤
- estα determinant l'estat actual del vostre sistema i la segⁿent passa
- del sistema d'instal╖laci≤ que ha d'executar-se.''. En alguns
- sistemes aquesta passarα massa rαpid per a llegir-la. Veureu aquesta
- caixa de diαleg entre cada passa del men· principal. El programa
- d'instal╖laci≤, `dbootstrap', comprovarα l'estat del sistema en cada
- passa. Aquesta comprovaci≤ us permetrα tornar a executar la
- instal╖laci≤ sense perdre la feina realitzada, en el cas de que es
- produeixi una interrupci≤ del vostre sistema enmig del procΘs
- d'instal╖laci≤. Si teniu que tornar a executar una instal╖laci≤,
- haureu de configurar el vostre teclat, reactivar la partici≤
- d'intercanvi (swap) i remuntar tots els discs prΦviament
- inicialitzats. Qualsevol altra cosa que haguΦssiu fet amb el sistema
- d'instal╖laci≤ haurα estat desada.
-
- Durant tot el procΘs d'instal╖laci≤ s'us mostrarα el men· principal
- titulat ``Men· Principal de la Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux''.
- Les opcions superiors canviaran indicant-vos el progrΘs de la
- instal╖laci≤. Phil Hughes va escriure en el Linux Journal
- (http://www.linuxjournal.com/): that you could teach a _chicken_ to
- install Debian! (fins i tot a un _pollastre_ se li pot ensenyar a
- instal╖lar Debian!) Amb aix≥ volia dir que el procΘs d'instal╖laci≤ no
- era mΘs que un continu _picoteig_ de la tecla _Enter_. La primera
- opci≤ del men· d'instal╖laci≤ serα la segⁿent acci≤ que haurφeu de fer
- d'acord amb el que detecta el sistema que ja heu fet. Hauria de dir
- ``Segⁿent'' i al costat la segⁿent passa a realitzar del sistema
- d'instal╖laci≤.
-
-
- 5.11. ``Configurar el teclat''
- ------------------------------
-
- Assegureu-vos de que la selecci≤ estα en l'opci≤ ``Segⁿent'' i premeu
- _Enter_ per a accedir al men· de configuraci≤ del teclat. Seleccioneu
- un teclat conforme amb la disposici≤ usada pel vostre idioma nacional
- o seleccioneu el que millor s'adapti si aquest no estα representat.
- Una vegada finalitzada la instal╖laci≤ podreu seleccionar un teclat
- entre una amplia varietat d'opcions (executant `kbdconfig' com a
- super-usuari (root) una vegada hagueu finalitzat la instal╖laci≤).
-
- Moveu la selecci≤ fins al teclat desitjat i premeu _Enter_. Useu les
- tecles del cursor per a moure la selecci≤ --- aquestes es troben al
- mateix lloc en totes les disposicions de teclat dels diferents
- idiomes, aixφ doncs s≤n independents de la configuraci≤ del teclat.
- Un teclat "extended" Θs un amb les tecles de la F1 a la F10 al llarg
- d'una renglera en la part superior.
-
- Si esteu instal╖lant des d'una estaci≤ de treball sense disc,
- seguidament es saltarα algunes passes, donat que no teniu discs locals
- que particionar. En aquest cas la segⁿent passa serα Secci≤ 7.7,
- ```Configurar la xarxa'''. DesprΘs d'aix≥ s'us demanarα que munteu la
- vostra partici≤ arrel NFS en Secci≤ 6.9, ```Muntar una partici≤
- previament inicialitzada'''.
-
-
- 5.12. La ·ltima oportunitat!
- ----------------------------
-
- Ja us hem avisat de que feu una c≥pia de seguretat (backup) dels
- vostres discs? Aquesta Θs la primera oportunitat abans d'esborrar el
- vostre antic sistema. Sin≤ heu fet c≥pies de seguretat de tots els
- vostres discs, treieu el disquet de la unitat, reinicieu el sistema i
- feu les c≥pies de seguretat corresponents.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 6. Particions en Debian
- -----------------------
-
- L'opci≤ del men· ``Particionar un disc dur'' us mostrarα una llista
- dels discs en els quuals podreu definir particions, alhora que
- executarα una aplicaci≤ per a definir-les. Com a mφnim haureu de
- crear una partici≤ "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i
- segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux
- swap", tipus 82).
-
-
- 6.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides.
- ------------------------------------------------------------------
-
- Com a mφnim i imprescindible, el GNU/Linux necessitarα una partici≤
- per a ell. Podeu tenir una ·nica partici≤ que contingui tot el
- sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals.
- Molta gent creu necessαria tambΘ una partici≤ a part per a intercanvi
- de mem≥ria (swap). La partici≤ d'intercanvi Θs un espai reservat per
- al sistema operatiu que pot utilitzar com a "mem≥ria virtual". Si
- poseu l'espai per a intercanvi en una partici≤ independent el Linux
- podrα fer-ne un ·s molt mΘs eficient. Es pot fer que el Linux faci
- servir un fitxer normal per a intercanvi, per≥ no Θs recomanable.
-
- Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux mΘs
- particions de les mφnimes que caldrien. Hi ha dos motius pels que
- podrφeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions
- mΘs petites. El primer Θs per seguretat. Si passa res que malmeti el
- sistema de fitxers, generalment nomΘs afectarα una partici≤. Aixφ,
- sols caldrα restaurar un bocφ del sistema (a partir de les c≥pies de
- seguretat que heu anat fent meticulosament). El mφnimament
- imprescindible seria que considerΦssiu crear el que s'anomena
- "partici≤ arrel". Aquesta partici≤ contΘ els components mΘs
- essencials del sistema. Si qualsevol altra partici≤ queda malmesa,
- encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Aix≥ us
- pot estalviar la molΦstia d'haver de reinstal╖lar el sistema de cap i
- de nou.
-
- El segon motiu generalment Θs mΘs important en un entorn professional,
- per≥ en realitat dependrα de l'·s que feu de la mαquina. Suposeu que
- alguna cosa es descontrola i comenτa a consumir espai de disc. Si
- resulta que el procΘs que porta el problema tΘ privilegis de root (el
- sistema reservaria un percentatge d'espai de disc a quΦ els altres
- usuaris i usuαries hi puguΦssin accedir), podrφeu trobar-vos de sobte
- amb que no us quedi gens d'espai de disc. Aix≥ no va gens bΘ, perquΦ
- el sistema operatiu necessita fer servir fitxers fφsics per a moltes
- coses (a mΘs de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que
- l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un
- bombardeig de correu no sol╖licitat pot omplir fαcilment una partici≤.
- Si feu servir mΘs particions, protegireu al sistema de molts d'aquests
- problemes. Per a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el
- `/var/mail' a la seva pr≥pia partici≤ i la majoria del sistema
- funcionarα encara que us bombardegin amb correu no desitjat.
-
- L'·nic inconvenient real de fer servir mΘs particions Θs que sovint
- costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una
- partici≤ massa petita, llavors o haureu de reinstal╖lar el sistema o
- no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la
- partici≤ infradimensionada. D'altra banda, si feu la partici≤ massa
- gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna
- altra cosa. ╔s cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia,
- per≥ tot i aixφ, perquΦ haurφeu de llenτar els diners?.
-
-
- 6.2. L'arbre de directoris
- --------------------------
-
- Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard
- (http://www.pathname.com/fhs/) (Jerarquia estαndard del sistema de
- fitxers - FHS) per anomenar els directoris i els fitxers. Aquest
- estαndard permet als usuaris/usuαries i als programes que puguin
- predir la localitzaci≤ dels fitxers i directoris. El directori arrel
- es representa simplement per una barra `/'. En el nivell de l'arrel,
- tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
-
- bin Fitxers executables binaris de comandaments essencials
- boot Fitxers estαtics del carregador d'arrencada
- dev Fitxers de dispositiu
- etc Configuraci≤ especφfica del sistema de cada ordinador
- home Directoris d'usuaris i usuαries
- lib Biblioteques essencials i m≥duls del nucli
- mnt Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
- de fitxers
- proc Directori virtual per a informaci≤ del sistema
- root Directori de l'usuari o usuαria root
- sbin Fitxers executables binaris essencials del sistema
- tmp Fitxers temporals
- usr Jerarquia secundαria
- var Dades variables
- opt Aplicacions de programari afegides
-
- Ve't aquφ una llista de consideracions importants pel que fa a
- directoris i particions:
-
- * La partici≤ arrel `/' sempre ha de contenir fφsicament `/etc',
- `/bin', `/sbin', `/lib' i `/dev', sin≤ no podreu arrencar.
- Tφpicament calen 100 MB per a la partici≤ arrel, per≥ aix≥ podria
- variar.
-
- * `/usr': tots els programes d'usuari (`/usr/bin'), les
- biblioteques (`/usr/lib'), la documentaci≤ (`/usr/share/doc'),
- etc., estan en aquest directori. Aquesta part del sistema de
- fitxers necessita la major part de l'espai. Li haurφeu de
- concedir com a mφnim 500 MB d'espai en disc. Si voleu instal╖lar
- mΘs paquets haurφeu d'incrementar l'espai que concediu a aquest
- directori.
-
- * `/home': Cada usuari o usuαria deixarα les seves dades a un
- subdirectori d'aquest directori. La mida depΘn de quants usuaris
- i usuαries facin servir el sistema i de quins fitxers hagin
- d'emmagatzemar als seus directoris. Segons l'·s que hagueu
- previst haurφeu de reservar uns 100 MB per cada usuari o usuαria,
- per≥ adapteu aquesta xifra a les vostres necessitats.
-
- * `/var': En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables
- com ara articles de notφcies (news), missatges de correu
- electr≥nic, llocs web, la mem≥ria cau per a APT, etc. La mida
- d'aquest directori depΘn molt de l'·s que feu del vostre
- ordinador, per≥ per a la majoria de gent, el que marcarα la mida
- serα la sobrecαrrega produ∩da pel sistema d'administraci≤ de
- paquets. Si penseu fer una instal╖laci≤ completa de ben bΘ tot
- all≥ que Debian pot oferir, tot en una sola sessi≤, n'hi hauria
- d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes d'espai per a `/var'.
- Si penseu fer la instal╖laci≤ per parts (Θs a dir, instal╖lar els
- serveis i utilitats, desprΘs les eines de text, llavors X, ...),
- us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a `/var'. Si aneu
- justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys
- no per a actualitzacions importants, passareu amb nomΘs 30 o 40
- megabytes a `/var'.
-
- * `/tmp': Si algun programa genera dades temporals, segurament ho
- faci a `/tmp'. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .
-
-
- 6.3. Limitacions dels discs de PC
- ---------------------------------
-
- El BIOS del PC generalment imposa restriccions addicionals a la
- definici≤ de les particions del disc. Hi ha un lφmit en el nombre de
- paticions "primαries" i "l≥giques" que pot tenir un disc. A mΘs a
- mΘs, els BIOS anteriors a 1994-1998 tenen limitacions pel que fa a la
- zona de disc des de la que el BIOS pot arrencar el sistema. Per a mΘs
- informaci≤ vegeu el Linux Partition HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Partition/) i la Phoenix BIOS FAQ
- (http://www.phoenix.com/pcuser/BIOS/biosfaq2.htm), per≥ en aquesta
- secci≤ farem un breu repαs per ajudar-vos a planificar-ho en la
- majoria de casos.
-
- Les particions "primαries" s≤n l'esquema original de particions per a
- discs de PC. Tanmateix, nomΘs n'hi poden haver-hi quatre. Per
- superar aquesta limitaci≤ es van inventar les particions "esteses" i
- "l≥giques". Quan definiu una de les particions primαries com a una
- partici≤ estesa, podeu subdividir l'espai assignat a aquesta partici≤
- en particions l≥giques. Podeu crear fins a 60 particions l≥giques en
- una partici≤ estesa. Per≥ nomΘs podeu tenir una partici≤ estesa a
- cada disc.
-
- Linux limita les particions en disc a 15 particions per unitat per a
- discs SCSI (3 particions primαries ·tils i 12 particions l≥giques) i a
- 63 particions per cada unitat de disc IDE (3 particions primαries
- ·tils, 60 particions l≥giques).
-
- Si teniu un disc IDE gran i no feu servir ni l'adreτament LBA ni
- controladors solapats (n.de.T. overlay drivers) (programes que a
- vegades proporcionen els fabricants de discs durs), aleshores la
- partici≤ d'arrencada (la partici≤ que contΘ la imatge del nucli),
- haurα d'estar dintre dels primers 1024 cilindres del disc dur
- (normalment 524 megabytes, sense traducci≤ del BIOS).
-
- No tindreu aquesta restricci≤ si teniu un BIOS posterior al 1995-98
- (depen del fabricant) que compleixi l'"especificaci≤ millorada de
- suport a disc durs" (Enhanced Disk Drive Support Specification). Tant
- el Lilo, el carregador de Linux, com l'alternativa de Debian `mbr' han
- de fer servir el BIOS per carregar el nucli a la RAM des del disc. Si
- troben que les extensions d'accΘs a discs grans de la interrupci≤ 0x13
- del BIOS estan disponibles, les aprofitaran. Altrament, recorren a la
- interfφcie llegat per accΘs a disc, i aix≥ no serveix per adreτar
- posicions al disc mΘs enllα del 1023Θ. cilindre. Un cop s'ha
- arrencat el Linux, ja no hi fa res quin BIOS hi hagi a l'ordinador, ja
- no hi ha restriccions, perquΦ el Linux no fa servir el BIOS per
- accedir a disc.
-
- Si teniu un disc gran, podria ser que hagueu de fer servir tΦcniques
- de traducci≤, que podeu definir des del programa de configuraci≤ del
- BIOS, com ara LBA (adreτament de blocs l≥gics) o mode de traducci≤ CHS
- ("gran"). Podeu trobar mΘs informaci≤ sobre assumptes de discs grans
- al Large Disk HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/Large-Disk-HOWTO.html).
- Si feu servir un esquema de traducci≤ de cilindres, i el BIOS no
- compleix les extensions per accΘs a discs grans, llavors la partici≤
- d'arrencada ha de caure dintre de la representaci≤ _tradu∩da_ del
- cilindre 1024.
-
- Per fer-ho recomanem crear una partici≤ petita (amb 5-10 MB n'hi
- hauria d'haver prou) al comenτament del disc, que es farα servir com a
- partici≤ d'arrencada, i desprΘs crear tantes altres particions com
- vulgueu, en la resta d'espai. _Heu_ de muntar aquesta partici≤
- d'arrencada a `/boot', perquΦ el nucli de Linux es desarα sota aquest
- directori. Aquesta configuraci≤ funcionarα en qualsevol sistema, tant
- Θs si el BIOS compleix les extensions d'accΘs a discs grans com sin≤.
-
-
- 6.4. Esquema de particions recomanat
- ------------------------------------
-
- Per a usuaris novells, mαquines Debian personals, sistemes domΦstics,
- i altres instal╖lacions monousuari, el mΘs fαcil i el probablement mΘs
- simple serα fer una ·nica partici≤ `/' (mΘs la d'intercanvi).
- Tanmateix, pot ser que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs
- mΘs grans (20GB). Per limitacions en el funcionament de l'ext2,
- eviteu que una sola partici≤ ocupi mΘs d'uns 6GB.
-
- Per a sistemes multiusuari, Θs millor posar `/usr', `/var', `/tmp', i
- `/home' cadascun a la seva pr≥pia partici≤, diferents de la partici≤
- de `/'.
-
- Podrφeu necessitar una partici≤ a part per `/usr/local' si penseu
- instal╖lar molts programes que no s≤n part de la distribuci≤ de
- Debian. Si la mαquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria
- fer una partici≤ a part per a `/var/mail'. Sovint Θs una bona idea
- posar una partici≤ per a `/tmp' tot sol, per exemple d'entre 20 MB i
- 50 MB. Si esteu instal╖lant un servidor amb molts comptes d'usuari,
- en general Θs bo tenir una partici≤ gran independent per a `/home'.
- En general la soluci≤ per a les particions varia d'una mαquina a una
- altra, depenent de per a quΦ es facin servir.
-
- Per a sistemes molt complexos, haurφeu de mirar-vos el Multi Disk
- HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/Multi-Disk-HOWTO.html). Aquφ hi ha
- informaci≤ en profunditat, d'interΘs fonamentalment per a prove∩dors
- d'Internet i gent que instal╖li servidors.
-
- Pel que fa a la mida de la partici≤ d'intercanvi, hi ha molts punts de
- vista. Un heurisme que va prou bΘ Θs fer-la tan gran com la mem≥ria
- del sistema. Per≥ en la majoria de casos no hauria de ser menor de
- 16MB. ╔s clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre
- 10000 equacions simultαnies en una mαquina amb 256MB de mem≥ria, podeu
- necessitar fins a un gigabyte (o mΘs) d'espai d'intercanvi.
-
- En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC),
- la mida mαxima d'una partici≤ d'intercanvi s≤n 2GB (en Alpha i Sparc64
- Θs tan gran que Θs virtualment il╖limitada). Amb aix≥ n'hi hauria
- d'haver prou per gairebΘ qualsevol instal╖laci≤. Tanmateix, si teniu
- requeriments tan grans, probablement haurφeu de mirar de repartir
- l'espai d'intercanvi entre diferents discs (tambΘ anomenats
- "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o
- IDE. El nucli equilibrarα l'·s de l'espai d'intercanvi entre
- m·ltiples particions d'intercanvi i n'obtindrα mΘs rendiment.
-
- Com exemple, la mαquina de casa d'un dels autors tΘ 32MB de RAM i un
- disc IDE de 1.7GB a `/dev/hda'. Hi ha una partici≤ de 500MB per un
- altre sistema operatiu a `/dev/hda1' (l'hauria d'haver fet de 200MB,
- perquΦ no es fa servir mai). Utilitza una partici≤ d'intercanvi de
- 32MB a `/dev/hda3' i la resta (uns 1.2GB a `/dev/hda2') Θs la partici≤
- per a Linux.
-
- Per a mΘs exemples, vegeu EstratΦgies per a particions
- (http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Partition/partition-5.html#SUBMITTED).
- Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari segons les tasques que
- pugueu afegir una vegada hagueu completat la instal╖laci≤, mireu en
- Secci≤ 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'.
-
-
- 6.5. Noms de dispositius en Linux
- ---------------------------------
-
- Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres
- sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux
- quan creeu i munteu particions. Ve't aquφ la nomenclatura bαsica:
-
- * La primera disquetera s'anomena "/dev/fd0".
-
- * La segona disquetera s'anomena "/dev/fd1".
-
- * El primer disc SCSI (per ordre d'adreτa d'ID SCSI) s'anomena
- "/dev/sda".
-
- * El segon disc SCSI (per ordre d'adreτa) s'anomena "/dev/sdb", i
- aixφ successivament.
-
- * El primer CDROM SCSI s'anomena "/dev/scd0", altrament dit
- "/dev/sr0".
-
- * El disc mestre a la primera controladora IDE s'anomena
- "/dev/hda".
-
- * El disc esclau a la primera controladora IDE s'anomena
- "/dev/hdb".
-
- * El disc mestre i l'esclau de la segona controladora es diuen
- "/dev/hdc" i "/dev/hdd" respectivament. Els controladors IDE mΘs
- nous tenen de fet dos canals i a la prαctica actuen com si fossin
- dues controladores.
-
- * El primer disc XT s'anomena "/dev/xda".
-
- * El segon disc XT s'anomena "/dev/xdd".
-
- Per representar les particions de cada disc hom afegeix un n·mero en
- decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera i la
- segona particions del primer disc SCSI del sistema.
-
- Heus acφ un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs
- SCSI, un a l'adreτa SCSI 2 i l'altre a l'adreτa SCSI 4. El primer
- disc (a l'adreτa 2) s'anomenarα doncs "sda" i el segon "sdb". Si el
- disc "sda" tΘ 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Aix≥
- mateix val per al disc "sdb" i llurs particions.
-
- Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues
- controladores), l'ordre dels discs pot esdevindre conf·s. La millor
- resoluci≤ en aquests casos Θs fixar-se en els missatges d'arrencada,
- suposant que sapigueu els models dels discs o llurs capacitats.
-
- El Linux representa les particions primαries amb el nom del disc mΘs
- els n·meros 1 a 4. Per exemple, la primera partici≤ del primer disc
- IDE Θs `/dev/hda1'. Les particions l≥giques es numeren comenτant per
- 5, de manera que la primera partici≤ l≥gica en el mateix disc Θs
- `/dev/hda5'. Recordeu que la partici≤ estesa, Θs a dir, la partici≤
- primαria que contΘ particions l≥giques, no es pot fer servir com a
- tal. Aix≥ serveix tant per a discs SCSI com per a IDE.
-
-
- 6.6. Programes de Debian per definir particions
- -----------------------------------------------
-
- Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de
- programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i
- arquitectures d'ordinador. A continuaci≤ us donem una llista amb el
- programa o programes aplicables a la vostra arquitectura.
-
- `fdisk'
- L'editor de particions original del Linux, bo per als gurus;
- llegiu la pαgina del manual de fdisk (fdisk.txt).
-
- Aneu amb compte si ja teniu particions de FreeBSD al sistema.
- Els nuclis de la instal╖laci≤ inclouen suport per a aquestes
- particions, per≥ la manera com les representa (o no) l'`fdisk'
- pot fer que els noms dels dispositius siguin diferents. Vegeu el
- COM Linux+FreeBSD HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Linux+FreeBSD-2.html).
-
- `cfdisk'
- Un editor de particions senzill, a pantalla completa, per a la
- resta de nosaltres; llegiu la pαgina del manual de cfdisk
- (cfdisk.txt).
-
- Tingueu en compte que el `cfdisk' no sap un borrall de particions
- de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels
- dispositius siguin diferents.
-
- Per omissi≤ s'executarα un d'aquests programes quan seleccioneu
- ``Particionar un disc dur''. Si el que s'executa per omissi≤ no Θs el
- que voleu, sortiu de l'editor de particions, aneu a l'intΦrpret
- d'ordres (`tty2'), prement les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i entreu
- manualment el nom del programa que voleu fer servir. DesprΘs
- salteu-vos el pas ``Particionar un disc dur'' del `dbootstrap' i
- continueu amb el pas segⁿent.
-
- Enrecordeu-vos de marcar la partici≤ d'arrencada com a "arrencable".
-
-
- 6.7. ``Inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi''
- ---------------------------------------------------------
-
- Aquest serα el segⁿent pas quan hagueu creat les particions al disc.
- Podeu triar entre inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi
- nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar
- sense partici≤ d'intercanvi. Sempre Θs permΘs de reinicialitzar una
- partici≤ d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu
- ``Inicialitzar i activar una partici≤ d'intercanvi'' tret que esteu
- ben segurs del que feu.
-
- Aquesta opci≤ del men· us mostrarα primer un quadre de diαleg on posa
- ``Si us plau seleccioneu la partici≤ a activar com a dispositiu
- d'intercanvi.''. El dispositiu que es mostra per omissi≤ hauria de
- ser la partici≤ que ja heu definit; si Θs aixφ, nomΘs caldrα prΦmer
- _Enter_.
-
- A continuaci≤ us surtirα un missatge de confirmaci≤, ja que la
- inicialitzaci≤ destrueix les dades que hi poguΘs haver prΦviament a la
- partici≤. Si tot va bΘ, trieu ``Sφ''. La pantalla canviarα mentre
- s'executa el programa d'inicialitzaci≤.
-
- ╔s molt recomanable tenir una partici≤ d'intercanvi, per≥ si insistiu
- podeu passar sense sempre que tingueu mΘs de 12MB de RAM. Si Θs aix≥
- el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opci≤ del men· ``No fer
- servir una partici≤ d'intercanvi''.
-
-
- 6.8. ``Inicialitzar una partici≤ de Linux''
- -------------------------------------------
-
- En aquest moment, el segⁿent men· que apareix hauria de ser
- ``Inicialitzar una partici≤ de Linux''. Sin≤ Θs aquest Θs perquΦ no
- heu acabat la definici≤ de particions o no heu triat una de les
- opcions de men· que tractaven de la partici≤ d'intercanvi.
-
- Podeu inicialitzar una partici≤ per a Linux, o alternativament podeu
- muntar-ne una ja inicialitzada. Noteu que el `dbootstrap' _no_
- actualitzarα un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent una
- actualitzaci≤, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no
- necessitareu el `dbootstrap'. Per ajuda sobre l'actualitzaci≤ a
- Debian 3.0, mireu-vos les instruccions d'actualizaci≤
- (http://www.debian.org/releases/woody/i386/release-notes/).
-
- Aixφ doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o
- sia, si voleu prescindir d'all≥ que hi hagi, haurφeu
- d'inicialitzar-les (i aix≥ esborrarα tots els fitxers). ╔s mΘs, heu
- d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de
- definici≤ de les particions del disc. La ·nica ra≤ per a muntar una
- partici≤ sense inicialitzar-la en aquest moment, hurα de ser muntar
- una partici≤ sobre la que ja hagueu fet part de la instal╖laci≤ fent
- servir el mateix joc de disquets d'instal╖laci≤.
-
- Seleccioneu ``Inicialitzar una partici≤ de Linux'' per inicialitzar i
- muntar la partici≤ de disc `/'. La primera partici≤ que munteu o
- inicialitzeu serα la que es munti com a `/' (que es pronuncia
- "arrel").
-
- S'us preguntarα si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux
- anteriors a 2.2?''. Dir ``No'' aquφ voldrα dir que no pogueu executar
- en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perquΦ els
- sistemes de fitxers activen algunes caracterφstiques no contemplades
- en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0
- o d'alguna collita anterior, podreu obtindre alguns avantatges menors
- responent ``No'' aquφ.
-
- TambΘ s'us preguntarα si voleu buscar sectors defectuosos. L'opci≤
- per omissi≤ aquφ Θs saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perquΦ
- aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur
- modernes els detecten i se n'ocupen internament. Tanmateix, sin≤
- n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un
- sistema forτa vell, haurφeu de fer aquesta recerca.
-
- Els segⁿents missatges s≤n nomΘs passos de confirmaci≤. Se us
- demanarα que confirmeu l'acci≤, ja que la inicialitzaci≤ destrueix
- totes les dades de la partici≤ i us informarα que la partici≤ es munta
- com a `/', la partici≤ arrel.[1]
-
- Quan hagueu muntat la partici≤ `/', si teniu mΘs sistemes de fitxers
- que voleu inicialitzar i muntar, haurφeu de fer servir l'opci≤ de men·
- ``Alternativa''. Aix≥ Θs per als que han creat particions separades
- per a `/boot', `/var', `/usr' o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar
- i muntar ara.
-
- [1] TΦcnicament, es munta a `/target' i quan arrenqueu el sistema aquesta
- esdevindrα `/'.
-
-
- 6.9. ``Muntar una partici≤ previament inicialitzada''
- -----------------------------------------------------
-
- Una alternativa a Secci≤ 6.8, ```Inicialitzar una partici≤ de Linux'''
- Θs la passa ``Muntar una partici≤ previament inicialitzada''. Feu-la
- servir si esteu reprenent una instal╖laci≤ que es va interrompre o si
- voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades
- que voleu conservar.
-
- Si esteu instal╖lant una estaci≤ de treball sense disc, ara voldreu
- muntar per NFS la vostra partici≤ arrel des del servidor NFS remot.
- Especifiqueu el camφ al servidor NFS amb sintaxi estαndard de NFS, a
- saber,
-
- <nom-o-IP-del-servidor>:<camφ-del-recurs-del-servidor>
-
- . Si heu de menester a mΘs altres sistemes de fitxers, tambΘ els
- podeu muntar ara.
-
- Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu en
- Secci≤ 7.7, ```Configurar la xarxa''', aleshores en escollir una
- instal╖laci≤ per NFS s'us demanarα que ho feu.
-
-
- 6.10. Per muntar particions no suportades pel `dbootstrap'
- ----------------------------------------------------------
-
- En algunes situacions especials, el `dbootstrap' podria no saber com
- muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel com d'altres).
- Podria ser, si sou un usuari o una usuαria de GNU/Linux amb
- experiΦncia, que pugueu simplement anar a la `tty2' manualment prement
- les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i executar-hi les instruccions que
- necessiteu per muntar la partici≤ en qⁿesti≤.
-
- Si esteu muntant una partici≤ arrel per al vostre nou sistema,
- munteu-la a `/target' i llestos, desprΘs torneu al `dbootstrap' i
- continueu (potser seguint el pas ``Veure la taula de particions'' per
- fer que el `dbootstrap' recalculi en quin punt del procΘs
- d'instal╖laci≤ us trobeu).
-
- Per a particions que no siguin l'arrel, us haureu d'enrecordar de
- modificar manualment el nou fitxer `fstab' per tal que quan torneu a
- arrencar es munti la partici≤. Espereu que el `dbootstrap' escrigui
- aquest fitxer (`/target/etc/fstab') abans d'editar-lo, Θs clar.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 7. Instal╖lant el nucli i la base del sistema operatiu
- ------------------------------------------------------
-
-
- 7.1. ``Instal╖lar nucli i els m≥duls dels controladors''
- --------------------------------------------------------
-
- La segⁿent passa tindria que ser instal╖lar un nucli i els seus m≥duls
- en el vostre nou sistema.
-
- S'us oferirα un men· de dispositius des dels quals podeu instal╖lar el
- nucli i una opci≤ per a instal╖lar usant la xarxa. Podeu usar
- qualsevol dispositiu dels que estiguin disponibles, ja que no estareu
- restringit a l'us del mateix medi que vαreu usar per a muntar (mireu
- en Capφtol 4, `Obtindre un medi del sistema d'instal╖laci≤').
-
- Noteu que les opcions presentades variaran depenent del maquinari
- detectat pel `dbootstrap'. Si esteu instal╖lant des d'un CD-ROM
- oficial, el programa tindria que alinear-lo automαticament, sense
- preguntar des de quin dispositiu desitgeu instal╖lar (a menys que
- arrenqueu amb l'argument `verbose'). Quan s'us pregunti pel CD-ROM,
- assegureu-vos de que es trova a dins de la unitat lectora de CD.
-
- Si esteu instal╖lant des d'un sistema de fitxers local, tindreu que
- escollir entre dues opcions. Seleccioneu "disc dur" si la partici≤ de
- disc no estα muntada; seleccioneu "muntada" si ho estα. En ambdos
- casos, el sistema primer mirarα alguns fitxers en
- `dists/woody/main/disks-i386/current'. Sin≤ trobΘs aquests fitxers,
- llavors us preguntaria per ``Sel╖leccioneu la ruta al arxiu de
- Debian'' --- aquest Θs el directori a on el disc desa els fitxers
- requerits per la instal╖laci≤. Si teniu una rΦplica local de l'arxiu
- de Debian, podreu usar-la per a indicar-li aquest directori, que
- sovint serα `/archive/debian'. Aquests arxius Θs caracteritzen per
- l'estructura dels directoris, tal com a
- `debian/dists/woody/main/disks-i386/current'. Podeu escrure-li la
- ruta manualment o usar el bot≤ `<...>' per a navegar a travΘs de
- l'arbre del sistema de fitxers.
-
- Continuant la discussi≤ d'instal╖lar des d'un disc local o medi
- similar (com ara NFS), seguidament se us preguntarα pel directori que
- contΘ els fitxers necessaris (els quals han d'estar basats en la
- vostra subarquitectura). Noteu que el sistema pot ser forτa insistent
- amb que els fitxers apareguin en la posici≤ exacta indicada, inclosos
- els subdirectoris. Mireu la bitαcola en la tty3 (mireu en Secci≤
- 5.7.1, `Usant la shell i mirant la bitαcola (els log)') a on
- `dbootstrap' deixarα un registre amb la localitzaci≤ dels fitxers que
- estα cercant.
-
- Si apareix l'opci≤ "default" (per defecte), llavors l'haurieu d'usar.
- Sin≤, escolliu l'opci≤ "list" (llistar) per a deixar que `dbootstrap'
- intenti trobar per si mateix els fitxers (per≥ noteu que aix≥ pot ser
- molt lent si munteu sobre NFS). Com a ·ltim recurs, useu l'opci≤
- "manual" per a especificar-li el directori manualment.
-
- Si esteu instal╖lant des de disquets, necessitareu el disquet de
- rescat (que probablement estigui ja en la unitat), seguit dels
- disquets de controladors.
-
- Si desitgeu instal╖lar el nucli i m≥duls des de la xarxa, podreu
- fer-ho usant les opcions "xarxa" (HTTP) o "NFS". Les vostres
- interfφcies de xarxa han d'estar suportades pel nucli estαndard (mireu
- en Secci≤ 2.5, `PerifΦrics i demΘs maquinari'). Si l'opci≤ "NFS" no
- apareix, haureu de seleccionar ``Cancel╖lar'' i retrocedir per a
- seleccionar la passa ``Configurar la xarxa'' (mireu Secci≤ 7.7,
- ```Configurar la xarxa''') i torneu-la a executar.
-
-
- 7.2. NFS
- --------
-
- Seleccioneu l'opci≤ "NFS" i informeu al `dbootstrap' de la ruta del
- vostre servidor NFS. Assumim que teniu les imatges dels disquets de
- rescat i controladors en la seva localitzaci≤ correcta del servidor
- NFS, aquests fitxers hauran d'estar disponibles per a poder instal╖lar
- el nucli i els m≥duls. El sistema de fitxers NFS serα muntat sota
- `/instmnt'. Seleccioneu la localitzaci≤ d'aquests fitxers tal com per
- a "disc dur" o "muntat".
-
-
- 7.3. Xarxa
- ----------
-
- Seleccioneu l'opci≤ "xarxa" i informeu al `dbootstrap' de la URL i
- ruta de l'arxiu de Debian. Generalment per defecte funcionarα
- correctament, i en qualsevol cas la part de la ruta serα possiblement
- correcta per a qualsevol rΦplica oficial de Debian, tot i que podeu
- editar la part del servidor. TambΘ podeu escollir agafar els fitxers
- a travΘs d'un servidor intermediari (proxy); sols entreu un servidor
- _...aquesta frase no estα acabada..._
-
-
- 7.4. Arrel NFS
- --------------
-
- Si esteu instal╖lant des d'una estaci≤ de treball sense disc, haureu
- de tindre configurada la vostra xarxa tal i com es descriu en Secci≤
- 7.7, ```Configurar la xarxa'''. Haurφeu de tindre l'opci≤
- d'instal╖lar el nucli i els m≥duls des de NFS. Procediu usant l'opci≤
- "NFS" tal i com s'ha descrit anteriorment.
-
- Potser necessitareu fer d'altres passes per a d'altres medis
- d'instal╖laci≤.
-
-
- 7.5. ``Configurar el suport per a PCMCIA''
- ------------------------------------------
-
- Aquesta Θs una passa opcional, _abans_ de la selecci≤ del men·
- ``Configurar els m≥duls dels controladors dels dispositius'',
- anomenada ``Configurar el suport per a PCMCIA''. Aquest men· s'usa
- per a habilitar el suport PCMCIA.
-
- Si teniu PCMCIA, per≥ no esteu instal╖lant el vostre sistema Debian
- usant-lo (p.e. instal╖lant mitjanτant una targeta Ethernet PCMCIA),
- llavors no necessiteu configurar-lo en aquest punt. Podreu fαcilment
- configurar i habilitar el PCMCIA mΘs endavant, quan la instal╖laci≤
- s'hagi completat. Tot i aixφ, si esteu instal╖lant mitjanτant un
- dispositiu de xarxa PCMCIA haureu de seleccionar aquesta alternativa i
- configurar el suport PCMCIA abans de configurar la xarxa.
-
- Si necessiteu instal╖lar PCMCIA, seleccioneu l'alternativa, a sota de
- ``Configurar els m≥duls dels controladors dels dispositius''. Se us
- preguntarα quin controlador PCMCIA tΘ el vostre sistema. En molts
- casos Θs el `i82365'. En alguns altres serα el `tcic'; si teniu
- dubtes consulteu amb el vostre prove∩dor per a les especificacions del
- maquinari. Generalment podreu deixar en blanc les segⁿents opcions.
- En d'altres ocasions cert maquinari pot tindre necessitats especials;
- el Linux PCMCIA HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/PCMCIA-HOWTO.html)
- contΘ molta informaci≤ en el cas de que les opcions per defecte no us
- funcionin.
-
- En alguns casos inusuals, tambΘ podrφeu necessitar llegir i editar el
- `/etc/pcmcia/config.opts'. Podeu obrir la vostra segona consola
- virtual (_Alt-F2_), editar aquest fitxer i reconfigurar el vostre
- PCMCIA o manualment forτar una recαrrega dels m≥duls usant `insmod' i
- `rmmod'.
-
- Una vegada el PCMCIA estigui correctament configurat i instal╖lat,
- haurφeu d'anar a la configuraci≤ dels controladors dels dispositius
- tal i com es descriu en la segⁿent secci≤.
-
-
- 7.6. ``Configurar els m≥duls dels controladors dels dispositius''
- -----------------------------------------------------------------
-
- Seleccioneu l'opci≤ del men· ``Configurar els m≥duls dels controladors
- dels dispositius'' per a configurar els controladors (drivers) de
- dispositiu, que s≤n els m≥duls del nucli.
-
- Primer s'us preguntarα si voleu carregar m≥duls de nucli addicionals
- des del disquet aportat pel venedor. Podeu saltar-vos aquesta passa,
- donat que sols Θs ·til si hi han alguns m≥duls propietαris addicionals
- necessaris pel vostre maquinari (per exemple, per a controladores
- especφfiques SCSI). Aix≥ cercarα m≥duls en el disquet en
- localitzacions com ara `/lib/modules/misc' (a on <misc> pot ser
- qualsevol secci≤ dels m≥duls del nucli estαndard). Qualsevol
- d'aquests fitxers pot ser copiat al disc durant la instal╖laci≤, per a
- poder-los configurar en la segⁿent passa.
-
- Seguidament s'executarα el programa `modconf', Θs un simple programa
- que mostra per seccions els diferents m≥duls del nucli i que us
- permetrα passar per les diverses seccions del nucli escollint els
- m≥duls que desitgeu instal╖lar.
-
- Us recomanem que _sols_ configureu els dispositius requerits pel
- procΘs d'instal╖laci≤ i que no han estat detectats pel nucli. Molta
- gent no necessitarα configurar cap m≥dul del nucli.
-
- Per exemple, podeu necessitar-lo explφcitament per a carregar el
- controlador de la targeta de la interfφcie de treball des de la secci≤
- `xarxa', un controlador de disc SCSI de la secci≤ `scsi' o un
- controlador propietari del CD-ROM en la secci≤ `cdrom'. Els
- dispositius que configureu seran carregats automαticament quan el
- vostre sistema s'inici∩.
-
- Alguns m≥duls poden requerir parαmetres. Per a veure els parαmetres
- mΘs rellevants, tindreu que consultar la documentaci≤ pels
- controladors del nucli.
-
- Una vegada el sistema hagi estat instal╖lat en qualsevol moment podreu
- reconfigurar els vostres m≥duls usant el programa `modconf'.
-
-
- 7.7. ``Configurar la xarxa''
- ----------------------------
-
- Si el sistema d'instal╖laci≤ no detecta que teniu un dispositiu de
- xarxa disponible, s'us mostrarα la passa ``Configurar el nom de la
- mαquina (hostname)''. Encara que no tingueu una xarxa o si la vostra
- connexi≤ de xarxa va amunt i avall dinαmicament (p.e. useu dialup) la
- vostra mαquina necessitarα un nom per a trucar-se a si mateixa.
-
- Si el sistema d'instal╖laci≤ detecta un dispositiu de xarxa, s'us
- presentarα la passa ``Configurar la xarxa''. Si el sistema no us
- permet efectuar aquesta passa, llavors aix≥ vol dir que no veu cap
- dispositiu de xarxa present. Si teniu un dispositiu de xarxa,
- significarα que probablement heu fet cas omφs de la configuraci≤ del
- dispositiu de xarxa en Secci≤ 7.6, ```Configurar els m≥duls dels
- controladors dels dispositius'''. Torneu a aquesta passa i cerqueu en
- els dispositius de la secci≤ `xarxa'.
-
- Quan entreu a la passa ``Configurar la xarxa'', si el sistema detecta
- que teniu mΘs d'un dispositiu de xarxa, s'us preguntarα si voleu
- configurar-lo. Podeu configurar-ne nomΘs un. DesprΘs de la
- instal╖laci≤, podreu configurar les interfφcies addicionals --- mireu
- la pαgina del manual interfaces(5).
-
- Si `dbootstrap' detecta que vαreu configurar el PCMCIA (Secci≤ 7.5,
- ```Configurar el suport per a PCMCIA'''), us demanarα que confirmeu
- que la vostra targeta de xarxa Θs una targeta PCMCIA. Aix≥ afecta en
- com i a on es desa la configuraci≤ de la xarxa.
-
- MΘs tard `dbootstrap' us preguntarα si voleu usar un servidor DHCP o
- BOOTP per a configurar la xarxa. Si podeu, tindrφeu que dir ``Sφ'',
- ja que aix≥ us permetrα saltar-vos la resta de la segⁿent secci≤.
- Haurφeu de poder veure el missatge ``La xarxa s'ha configurat
- correctament utilitzant DHCP/BOOTP.''. Passan a Secci≤ 7.8,
- ```Instal╖lar el sistema base'''. Si la configuraci≤ falla, comproveu
- els cables i la bitαcola de la tty3 o seguiu endavant i configureu la
- xarxa manualment.
-
- Per a configurar la xarxa a mα, `dbootstrap' us preguntarα a sobre de
- la vostra xarxa; ompliu les respostes amb la Secci≤ 3.3, `Informaci≤
- que necessitareu'. El sistema tambΘ us resumirα la informaci≤ de la
- xarxa i us demanarα confirmaci≤. DesprΘs tindreu que especificar el
- dispositiu de la xarxa usat per la vostra xarxa primαria. Usualment,
- aix≥ serα "eth0" (el primer dispositiu Ethernet).
-
- Alguns detalls tΦcnics que podeu, o no, trobar ·tils: el programa
- assumeix que l'adreτa IP de la xarxa Θs la conjunci≤ (AND) bit a bit
- de l'adreτa IP del sistema i la mαscara de xarxa. Prendrα com a
- adreτa de difusi≤ (broadcast) la disjunci≤ (OR) bit a bit del l'adreτa
- IP del vostre sistema amb la negaci≤ (NOT) bit a bit de la mαscara de
- xarxa. Assumirα que el vostre sistema passarel╖la (gateway) Θs tambΘ
- el vostre servidor DNS. Sin≤ podeu esbrinar qualsevol d'aquestes
- respostes, useu les suggerides pel sistema --- podreu canviar-les un
- cop hagueu instal╖lat el sistema, si fos necessari, editant
- `/etc/network/interfaces'. Alternativament, podreu instal╖lar
- `etherconf', amb el que podreu configurar la vostra xarxa.
-
-
- 7.8. ``Instal╖lar el sistema base''
- -----------------------------------
-
- La segⁿent passa Θs per a instal╖lar el sistema base. El sistema base
- Θs un joc mφnim dels paquets necessaris, ja que per si mateixos
- proveeixen d'una funcionalitat bαsica al sistema. Ocupen per sota
- dels 70MB.
-
- Durant la passa ``Instal╖lar el sistema base'', sin≤ esteu instal╖lant
- des d'un CD-ROM, s'us oferirα un men· dels dispositius des dels quals
- podeu instal╖lar el sistema base. Haureu de seleccionar el medi
- apropiat per a la instal╖laci≤. Si esteu instal╖lant des d'un CD-ROM
- oficial, quan se us pregunti simplement inseriu-lo.
-
- Si esteu instal╖lant el sistema base des de la xarxa, noteu que en
- aquest moment algunes de les passes poden ser crφtiques i no tindre un
- progrΘs evident. Particularment, al rebre el `Packages.gz' i durant
- la instal╖laci≤ de la base i dels paquets essencials, tots aquests
- processos poden semblar aturats; allargant una mica la instal╖laci≤.
- Podreu usar `df -h' en la segona terminal per a assegurar-vos de que
- el contingut dels vostre disc canvia progresivament.
-
- Tot i aix≥, si la instal╖laci≤ es queda aturada al rebre un fitxer
- anomenat `Release', ja podreu assumir que els fitxers de la xarxa no
- s'han trobat o que hi ha algun problema al respecte.
-
- Si esteu instal╖lant el sistema base des del vostre disc dur,
- l'instal╖lador assenyalarα la situaci≤ en el disc de `basedebs.tar',
- amb un procediment semblant al d'instal╖laci≤ del nucli i els m≥duls.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 8. Arrencant en el vostre nou sistema Debian
- --------------------------------------------
-
-
- 8.1. ``Fer el sistema arrencable''
- ----------------------------------
-
- El carregador d'arrencada estαndard per a i386 s'anomena "LILO". ╔s
- un complexe programa que ofereix moltes funcions, inclosa la gesti≤ de
- l'arrencada de MS-DOS, NT i OS/2. Si us plau llegiu amb atenci≤ les
- instruccions del directori `/usr/share/doc/lilo/' si teniu necessitats
- especials; tambΘ mireu el LILO mini-HOWTO
- (http://www.tldp.org/HOWTO/mini/LILO.html).
-
- Podeu saltar-vos aquesta passa per ara i escollir la partici≤
- arrencable posteriorment des de GNU/Linux amb el programa `fdisk' o
- `activate'.
-
- Si esteu conf·s i no podeu accedir a MS-DOS, necessitareu usar un disc
- d'arrencada per a MS-DOS i usar el comandament `fdisk /mbr' per a
- reinstal╖lar el sector d'arrencada -- per≥ llavors necessitareu un
- altre sistema per accedir a Debian! Per a mΘs informaci≤ al respecte
- si us plau llegiu Secci≤ 9.4, `Reactivaci≤ del DOS i de Windows'.
-
- Si esteu instal╖lant des d'una estaci≤ sense disc dur, ≥bviament,
- arrencar des del disc local no Θs una opci≤ raonable i aquesta passa
- us l'haureu de saltar.
-
-
- 8.2. El moment de la veritat
- ----------------------------
-
- Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el
- que els enginyers elΦctrics anomenen "la proba de foc". Si teniu
- qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo. Seleccioneu
- l'opci≤ del men· ``Rearrencar el sistema''.
-
- Si esteu arrencant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu
- el medi d'arrencada de la instal╖laci≤ original (per exemple el
- disquet de rescat) o inseriu el disquet Custom Boot si en vαreu crear
- un i reinicieu el sistema. Si _no_ useu el disquet Custom Boot,
- probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada. Si
- arrenqueu amb el disquet de rescat o alguna tΦcnica semblant,
- necessitareu especificar `rescue root=<root>', a on <root> serα la
- vostra partici≤ arrel, com ara "/dev/sda1".
-
- Debian tindria que arrencar i tindrφeu que veure els mateixos
- missatges que la primera vegada que vαreu iniciar el sistema
- d'instal╖laci≤, seguits d'alguns de nous.
-
-
- 8.3. Debian desprΘs de l'arrencada, configuraci≤ base
- -----------------------------------------------------
-
- DesprΘs d'arrencar s'us faran unes preguntes per tal de completar la
- configuraci≤ bαsica del sistema i llavors seleccionar els paquets
- addicionals que vulgueu instal╖lar. L'aplicaci≤ que us guiarα per
- aquest procΘs s'anomena `base-config'. Si desitgeu tornar a executar
- el `base-config' en qualsevol moment una vegada completada la
- instal╖laci≤, feu-ho com a super-usuari executant `base-config'.
-
-
- 8.4. Configurant la vostra zona horαria
- ---------------------------------------
-
- Primer s'us preguntarα per la vostra zona horαria. DesprΘs haureu de
- seleccionar la configuraci≤ local GMT del vostre rellotge maquinari,
- primer seleccioneu una regi≤ i llabors una ciutat dintre d'aquella
- regi≤ de la mateixa zona horαria en la qual us trobeu. En el moment
- de fer la selecci≤ en aquesta llista, podeu escriure una sola lletra
- per a fer que la vostra selecci≤ comenci per aquesta.
-
-
- 8.5. Contrasenyes MD5
- ---------------------
-
- Seguidament s'us preguntarα si voleu instal╖lar les contrasenyes com a
- MD5. Aquest Θs un mΦtode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes
- en el vostre sistema Θs mΘs segur que el mΦtode estαndard (anomenat
- "crypt").
-
- Per defecte Θs ``No'', per≥ sin≤ necessiteu suport NIS i esteu molt
- preocupat per la seguretat en aquesta mαquina, podeu dir ``Sφ''.
-
-
- 8.6. Contrasenyes Shadow
- ------------------------
-
- A menys que hagueu respost ``Sφ'' a les contrasenyes MD5 el sistema us
- preguntarα si voleu habilitar les contrasenyes shadow. Aquest Θs un
- mΦtode per a fer al vostre sistema GNU/Linux una mica mΘs segur. En
- un sistema sense contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen
- (encriptades) en un fitxer de lectura per a tothom, `/etc/passwd'.
- Aquest ha de ser llegible per tothom per a que qualsevol que tingui
- que accedir al sistema pugui fer-ho, donat que aquest fitxer contΘ
- informaci≤ vital de l'usuari, com per exemple, com traduir els
- identificadors numΦrics i noms de l'usuari. En conseqⁿΦncia, alg·
- podria imaginablement gravar el vostre fitxer `/etc/passwd' i executar
- un atac de forτa bruta (force attack) (p.e. executant un test
- automαtic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a
- intentar determinar les vostres contrasenyes.
-
- Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran
- desades en `/etc/shadow', amb lectura i escriptura nomΘs per al root i
- de lectura pel grup shadow. Per aix≥ mateix us recomanem que
- habiliteu les contrasenyes shadow.
-
- La reconfiguraci≤ del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en
- qualsevol moment amb el programa `shadowconfig'. DesprΘs de la
- instal╖laci≤, mireu `/usr/share/doc/passwd/README.debian.gz' per a mΘs
- informaci≤.
-
-
- 8.7. Entrar la contrasenya root
- -------------------------------
-
- El compte _root_ tambΘ s'anomena _super-usuari_; Θs un accΘs especial
- que ignorarα qualsevol restricci≤ de seguretat en el vostre sistema.
- El compte root sols haurα d'usar-se per a tasques d'administraci≤ del
- sistema i durant el mφnim de temps possible.
-
- Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tindre de 6 a 8 carαcters,
- combinant maj·scules i min·scules aixφ com carαcters de puntuaci≤.
- Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que
- aquest compte atorga molt de poder. Eviteu paraules de diccionari o
- usar informaci≤ personal susceptible de ser endevinada.
-
- Si alg· us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu
- extramadament precabut. Normalment no tindrφeu que donar-li la vostra
- contrasenya root a ning·, a menys de que estigueu administrant una
- mαquina amb mΘs d'un administrador del sistema.
-
-
- 8.8. Creant un usuari normal
- ----------------------------
-
- El sistema us preguntarα si desitgeu crear un compte d'usuari normal.
- Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'accΘs. _No_
- useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.
-
- Per quΦ no? BΘ, una ra≤ per a evitar l'us dels privilegis de root
- seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema
- com a root. Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el
- parany d'executar un programa _cavall de Troya_ --- aquest Θs un
- programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a
- comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat. Qualsevol
- llibre d'administraci≤ de sistemes Unix cobrirα amb mΘs detall aquest
- tema --- considereu el llegir-ne un si aix≥ us Θs nou.
-
- Anomeneu al vostre compte com volgeu. Si el vostre vostre nom Θs John
- Smith, podrφeu usar "smith", "john", "jsmith" o "js". TambΘ s'us
- demanarα pel nom complet d'aquest usuari i avans d'aix≥ una
- contrasenya.
-
- Si desprΘs de la instal╖laci≤ desitgeu crear un nou compte d'usuari,
- useu el comandament `adduser'.
-
-
- 8.9. Configuraci≤ d'una connexi≤ PPP
- ------------------------------------
-
- Seguidament s'us preguntarα si voleu instal╖lar la resta del sistema
- usant PPP. Si esteu instal╖lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats
- directament a una xarxa, podreu dir ``No'' amb tota seguretat i
- saltar-vos aquesta secci≤.
-
- Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executarα un programa
- anomenat `pppconfig'. Aquest programa us ajudarα a configurar la
- vostra connexi≤ PPP. _Assegureu-vos de que quan s'us pregunti pel nom
- de la vostra connexi≤ telef≥nica l'anomeneu "provider"._
-
- Afortunadament, el programa `pppconfig' us guiarα a travΘs d'una
- configuraci≤ de la connexi≤ PPP sense patiments. D'altra manera, si
- aquest no us servis seguiu llegint aquesta secci≤ per a intruccions
- mΘs detallades.
-
- Per a configurar PPP, necessitareu conΦixer els conceptes bαsics de la
- visualitzaci≤ i edici≤ en GNU/Linux. Per a veure fitxers podeu usar
- `more' i `zmore' per a fitxers comprimits amb l'extensi≤ `.gz'. Per
- exemple, per a veure el fitxer `README.debian.gz', escriviu en la
- consola `zmore README.debian.gz'. El sistema base us proveeix dos
- editors: `ae' el qual tΘ un us molt senzill per≥ no tΘ gaires
- caracterφstiques i `elvis-tiny' que Θs un cl≤ limitat de `vi'. MΘs
- tard probablement necessitareu instal╖lar editors i visualitzadors amb
- mΘs caracterφstiques, com ara `nvi', `less' o `emacs'.
-
- Editeu `/etc/ppp/peers/provider' i substitu∩u `/dev/modem' per
- `/dev/ttyS<#>' a on <#> serα el n·mero del vostre port sΦrie. En
- Linux els ports sΦrie s'enumeren des de 0; el primer port sΦrie (p.e.
- `COM1') serα `/dev/ttyS0' sota Linux. La segⁿent passa serα editar
- `/etc/chatscripts/provider' i afegir-li el n·mero de telΦfon del
- vostre prove∩dor, nom d'usuari i contrasenya. Si us plau no esborreu
- la "\q" que precedeix a la contrasenya. Doncs aix≥ elimina el que la
- contrasenya aparegui en els fitxers de la bitαcola.
-
- Molts prove∩dors usen PAP o CHAP per a la seqⁿΦncia d'entrada en
- comptes de l'autentificaci≤ en mode de text. D'altres usen tots dos
- mΦtodes. Si el vostre prove∩dor requereix PAP o CHAP, necessitareu
- procedir d'una manera diferent. Comenteu tot el que estigui a sota de
- la lφnia de marcatge (la que comenτa per "ATDT") en
- `/etc/chatscripts/provider', modifiqueu `/etc/ppp/peers/provider' tal
- i com es descriu anteriorment i afegiu `user <nom>' a on <nom> serα el
- vostre nom d'usuari del prove∩dor amb el que us connecteu.
- Seguidament editeu `/etc/ppp/pap-secrets' o `/etc/ppp/chap-secrets' i
- entreu la vostra contrasenya.
-
- TambΘ necessitareu editar `/etc/resolv.conf' i afegir-hi el nom del
- vostre prove∩dor i l'adreτa IP del seu servidor de noms (DNS). Les
- lφnies en `/etc/resolv.conf' tenen el segⁿent format: `nom_servidor
- <xxx.xxx.xxx.xxx>' a on les <x> s≤n els n·meros de l'adreτa IP.
- Opcionalment podeu afegir l'opci≤ `usepeerdns' al fitxer
- `/etc/ppp/peers/provider', per a activar la selecci≤ automαtica del
- servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot
- generalment proveeix.
-
- A menys que el vostre prove∩dor tingui una seqⁿΦncia diferent que la
- majoria de ISP, ja heu finalitzat! Inicieu una connexi≤ PPP escrivint
- `pon' com a root i monitoritzeu el procΘs usant el comandament `plog'.
- Per a desconnectar-vos useu `poff', altra vegada com a root.
-
- Llegiu el fitxer `/usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz' per a mΘs
- informaci≤ de com usar PPP en Debian.
-
- Per a connexions estαtiques SLIP, necessitareu afegir el comandament
- `slattach' (del paquet `net-tools') en el `/etc/init.d/network'.
- L'SLIP dinαmic requereix al paquet `gnudip'.
-
-
- 8.10. Remogent el suport de PCMCIA
- ----------------------------------
-
- Sin≤ useu PCMCIA, podeu escollir aquesta opci≤ per a remoure el suport
- en aquest punt. Aix≥ farα la vostra arrencada mΘs neta; a mΘs, de que
- farα mΘs senzilla la substituci≤ del vostre nucli (PCMCIA de requereix
- moltes relacions entre les versions dels controladors PCMCIA, els
- m≥duls del nucli i el mateix nucli).
-
-
- 8.11. Configurant APT
- ---------------------
-
- El principal mΦtode que la gent usa per a instal╖lar paquets als seus
- sistemes Θs mitjanτant un programa anomenat `apt-get', del paquet
- `apt'.[1] Tot i aix≥, APT s'ha de configurar per a que sαpiga d'on
- prendre els paquets. L'aplicaci≤ d'ajuda que us assistirα en aquesta
- tasca s'anomena `apt-setup'.
-
- La segⁿent passa del procΘs d'insta╖laci≤ serα per a dir-li a APT a on
- pot trobar els altres paquets de Debian. Noteu que podeu tornar a
- executar aquesta utilitat en qualsevol moment desprΘs de la
- instal╖laci≤ executant `apt-setup' o editant manualment el
- `/etc/apt/sources.list'.
-
- Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de
- ser configurat automαticament com la font per a apt. Notareu aix≥
- donat que veureu que el CD-ROM estα sent escannegat i llavors us
- preguntarα si teniu cap altre CD-ROM per a configurar. Si teniu
- m·ltiples CD-ROM ---i molta gent voldrα--- llavors haurφeu de seguir
- endavant i escannegar-los un a un.
-
- Per als usuaris sense un CR-ROM oficial, s'us oferiran una sΦrie
- d'opcions de com Debian ha d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o
- un sistema de fitxers local. Per als usuaris de CD-ROM, podeu
- escollir en aquesta passa quines altres fonts desitgeu afegir.
-
- Haurφeu de saber que Θs perfectament acceptable tindre diferents fonts
- de APT, encara que siguin idΦntiques a l'arxiu de Debian. `apt-get'
- escollirα automαticament el paquet amb la versi≤ mΘs alta de totes les
- disponibles. Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM,
- `apt-get' tindria que usar automαticament el CD-ROM local quan sigui
- possible i sols rec≤rrer al HTTP si hi ha una versi≤ mΘs nova
- disponible. Tot i aix≥, l'afegir fonts per a APT innecessαries no Θs
- una baona idea, donat que farα mimbar la velocitat del procΘs de
- recerca de fitxers en la xarxa per a obtindre les noves versions.
-
- [1] Noteu que l'actual programa per a instal╖lar paquets s'anomena `dpkg'.
- Tot i aixφ, aquest paquet Θs una utilitat de mΘs baix nivell.
- `apt-get' invocarα a `dpkg' apropiadament; aix≥ seria d'un nivell mΘs
- alt, tot i aix≥, donat que sap quins altres paquets s≤n requerits per
- a instal╖lar el paquet inicial, aixφ com prendre els paquets des del
- CD, la xarxa o a on sempre.
-
- 8.11.1. Configurant la font dels paquets en la xarxa
- ----------------------------------------------------
-
- Si planegeu instal╖lar la resta del sistema mitjanτant la xarxa,
- l'opci≤ mΘs com· Θs seleccionar la font "http". El "ftp" tambΘ
- s'accepta, per≥ tendeix a fer les connexions mΘs lentament.
-
- Seguidament s'us preguntarα si desitgeu tindre programari non-free.
- Aix≥ es refereix a programari comercial o d'altre programari amb una
- llicΦncia que no compleix els Principis del programari lliure de
- Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines). Estα bΘ
- dir ``Sφ'', per≥ tindreu que ser precabut a l'instal╖lar aquest
- programari, ja que tindreu que assegurar-vos de que l'useu dacord amb
- la seva llicΦncia.
-
- La segⁿent passa durant la configuraci≤ de les fonts en la xarxa li
- direu al `apt-setup' en quin paφs viviu. Aquest configurarα la
- rΦplica oficial de Debian en la Internet mitjanτant la vostra xarxa.
- Depenent del paφs que seleccioneu, us donarα una llista de les
- possibles mαquines. Generalment Θs millor escollir-ne una del
- principi de la llista, per≥ qualsevol funcionarα.
-
- Si esteu instal╖lant via HTTP, s'us preguntarα si voleu configurar el
- vostre servidor d'intercanvi (proxy). Aquest de vegades es requerit
- per la gent que estα darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes
- empresarials, etc.
-
- Finalment es probarα la nova font de paquets de la xarxa. Si tot va
- bΘ, us preguntarα si voleu fer-ho una altra vegada amb alguna altra
- font de la xarxa.
-
-
- 8.12. Instal╖laci≤ de paquets: simple o avanτada
- ------------------------------------------------
-
- DesprΘs s'us demanarα si desitgeu instal╖lar paquets amb el mΦtode
- simple o d'una manera mΘs fina amb el mΦtode avanτat. Us recomenem
- que comenceu amb el mΦtode simple donat que el mΦtode avanτat el
- podreu executar en qualsevol moment.
-
- Haurieu de saber que per a la instal╖laci≤ simple, `base-config'
- simplement invoca al programa `tasksel'. Per a la instal╖laci≤
- avanτada de paquets executarα el programa `dselect'. Qualsevol
- d'aquests pot executar-se en qualsevol moment desprΘs de la
- instal╖laci≤ per a instal╖lar mΘs paquets. Si cerqueu un paquet
- especφfic una vegada la instal╖laci≤ s'hagi completat, simplement
- executeu `apt-get install <paquet>', a on <paquet> serα el nom del
- paquet que voleu instal╖lar.
-
-
- 8.13. Selecci≤ de paquets simple --- La tasca d'instal╖lar
- ----------------------------------------------------------
-
- Si escolliu la instal╖laci≤ "simple", sereu encaminats cap a
- l'istal╖lador de tasques (Task Installer - `tasksel'). Aquesta
- tΦcnica us oferirα unes configuracions de programari preseleccionades
- per Debian. Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu
- instal╖lar en la vostra nova mαquina. Aquest Θs el prop≥sit del
- programa `dselect' descrit mΘs avall. Per≥ pot ser una tasca molt
- laboriosa amb gairebΘ 8300 paquets disponibles en Debian!
-
- Si primer heu habilitat algunes _tasques_ i desprΘs heu anat afegint
- alguns paquets individualment. Aquestes representaran un nombre de
- les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un
- entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de
- fitxers".
-
- Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informaci≤ de la
- tasca" per a veuren mΘs informaci≤. Aix≥ us mostrarα una explicaci≤
- detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella
- tasca. Per tal de que planifiqueu el que us proposeu teniu una taula
- en Secci≤ 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques' amb les
- mides aproximades.
-
- Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar".
- En aquest punt, s'executarα `apt-get' per a instal╖lar els paquets
- seleccionats. Noteu que sin≤ seleccioneu cap tasca, s'instal╖laran
- els paquets estαndard o requerits que encara no estiguin ja presents
- en el sistema. Aquesta funcionalitat serα la mateixa que executar
- tasksel -s en la lφnia de comandaments i actualment implica la
- descαrrega d'uns 37M de fitxers. En cavat s'us mostrarα el n·mero de
- paquets per a instal╖lar i quants kilobytes necessitareu descarregar.
-
- Dels 8300 paquets disponibles en Debian, nomΘs una petita part s≤n
- coberts per tasques ofertades pel instal╖lador de tasques. Per a
- veure informaci≤ de mΘs paquets, useu `apt-cache search
- <cercar_cadena>' per als ofertats per cercar_cadena (mireu la pαgina
- del manual apt-cache(8)) o executeu `dselect' tal i com es descriu tot
- seguit.
-
-
- 8.14. Selecci≤ avanτada de paquets amb `dselect'
- ------------------------------------------------
-
- Si seleccioneu la selecci≤ de paquets "avanτada", passareu al programa
- `dselect'. Abans d'executar `dselect' es requereix llegir el Tutorial
- de dselect (dselect-beginner.ca.html). `dselect' us permetrα
- seleccionar els _paquets_ que instal╖lareu al vostre sistema. Quan
- executeu `dselect' teniu que ser super-usuari (root).
-
-
- 8.15. Preguntes durant la instal╖laci≤ del programari
- -----------------------------------------------------
-
- Cadascun dels paquets que seleccioneu amb el `tasksel' i / o `dselect'
- seran desempaquetats i llavors instal╖lats segons un ordre pels
- programes `apt-get' i `dpkg'. Si un programa en particular necessita
- mΘs informaci≤ de l'usuari, aquest us ho preguntarα en l'eixida durant
- el procΘs, mostrant qualsevol dels errors de la instal╖laci≤ (fins i
- tot podria demanar-vos la confirmaci≤ d'errors, el qual us pevindrα de
- la instal╖laci≤ d'un paquet).
-
-
- 8.16. Accedint
- --------------
-
- DesprΘs d'haber instal╖lat els paquets, s'us mostrarα l'indicatiu
- login. Entreu usant el nom i la contrasenya personals que vαreu
- seleccionar. El vostre sistema estarα llest per a usar.
-
- Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentaci≤ que estigui
- instal╖lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant. Actualment hi
- han diversos sistemes per a documentar-se, que treballen en integrar
- els diferents tipus de documentaci≤. Hi han dos punts de partida.
-
- La documentaci≤ que acompanya als programes s'instal╖larα en
- `/usr/share/doc/', en un subrirectori anomenat com el programa en
- qⁿesti≤. Per exemple, la APT User's Guide que Θs una guia de com usar
- `apt' per a instal╖lar d'altres programes en el vostre sistema, estarα
- localitzada en `/usr/share/doc/apt/guide.html/index.html'.
-
- A mΘs, de en les carpetes especials de la jerarquia en
- `/usr/share/doc/'. Els Linux HOWTO (COM ES FA) s≤n instal╖lats en
- format .gz, en `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/' i
- `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/'. El
- `/usr/share/doc/HTML/index.html' contΘ un index navegable de la
- documentaci≤ instal╖lada per `dhelp'.
-
- Un mΦtode fαcil de veure aquests documents Θs `cd /usr/share/doc/' i
- escriure `lynx' seguit per un espai i un punt (el punt correspon al
- directori actual).
-
- TambΘ podeu escriure `info (comandament)' o `man (comandament)' per a
- veure la documentaci≤ de molts dels comandaments disponibles des de
- l'indicatiu. L'escriure un comandament seguit de `help' us mostrarα
- un petit resum sobre l'us del comandament. Si el resultat d'un
- comandament mostra la informaci≤ resultant fora de la pantalla,
- escriviu `| more' desprΘs del comadament per a indicar que els
- resultats facin una pausa abans de passar de llarg la part superior de
- la pantalla. Per a veure una completa llista de tots els comandaments
- disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i
- premeu dues vegades la tecla tab.
-
- Per a una introducci≤ mΘs completa a Debian i GNU/Linux, mireu
- `/usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html'.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 9. Primeres passes i des d'on comenτar
- --------------------------------------
-
-
- 9.1. Si sou nous en Unix
- ------------------------
-
- Si sou nous en Unix, probablement haurφeu de sortir i comprar alguns
- llibres per llegir-los. Les Unix FAQ
- (ftp://rtfm.mit.edu/pub/usenet/news.answers/unix-faq/faq/) contenen
- algunes referΦncies sobre llibres i grups de notφcies Usenet que us
- poden ajudar. TambΘ podeu fer una ullada a les User-Friendly Unix FAQ
- (http://www.camelcity.com/~noel/usenet/cuuf-FAQ.htm).
-
- Linux Θs una implementaci≤ d'Unix. La documentaci≤ del projecte
- Linux(LDP) (http://www.tldp.org/) recull alguns COM ES FA (HOW TO) i
- llibres en lφnia relacionats amb Linux. La major part d'aquests
- documents es poden instal╖lar localment; tot instal╖lant el paquet
- `doc-linux-html' (versions HTML) o el paquet `doc-linux-text'
- (versions ASCII), aleshores mireu a `/usr/share/doc/HOWTO'. Les
- versions internacionals dels COM ES FA de (LPD) tambΘ es troben
- disponibles com a paquets de Debian.
-
- La informaci≤ especφfica sobre Debian la podeu trobar a sota.
-
-
- 9.2. Sortint del sistema
- ------------------------
-
- Per a sortir d'un sistema Linux no haureu de reiniciar amb
- l'interruptor del reset (el qual estarα situat en la part frontal o
- posterior del vostre ordinador) o apagar l'ordinador. Es pot sortir
- de Linux d'una manera controlada, d'altra manera es poden perdre els
- fitxers i malmetre els discs. Podeu premer la combinaci≤ de tecles
- Ctrl-Alt-Del . Si cap de les dues combinacions de tecles no us
- funciona tambΘ podeu entrar com a root i escriure `shutdown -h now',
- `reboot' o `halt' si es que preferiu escriure els comandaments.
-
-
- 9.3. Orientant-vos per Debian.
- ------------------------------
-
- Debian Θs una mica diferent d'altres distribucions. Incl·s si esteu
- familiaritzats amb d'altres distribucions Linux, hi ha coses que
- haurφeu de saber sobre Debian per tal d'ajudar-vos a mantenir el
- vostre sistema en bon estat i net. Aquest capφtol contΘ material per
- tal d'ajudar-vos amb l'orientaci≤; no intenta ser un manual sobre com
- utilitzar Debian, sin≤ una breu ullada a all≥ mΘs utilitzat del
- sistema.
-
- 9.3.1. Sistema de paquets de Debian
- -----------------------------------
-
- El concepte mΘs important que heu de compendre Θs el sistema
- d'empaquetament de Debian. Essencialment, la major part del vostre
- sistema s'ha de considerar sota el control del sistema de paquets.
- Aquest inclou:
-
- * `/usr' (excloδnt `/usr/local')
-
- * `/var' (Podeu fer `/var/local' per estar mΘs segurs)
-
- * `/bin'
-
- * `/sbin'
-
- * `/lib'
-
- Per exemple, si reemplaceu `/usr/bin/perl', aquest funcionarα, per≥ si
- desprΘs actualitzeu el vostre paquet `perl', l'arxiu que hi poseu serα
- reemplaτat. Els experts ho poden evitar posant els paquets en
- "hold"(mantenir) a `dselect'.
-
- Un dels millors mΦtodes d'instal╖laci≤ Θs apt. Podeu usar-lo des de
- dselect o usar la versi≤ de la lφnia de comandaments (info apt-get).
- Noteu que apt tambΘ us deixarα combinar entre main, contrib i non-free
- per a que podeu esportar paquets restringits aixφ com versions
- estαndards.
-
- 9.3.2. Aplicaci≤ per a la gesti≤ de versions
- --------------------------------------------
-
- Les versions alternatives de les aplicacions s≤n gestionades per
- alternatives d'actualitzaci≤. Si manteniu les versions de m·ltiples
- de les vostres aplicacions, llegiu-vos la pαgina del manual
- update-alternatives.
-
- 9.3.3. Gestor de tasques cron
- -----------------------------
-
- Qualsevol quina siga la tasca que pertoqui al sistema d'administraci≤
- haurα d'estar en `/etc', donat que s≤n fitxers de configuraci≤. Si
- teniu una tasca cron com a root diαria, setmanal o nocturna podeu
- posar-la en `/etc/cron.{daily,weekly,monthly}'. Aquestes seran
- inbocades des del `/etc/crontab' i executades per ordre alfabΦtic, de
- manera serial.
-
- D'altra banda, si teniu una tasca cron (a) que necessita executar-se
- com a un usuari en especial o (b) que necessita executar-se una hora
- en especial o freqⁿΦncia establerta, podeu usar el `/etc/crontab', o,
- encara millor, el `/etc/cron.d/whatever'. Aquests fitxers en
- particular tambΘ tenen un camp extra que us permetrα especificar
- l'usuari sota el que la tasca cron serα executada.
-
- En qualsevol cas, editeu els fitxers i cron se n'adonarα
- automαticament. No tindreu cap necessitat d'executar cap comandament
- especial. Per a mΘs informaci≤ mireu cron(8), crontab(5) i
- `/usr/share/doc/cron/README.Debian'.
-
-
- 9.4. Reactivaci≤ del DOS i de Windows
- -------------------------------------
-
- Quan hagueu instal╖lat el sistema base i escrit el _registre mestre
- d'arrencada (MBR)_, podreu arrencar Linux, per≥ segurament res mΘs.
- Aix≥ dependrα del quΦ hagueu escollit durant la instal╖laci≤. Aquest
- capφtol descriurα com podeu reactivar el vostre αntic sistema per a
- que pogueu arrencar amb el vostre DOS o Windows un altre cop.
-
- `El LILO' Θs un gestor d'arrencada amb el que tambΘ podeu arrencar
- d'altres sistemes operatius a mΘs del Linux, per a obeir a d'altres
- convencions del PC. El gestor d'arrencada es configura amb el fitxer
- `/etc/lilo.conf'. On se vulga que editeu aquest fitxer desprΘs haureu
- d'executar `lilo'. La ra≤ Θs que els canvis nomΘs es produiran quan
- vosaltres crideu al programa.
-
- Les parts importants del fitxer `lilo.conf' s≤n les lφnies que
- contenen les paraules clau `image' i `other', aixφ com les lφnies
- posteriors. Aquestes es poden utilitzar per descriure un sistema que
- es pugui arrencar des del `LILO'. Podent ser un sistema que pot
- incloure un nucli (`image'), una partici≤ arrel, uns parαmetres
- addicionals del nucli, etc. aixφ com la configuraci≤ per a poder
- arrencar un altre sistema operatiu no Linux (`other'). Aquestes
- paraules clau es poden utilitzar mΘs d'una vegada. L'ordre d'aquests
- sistemes en el fitxer de configuraci≤ Θs important perquΦ aquest
- determinarα amb quin sistema s'arrecarα automαticament desprΘs, per
- exemple, un temps d'espera (`timeout') suposant que el `LILO' no
- s'aturi prement la "tecla de maj·scules".
-
- DesprΘs de la recent instal╖laci≤ de Debian, el sistema actual estarα
- configurat per a ser arrencat amb el `LILO'. Si voleu arrencar amb un
- altre nucli de Linux, haureu d'editar el fitxer de configuraci≤
- `/etc/lilo.conf' per a afegir les segⁿents lφnies:
-
- image=/boot/vmlinuz.new
- label=new
- append="mcd=0x320,11"
- read-only
-
- Per a fer una configuraci≤ bαsica s≤n necessαries les dues primeres
- lφnies. Si voleu saber mΘs sobre d'altres opcions, si us plau mireu
- la documentaci≤ del `LILO'. La podreu trobar a
- `/usr/share/doc/lilo/'. El fitxer que haurφeu de llegir Θs el
- `Manual.txt'. Per a comenτar rαpidament a introduir-vos dins del m≤n
- d'arrencar un sistema, podeu mirar les pαgines man del `LILO'
- lilo.conf(5) per a obtenir una visi≤ general de les paraules clau de
- la configuraci≤ i lilo(8) per a una descripci≤ de la instal╖laci≤ de
- noves configuracions a dins el sector d'arrencada.
-
- TambΘ hi ha d'altres carregadors d'arrencada disponibles en Debian
- GNU/Linux, com ara GRUB (al paquet `grub'), CHOS (al paquet `chos' ),
- Extended-IPL (al paquet `extipl'), loadlin (al paquet `loadlin') etc.
-
-
- 9.5. Lectures i informaci≤ addicional
- -------------------------------------
-
- Si necessiteu informaci≤ sobre un programa en especial, primer heu de
- probar amb `man <programa>' o amb `info <programa>'.
-
- TambΘ hi ha molta documentaci≤ ·til a `/usr/share/doc'. En concret, a
- `/usr/share/doc/HOWTO' i a `/usr/share/doc/FAQ' que contenen molta
- informaci≤ interessant. Per a reportar informes d'errors, mireu
- `/usr/share/doc/debian/bug*'. Per a llegir a sobre de les
- caracterφstiques especials dels programes de Debian, mireu en
- `/usr/share/doc/(package name)/README.Debian'.
-
- El lloc web de Debian (http://www.debian.org/) contΘ una quantitat
- enorme de documentaci≤ sobre Debian. En particular, mireu les Debian
- FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/) i els arxius de les llistes de
- correu Debian (http://lists.debian.org/). La comunitat Debian estα
- autosuportada; per subscriure-us a una o mΘs llistes de correu Debian,
- mireu la pαgina de subscripci≤ a les llistes de correu
- (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe).
-
-
- 9.6. Compilaci≤ d'un nou nucli
- ------------------------------
-
- PerquΦ alg· voldria compilar un nou nucli? Sovint no Θs necessari si
- el nucli amb el quΦ fem servir Debian funciona amb la majoria de les
- configuracions. Tanmateix, podria ser ·til compilar-lo per les
- segⁿents raons:
-
- * Tractar necessitats especials del maquinari o conflictes amb els
- nuclis pre-subministrats.
-
- * Tractar el maquinari o les opcions no incloses en el nucli, com
- ara APM o SMP.
-
- * Els sabors compact i idepci no proveeixen de so. Encara que el
- nucli vanilla en tingui, aquest podria no funcionar per d'altres
- motius.
-
- * Per a optimitzar el nucli eliminant els controladors in·tils i
- per a accelerar la velocitat d'arrencada.
-
- * Utilitzar les opcions del nucli que no estaven suportades pel
- nucli predeterminat (com ara els tallafocs de xarxes).
-
- * Per a c≤rrer un nucli actualitzat o de desenvolupament.
-
- * Per a impressionar als vostres amics, provant coses noves.
-
- 9.6.1. Gestionar la imatge del nucli
- ------------------------------------
-
- No heu de tenir por de compilar el nucli. ╔s divertit i ben profit≤s.
-
- Per a compilar un nucli a l'estil Debian, necessitareu alguns paquets:
- `kernel-package', `kernel-source -2.2.20' (la versi≤ mΘs recent del
- moment d'escriptura d'aquest document), `fakeroot' i alguns d'altres
- que segurament ja deuen d'estar instal╖lats (mireu a
- `/usr/share/doc/kernel-package/README.gz' per tal de completar la
- llista).
-
- Aquest mΦtode us crearα un .deb des de les vostres fonts del nucli, i,
- si teniu m≥duls no estαndards feu-ne un .deb sincronitzat depenent
- d'ells. Aquest Θs el millor mΦtode per a gestionar imatges del nucli;
- `/boot' contindrα el nucli antic, el System.map i la bitαcola "config"
- de la configuraci≤ activa de la compilaci≤.
-
- No _heu_ de compilar el vostre nucli necessαriament a "l'estil
- Debian"; per≥ creiem que utilitzar el sistema d'empaquetament per
- utilitzar el vostre nucli Θs en realitat segur i fαcil. De fet, podeu
- obtenir les fonts apropiades pel vostre nucli des de Linux en comptes
- de `les fonts del nucli(kernel-source) -2.2.20', i igualment emprar el
- mΦtode de compilaci≤ del `kernel-package'. Encara que s'usa el nucli
- 2.2.20 per a instal╖lar Woody, hi han nuclis 2.4 mΘs recents com a
- imatges del nucli (kernel-images).
-
- Trobareu la documentaci≤ completa per utilitzar el `kernel-source' a
- `/usr/share/doc/kernel-package'. Aquesta secci≤ contΘ un breu manual.
-
- D'ara a endavant, assumirem que les fonts del vostre nucli es troben a
- `/usr/local/src' i que la vostra versi≤ del nucli Θs 2.2.20. Com a
- root, haureu de crear un directori sota `/usr/local/src' i canviar el
- propietari del directori pel vostre compte d'usuaris normal, no root.
- Amb el vostre compte normal no root, canvieu al directori a on volgueu
- desempaquetar les fonts del nucli (`cd /usr/local/src'), extreieu les
- fonts del nucli (`tar xIf /usr/src/kernel-source-2.2.20.tar.bz2'),
- canvieu-vos al directori (`cd kernel-source-2.2.20/'). Ara ja podeu
- configurar el vostre nucli. Executeu `make xconfig' si teniu
- instal╖lat el X11, configurat i funcionant, sin≤ feu `make menuconfig'
- (necessitareu tindre instal╖lat `ncurses-dev'). Preneu-vos una estona
- per llegir l'ajuda en lφnia i per escollir amb cura. Quan dubteu,
- sempre Θs millor incloure el dispositiu controlador (el programari que
- gestiona els perifΦrics, com ara les targetes Ethernet, les
- controladores SCSI, ... etc) encara que no n'esteu segur de quin Θs.
- Tingueu cura: d'altres opcions, no relacionades amb un maquinari
- especφfic, podrien quedar com a valors predeterminats sin≤ les
- enteneu. No us oblideu de seleccionar "Kernel module loader (Suport
- carregador de m≥duls del nucli)" a "Enable Loadable module support
- (Habilitar suport per a m≤duls carregables)" ( per defecte). Sin≤
- estα inclos, la vostra instal╖laci≤ Debian podria experimentar
- problemes.
-
- Netegeu l'arbre font i reinicieu els parαmetres del paquet
- `kernel-package'. Per a fer-ho, feu `make-kpkg clean'.
-
- Ara, compileu el nucli: `fakeroot make-kpkg --revision=custom.1.0
- kernel_image'. El nombre de la versi≤ "1.0" es podrα canviar desprΘs;
- aquest Θs sols un nombre de versi≤ que us guiarα per a construir el
- vostre nucli. Tanmateix, podreu posar una altra paraula al lloc de
- "custom" (p.e., el nom de l'ordinador central "host name"). La
- compilaci≤ del nucli pot trigar una estona, depenent de la potΦncia de
- la vostra mαquina.
-
- Si precisseu de suport PCMCIA, necessitareu instal╖lar el paquet
- `pcmcia-source'. Desempaqueteu l'arxiu tar comprimit amb gzip com a
- root al directori `/usr/src' (Θs important que els m≥duls es trobin on
- s'espera que es trobaran, Θs a dir, a `/usr/src/modules'). Aleshores,
- com a root, feu `make-kpkg modules_image'.
-
- Un cop s'ha completat la compilaci≤, podeu instal╖lar tant el vostre
- nucli personalitzat com algun paquet. Com a root, feu `dpkg -i
- ../kernel-image -2.2.20-<subarquitectura>_custom.1.0_i386.deb'. La
- part <subarquitectura> Θs una subarquitectura opcional, com ara
- "i586", que depΘn de les opcions del nucli que hagueu definit. `dpkg
- -i kernel-image...' instal╖larα el nucli, a mΘs d'altres atractius
- fitxers de suport. Per exemple, el s'instal╖laran correctament el
- `System.map' (·til per a depurar els problemes del nucli) i el
- `/boot/config-2.2.20', contenint les vostres opcions de configuraci≤
- actuals. El vostre nou paquet `kernel-image -2.2.20' tambΘ serα
- bastant ·til per a utilitzar automαticament la vostra plataforma
- d'arrencada per executar l'actualitzaci≤ durant l'arrencada,
- permetent-vos arrencar sense tornar a executar el gestor d'arrencada.
- Si heu creat un paquet de m≥duls, p.e. si teniu PCMCIA tambΘ
- necessitareu tindre instal╖lat aquest paquet.
-
- ╔s hora de reiniciar el sistema: llegiu atentament cada advertΦncia
- que aparegui desprΘs que el pas anterior s'hagi produ∩t, aleshores feu
- `shutdown -r now'.
-
- Per a mΘs informaci≤ del `kernel-package', llegiu-vos atentament la
- documentaci≤ en `/usr/share/doc/kernel-package'.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 10. Informaci≤ tΘcnica sobre els disquests d'arrencada
- ------------------------------------------------------
-
-
- 10.1. Codi font
- ---------------
-
- El paquet `boot-floppies' contΘ tot el codi font i documentaci≤ dels
- disquets d'instal╖laci≤.
-
-
- 10.2. El disquet de rescat
- --------------------------
-
- El disquet de rescat tΘ un sistema de fitxers Ext2 (o FAT, depenent de
- la vostra arquitectura) i haurφeu de poder-hi accedir muntant els
- discs amb Ext2 o FAT. El nucli Linux Θs el fitxer `linux.bin'. El
- fitxer `root.bin' Θs una imatge del sistema de fitxers comprimida amb
- `gzip' a 1.44 MB amb un sistema de fitxers Minix o Ext2 i que serα
- carregat en el disc RAM i usat com a sistema de fitxers arrel.
-
-
- 10.3. Reemplaτant el nucli del disquet de rescat
- ------------------------------------------------
-
- Si trobeu necessari reemplaτar el nucli del disquet de rescat, haureu
- de configurar-lo amb les segⁿents caracterφstiques, no com a m≥duls:
-
- * Suport disc RAM -RAM disk support- (`CONFIG_BLK_DEV_RAM')
-
- * Suport disc RAM inicial (initrd) -Initial RAM disk (initrd)
- support- (`CONFIG_BLK_DEV_INITRD')
-
- * Suport del nucli per a binaris ELF -Kernel support for ELF
- binaries- (`CONFIG_BINFMT_ELF')
-
- * Suport dispositiu en bucle ( LOOP devices) -Loop device support-
- (`CONFIG_BLK_DEV_LOOP')
-
- * Sistemes de fitxers FAT, Minix i Ext2 (algunes arquitectures no
- necessitaran sistemes de fitxers FAT i/o Minix --- mireu el codi)
- Per a Intel x86 el suport del sistema de fitxers Minix no Θs
- requerit, per≥ si el de MSDOS i ext2.
-
- * Filtre de connexions -Socket filtering- per a DHCP
- (`CONFIG_FILTER')
-
- * Connector de paquets -Packet socket-, tambΘ per a DHCP
- (`CONFIG_PACKET')
-
- * Endolls de domini Unix -Unix domain sockets- per al sistema de
- bitαcola (log) --- aquest es proveeix amb el sabor vainilla
- (`CONFIG_UNIX')
-
- Assegureu-vos de que el nucli que teniu pensat usar _NO_ porta l'opci≤
- `CONFIG_DEVFS', donat que aquesta no Θs compatible amb l'instal╖lador.
-
- Descarregar un joc de disquets d'arrencada: els discs root, rescue i
- de controladors (drivers). Heu de saber que bf2.4, idepci i compact
- usen nuclis variants. Un motiu per a usar el joc ide o compact, per
- exemple, seria que sols tenen 1 o 2 discs de controladors i
- probablement el vostre nucli ja contΘ tots els controladors que hagueu
- de manester contru∩ts en el seu interior. Hi ha un inconvenient i Θs
- que aix≥ requereix d'una configuraci≤ manual extra a menys que us
- hagueu contru∩t un nucli amb el mateix nom del sabor (mireu make-kpkg
- en el `kernel-package'). Podreu veure alguns missatges d'error
- referents als m≥duls.
-
- Per a compilar un nucli personalitzat, es recomana que configureu el
- nucli de forma pareguda al que voleu reemplaτar. Haurieu de usar el
- paquet kernel-source que es va usar per a construir el nucli i copiar
- el fitxer .config des del disquet de rescat (mireu mΘs endavant).
-
- Munteu la imatge del disquet de rescat, amb quelcom semblant al
- segⁿent:
-
- mount -t auto -o loop rescue.bin /mnt
-
- Assumint que useu `/mnt' com a punt de muntatje, copieu el vostre
- nucli personalitzat a `/mnt/linux.bin'. Seguidament executeu l'script
- `rdev.sh' el qual es troba en `/mnt', el qual assumirα que trobarα el
- nucli tal i com s'ha descrit.
-
- Per a fer-ho completament, tambΘ voldreu fer gzip al System.map i al
- .config del vostre nucli personalitzat donant-vos un `sys_map.gz' i un
- `config.gz' i desprΘs situar-los en `/mnt'.
-
- Ara podreu `desmuntar' la vostra imatge de disc i crear els disquets.
- Probablement voldreu ``Instal╖lar nucli i els m≥duls dels
- controladors'' usant els disquets que acabeu de construir amb el nucli
- personalitzat instal╖lat en el disc dur. Pel que tindre un disc de
- controladors resultarα avantatj≤s.
-
- Si esteu usant un joc de discs amb un sabor del nucli, necessitareu
- entrar en la `tty2' prement les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i
- prement _Enter_ per a aconseguir un indicatiu. Ecriviu `ls
- /target/lib/modules' per a veure a on posa els vostres m≥duls del disc
- de controladors (driver). Llabors feu `uname -r' per a averiguar a on
- tindrien que estar. Llabors podreu fer el segⁿent.
-
- mv /target/lib/modules/* /target/lib/modules/`uname -r`
-
- Ara podreu eixir de la shell i retornar a la `tty1'. Si no procediu
- correctament amb l'anterior passa, llavors el ``Configurar els m≥duls
- dels controladors dels dispositius'' no trobarα cap m≥dul el qual no
- seria desitjable.
-
- TambΘ necessitareu reemplaτar el fitxer `modules.tgz' del disquet dels
- controladors. Aquest simplement contΘ un fitxer tar comprimit amb
- `gzip' de `/lib/modules/<versi≤-nucli>'; feu-ho des del sistema de
- fitxers arrel per a que tots els directoris tambΘ estiguin en el
- fitxer tar.
-
-
- 10.4. Precarregar m≥duls existents
- ----------------------------------
-
- Si necessiteu un controlador essencial per a poder accedir al disc dur
- o a una intal╖laci≤ des d'un dispositiu font, podeu usar m≥duls
- existents en comptes de tindre que recompilar-vos el vostre propi
- nucli. Podeu precarregar m≥duls de controladors des d'un disquet
- abans de muntar la partici≤ arrel. Per a preparar aquest disquet,
- necessitareu:
-
- * Una altra mαquina executant Linux, una disquetera i les utilitats
- usuals
-
- * Com a alternativa, una mαquina Win32, usant les utilitats usuals
- del Windows a mΘs del `tar' i `gzip' de GNU (o `Winzip')
-
- * Un disquet verge formatejat
-
- * Un llαpis i paper
-
- Tot seguit teniu les passes per a crear un disc de precαrrega,
- assumint que esteu en una mαquina Linux i que desprΘs penseu usar el
- sabor bf2.4:
-
- * Munteu el vostre CD-ROM de Debian en `/cdrom'
-
- * Creeu un directori temporal, entreu-hi (`cd /tmp; mkdir work; cd
- work')
-
- * Extreieu el nucli i els m≥duls per al sabor que usareu en la
- instal╖laci≤ amb...
-
- su
- tar -zxvf /cdrom/debian/dists/woody/main/disks-i386/current/bf2.4/drivers.tgz
- tar -zxvf modules.tgz
- less lib/modules/2.4.18-bf2.4/modules.dep
-
- * Llegiu el fitxer `modules.dep', localitzeu els m≥duls que esteu
- cercant i anoteu les seves dependΦncies. Anoteu l'ordre en que
- cada m≥dul depen de l'altra. Feu el mateix amb cada dependΦncia,
- a menys que tingueu una llista de m≥duls que poden carregar-se
- sense dependΦncies.
-
- * Copieu tots els m≥duls requerits a una localitzaci≤ separada.
-
- * Formatejeu el vostre disquet, creeu-hi un sistema de fitxers
- msdos (`mformat a:').
-
- * Creeu-hi un directori anomenat `boot' i copieu tots els m≥duls
- requerits en aquest directori.
-
- * Ara ja podeu usar aquest disc per a precarregar els m≥duls. No
- perdeu les vostres notes, podrieu necessitar-les mΘs tard per a
- carregar-los en l'ordre correcte.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 11. ApΦndix
- -----------
-
-
- 11.1. Informaci≤ addicional
- ---------------------------
-
- 11.1.1. Informaci≤ addicional
- -----------------------------
-
- Una font general d'informaci≤ de Linux Θs el Projecte de documentaci≤
- de Linux (LDP) (http://www.tldp.org/). Allφ trobareu els COM ES FA i
- punters cap a d'altres informacions forτa importants sobre les parts
- d'un sistema GNU/Linux.
-
-
- 11.2. Obtenci≤ de Debian GNU/Linux
- ----------------------------------
-
- 11.2.1. Joc de CD Oficials de Debian GNU/Linux
- ----------------------------------------------
-
- Si voleu comprar un joc de CD per a instal╖lar el sistema Debian
- GNU/Linux des del CD-ROM haurφeu de fer una ullada a la Pαgina de
- prove∩dors de CD (http://www.debian.org/CD/vendors/). Allφ
- aconseguireu una llista d'adreces on es ven Debian GNU/Linux en
- CD-ROM. La llista s'organitza per pa∩sos per tal de que no tingueu
- problemes per a trobar un prove∩dor proper a vosaltres.
-
- 11.2.2. RΦpliques de Debian
- ---------------------------
-
- Si viviu fora dels EUA i voleu descarregar paquets Debian, tambΘ podeu
- utilitzar una de les diverses rΦpliques que es troben fora dels EUA.
- Una llista de pa∩sos i de les rΦpliques es pot trobar al Lloc web dels
- servidors FTP Debian (http://www.debian.org/distrib/ftplist).
-
- 11.2.3. Descripci≤ de la instal╖laci≤ del sistema de fitxers
- ------------------------------------------------------------
-
- Aquesta secci≤ contΘ una llista que recull els fitxers que podeu
- trobar al directori `disks-i386'. Els fitxers que necessitareu baixar
- dependran de l'opci≤ d'arrencada de la instal╖laci≤ i el mitjα
- d'instal╖laci≤ del sistema operatiu que hagueu escollit.
-
- La majoria dels fitxers s≤n imatges dels disquets; Θs a dir, un ·nic
- fitxer que es pot escriure al disc per a crear els disquets
- necessaris. Aquestes imatges, ≥bviament, depenen de la mida de la
- informaci≤ dels disquets. Per exemple, 1.44 MB Θs la quantitat normal
- de dades corresponent als disquets de 3.5 polzades. 1.2MB Θs la
- quantitat de dades que normalment correspon als disquets de 5.25
- polzades, per tant utilitzeu aquesta imatge si teniu aquest tipus de
- disquetera. Les imatges pels disquests de 1.44MB es poden trobar al
- directori `images-1.44'. Les imatges pels disquets de 1.2MB es poden
- trobar al directori `images-1.20'. Les imatges pels discs de 2.88MB,
- que s'utilitzen generalment per a arrencar des del CD-ROM i similars,
- es troben al directori `images-2.88'.
-
- Si utilitzeu un navedador des d'un ordinador en xarxa per a llegir
- aquest document, podeu recuperar els fitxers seleccionant els seus
- noms al vostre navegador. Depenent del vostre navegador podeu
- necessitar fer alguna acci≤ especial per a baixar directament el
- fitxer, en mode de binari raw. Per exemple, amb Nescape necessiteu
- apretar la tecla de maj·scules quan feu un clic sobre l'URL per a
- rebre el fitxer. Els fitxers poden ser baixats des de les URL
- d'aquest document, que s≤n dins el directori del servidor de www
- `.../current
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main/disks-i386/current/)'
- o els podeu recuperar via ftp des de
- ftp://ftp.debian.org/debian/dists/woody/main/disks-i386/current/.
- TambΘ podeu utilitzar el directori corresponent d'una de les rΦpliques
- de Debian (http://www.debian.org/distrib/ftplist).
-
- 11.2.3.1. Fitxers per a l'arrencada inicial del sistema
- -------------------------------------------------------
-
- _imatges del disquet de rescat:_
- .../current/images-1.20/rescue.bin (../../images-1.20/rescue.bin)
- .../current/images-1.20/safe/rescue.bin
- (../../images-1.20/safe/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/rescue.bin (../../images-1.44/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/rescue.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/compact/rescue.bin
- (../../images-1.44/compact/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/idepci/rescue.bin
- (../../images-1.44/idepci/rescue.bin)
- .../current/images-1.44/safe/rescue.bin
- (../../images-1.44/safe/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/rescue.bin (../../images-2.88/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/bf2.4/rescue.bin
- (../../images-2.88/bf2.4/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/compact/rescue.bin
- (../../images-2.88/compact/rescue.bin)
- .../current/images-2.88/idepci/rescue.bin
- (../../images-2.88/idepci/rescue.bin)
- Aquestes s≤n les imatges del disc "Rescue Floppy". El disquet de
- rescat s'utilitza per a la instal╖laci≤ inicial i per a
- emergΦncies, com ara quan el vostre sistema no arrenca per
- qualsevol motiu. Per tant, Θs recomanable que escriviu la imatge
- del disc al disquet incl·s sin≤ utilitzeu disquets per a la
- instal╖laci≤.
-
- _Imatge arrel (Root image(s)):_
- .../current/images-1.20/root.bin (../../images-1.20/root.bin)
- .../current/images-1.44/root.bin (../../images-1.44/root.bin)
- .../current/images-1.44/compact/root.bin
- (../../images-1.44/compact/root.bin)
- .../current/images-1.44/idepci/root.bin
- (../../images-1.44/idepci/root.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/root.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/root.bin)
- Aquest fitxer contΘ una imatge d'un sistema de fitxers temporal
- que es carregarα a la mem≥ria quan arranqueu des del disquet de
- rescat (floppy disc). Aquest s'utilitza per a instal╖lacions des
- del disc dur i des de disquets.
-
- _Carregador d'arrencada de Linux des del MS-DOS:_
- .../current/dosutils/loadlin.exe (../../dosutils/loadlin.exe)
- Necessitareu aquest carregador d'arrencada si instal╖leu des
- d'una partici≤ MS-DOS o des d'un CD-ROM. Mireu en Secci≤ 5.4.1,
- `Arrencant des d'una partici≤ DOS'.
-
- _Instal╖lador en fitxer per a lots MS-DOS:_
- .../current/install.bat (../../install.bat)
- .../current/bf2.4/install.bat (../../bf2.4/install.bat)
- .../current/compact/install.bat (../../compact/install.bat)
- .../current/idepci/install.bat (../../idepci/install.bat)
- Fitxer per a lots MS-DOS per a iniciar la instal╖laci≤ des de
- MS-DOS. Aquest fitxer per a lots s'utilitza per a instal╖lacions
- des del disc dur o des del CD-ROM. Mireu en Secci≤ 5.4.1,
- `Arrencant des d'una partici≤ DOS'.
-
- _imatges d'arrencada TFTP_
- .../current/bf2.4/tftpboot.img (../../bf2.4/tftpboot.img)
- .../current/compact/tftpboot.img (../../compact/tftpboot.img)
- .../current/idepci/tftpboot.img (../../idepci/tftpboot.img)
- Imatges d'arrencada utilitzades per a arrencar en xarxa, mireu
- Secci≤ 4.5, `Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa
- TFTP'. Generalment, contenen el nucli Linux i el sistema de
- fitxers arrel `root.bin'.
-
- 11.2.3.2. Fitxers del nucli Linux
- ---------------------------------
-
- Aquesta Θs la imatge del nucli Linux utilitzada per a instal╖lacions
- des del disc dur. No la necessitareu si esteu instal╖lant des de
- disquets.
-
- .../current/linux.bin (../../linux.bin)
- .../current/bf2.4/linux.bin (../../bf2.4/linux.bin)
- .../current/compact/linux.bin (../../compact/linux.bin)
- .../current/idepci/linux.bin (../../idepci/linux.bin)
- Linux kernel files.
-
- 11.2.3.3. Fitxers dels controladors
- -----------------------------------
-
- Aquests fitxers contenen els m≥duls del nucli, o controladors, per a
- tots els tipus de maquinari que no s≤n necessaris per a l'arrencada.
- Aconseguir els controladors que voleu Θs un procΘs amb dues passes:
- primer identifiqueu un arxiu dels controladors que voleu utilitzar i
- aleshores seleccioneu el controlador en particular que voleu.
-
- Els disquets amb l'arxiu de controladors no s'usen fins desprΘs que el
- disc dur hagi estat particionat i el nucli estigui correctament
- instal╖lat. Si heu de manaster d'algun controlador en particular per
- a l'arrencada inicial de la vostra subarquitectura o per accedir al
- disc dur, escolliu un nucli amb els controladors necessaris compilats
- i subministreu-li els parαmetres d'arrencada correctes. Si us plau
- mireu en Secci≤ 4.2.2, `Escollint el joc d'instal╖laci≤ correcte' i en
- Secci≤ 5.1, `Arguments dels parαmetres d'arrencada'.
-
- Recordeu que el vostre fitxer de controladors ha de ser conseqⁿent amb
- la vostra elecci≤ inicial del nucli.
-
- _Imatges dels disquets de controladors (drivers)_
- .../current/images-1.20/driver-1.bin (../../images-1.20/driver-1.bin)
- .../current/images-1.20/driver-2.bin (../../images-1.20/driver-2.bin)
- .../current/images-1.20/driver-3.bin (../../images-1.20/driver-3.bin)
- .../current/images-1.20/driver-4.bin (../../images-1.20/driver-4.bin)
- .../current/images-1.20/driver-5.bin (../../images-1.20/driver-5.bin)
- .../current/images-1.20/safe/driver-1.bin
- (../../images-1.20/safe/driver-1.bin)
- .../current/images-1.20/safe/driver-2.bin
- (../../images-1.20/safe/driver-2.bin)
- .../current/images-1.20/safe/driver-3.bin
- (../../images-1.20/safe/driver-3.bin)
- .../current/images-1.20/safe/driver-4.bin
- (../../images-1.20/safe/driver-4.bin)
- .../current/images-1.20/safe/driver-5.bin
- (../../images-1.20/safe/driver-5.bin)
- .../current/images-1.44/driver-1.bin (../../images-1.44/driver-1.bin)
- .../current/images-1.44/driver-2.bin (../../images-1.44/driver-2.bin)
- .../current/images-1.44/driver-3.bin (../../images-1.44/driver-3.bin)
- .../current/images-1.44/driver-4.bin (../../images-1.44/driver-4.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/driver-1.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/driver-1.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/driver-2.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/driver-2.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/driver-3.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/driver-3.bin)
- .../current/images-1.44/bf2.4/driver-4.bin
- (../../images-1.44/bf2.4/driver-4.bin)
- .../current/images-1.44/compact/driver-1.bin
- (../../images-1.44/compact/driver-1.bin)
- .../current/images-1.44/compact/driver-2.bin
- (../../images-1.44/compact/driver-2.bin)
- .../current/images-1.44/idepci/driver-1.bin
- (../../images-1.44/idepci/driver-1.bin)
- .../current/images-1.44/safe/driver-1.bin
- (../../images-1.44/safe/driver-1.bin)
- .../current/images-1.44/safe/driver-2.bin
- (../../images-1.44/safe/driver-2.bin)
- .../current/images-1.44/safe/driver-3.bin
- (../../images-1.44/safe/driver-3.bin)
- .../current/images-1.44/safe/driver-4.bin
- (../../images-1.44/safe/driver-4.bin)
- Aquestes s≤n les imatges de disc dels disquets de controladors.
-
- _Arxiu dels disquets de controladors (drivers)_
- .../current/drivers.tgz (../../drivers.tgz)
- .../current/bf2.4/drivers.tgz (../../bf2.4/drivers.tgz)
- .../current/compact/drivers.tgz (../../compact/drivers.tgz)
- .../current/idepci/drivers.tgz (../../idepci/drivers.tgz)
- Sin≤ esteu limitats als disquets, escolliu un d'aquests fitxers.
-
- 11.2.3.4. Fitxers d'instal╖laci≤ del sistema base de Debian
- -----------------------------------------------------------
-
- Aquests s≤n els fitxers necessaris sols per a ordinadors amb una
- connexi≤ de xarxa o amb aquest maquinari de xarxa no suportat.
- Aquests fitxers contenen els programes necessaris per a un sistema
- operatiu GNU/Linux bαsic. Sovint el contingut d'aquests fitxers pot
- obtindres automαticament mitjanτant l'instal╖lador a travΘs d'una
- connexi≤ a la xarxa funcional.
-
- _Imatges del sistema base:_
- .../base-images-current/images-1.2/base-1.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-1.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-2.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-2.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-3.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-3.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-4.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-4.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-5.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-5.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-6.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-6.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-7.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-7.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-8.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-8.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-9.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-9.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-10.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-10.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-11.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-11.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-12.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-12.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-13.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-13.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-14.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-14.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-15.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-15.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-16.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-16.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-17.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-17.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-18.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-18.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-19.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-19.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-20.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-20.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-21.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-21.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-22.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-22.bin)
- .../base-images-current/images-1.2/base-23.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.2/base-23.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-1.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-1.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-2.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-2.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-3.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-3.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-4.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-4.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-5.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-5.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-6.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-6.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-7.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-7.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-8.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-8.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-9.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-9.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-10.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-10.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-11.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-11.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-12.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-12.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-13.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-13.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-14.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-14.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-15.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-15.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-16.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-16.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-17.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-17.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-18.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-18.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-19.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-19.bin)
- .../base-images-current/images-1.44/base-20.bin
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/images-1.44/base-20.bin)
- Aquestes s≤n les imatges de disquet del sistema base.
-
- _"Tarball" de l'arxiu del sistema base_
- .../base-images-current/basedebs.tar
- (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
- /disks-i386/base-images-current/basedebs.tar)
- Sin≤ esteu limitats als disquets, escolliu aquest fitxer.
-
- 11.2.3.5. Utilitats
- -------------------
-
- http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main/
- disks-i386/current/dosutils/rawrite2.exe
- Aquesta Θs una utilitat DOS per a escriure una imatge del de disc
- a un disquet. No podeu copiar les imatges al disquet, haureu
- d'utilitzar aquesta utilitat per a escriure-les en format binari.
-
-
- 11.3. Dispositius Linux
- -----------------------
-
- A Linux teniu diversos fitxers especials sota el directori `/dev'.
- Aquests fitxers s'anomenen fitxers de dispositiu. Al m≤n Unix l'accΘs
- al maquinari Θs diferent. Aquφ teniu un fitxer especial que en
- realitat executa un controlador que al seu torn accedeix al maquinari.
- El fitxer de dispositiu Θs una interfφcie cap al veritable component
- del sistema. Els fitxers sota `/dev' tambΘ funcionen de forma
- diferent als fitxers normals. Tot seguit hi ha la llista dels fitxers
- de dispositiu mΘs importants.
-
- fd0 Primera disquetera
- fd1 Segona disquetera
-
- hda Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)
- hdb Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)
- hdc Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)
- hdd Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)
- hda1 Primera partici≤ al primer disc dur IDE
- hdd15 Quinzena partici≤ al quart disc dur IDE
-
- sda Disc dur SCSI d'ID SCSI mΘs baix (p.e. 0)
- sdb Disc dur SCSI amb l'ID SCSI segⁿent a l'anterior (p.e. 1)
- sdc Disc dur SCSI amb l'ID SCSI segⁿent a l'anterior (p.e. 2)
- sda1 Primera partici≤ al primer disc dur SCSI
- sdd10 DΦcima partici≤ del quart disc dur SCSI
-
- sr0 CD-ROM SCSI amb l'ID SCSI mΘs baix
- sr1 CD-ROM SCSI amb els segⁿent ID SCSI
-
- ttyS0 Port de serie 0, COM1 sota MS-DOS
- ttyS1 Port de serie 1, COM2 sota MS-DOS
- psaux PS/2 dispositiu de ratolφ
- gpmdata Pseudo dispositiu, retransmissor de dades des del dimoni GPM (ratolφ)
-
- cdrom Enllaτ simb≥lic al controlador del CD-ROM
- mouse Enllaτ simb≥lic al fitxer controlador del ratolφ
-
- null Tot el que es dirigeix a aquest controlador desapareix
- zero Aquest controlador dona una sortida on es poden llegir zeros sense parar
-
- 11.3.1. Configuraci≤ del vostre ratolφ
- --------------------------------------
-
- El ratolφ pot usar-se tant en la consola (amb gpm) com en l'escriptori
- de finestres X. Es poden usar els dos fent-los compatibles si s'usa
- el repetidor gpm per a permetre que la senyal fluexi cap al servidor X
- tal i com s'exposa:
-
- mouse => /dev/psaux => gpm => /dev/gpmdata -> /dev/mouse => X
- /dev/ttyS0 (repetidor) (enllaτ tou)
- /dev/ttyS1
-
- Establir el protocol del repetidor en estat cru (en `/etc/gpm.conf')
- configurant en X el protocol original del ratolφ en
- `/etc/X11/XF86Config' o `/etc/X11/XF86Config-4'.
-
- Aquest mΦtode d'usar gpm apropant-lo a X tΘ alguns avantatges quan el
- ratolφ Θs desendollat inesperadament. Simplement reinicieu grm amb
-
- user@debian:# /etc/init.d/gpm restart
-
- el qual reconnectarα el ratolφ al programari sense reiniciar X.
-
- Si gpm Θs deshabilitat o no instal╖lat per algun motiu, assegureu-vos
- d'establir que X llegeixi directament des del dispoditiu del ratolφ
- (p.e. /dev/psaux). Per a detalls, referir-se al 3-Button Mouse
- mini-Howto en `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/3-Button-Mouse.gz', a
- `man gpm', la `/usr/share/doc/gpm/FAQ.gz' i al README.mouse
- (http://www.xfree86.org/current/mouse.html).
-
-
- 11.4. Espai en disc necessari segons les tasques
- ------------------------------------------------
-
- La instal╖laci≤ base de woody en l'ordinador de l'autor ha requerit de
- 117MB. La mida de tots els paquets descarregats era de 38MB; pel que
- llabors es fan necessaris 278MB d'espai per a instal╖lar la base i
- tots els paquets estαndards.
-
- La segⁿent taula ens llista les mides reportades segons aptitude (que
- per cert Θs un un programa molt bonic) des de les tasques llistades en
- tasksel. El sistema usat per a cada figura ja tenia tots els paquets
- estαndards instal╖lats. Tingueu en compte que algunes tasques es
- solapen entre elles, pel que la grandαria total per a dues tasques
- juntes pot ser menor que la suma total dels n·meros que us donem aquφ.
-
- Tasca Instal╖lar Descarregar Espai necessari
- Mida (MB) Mida (MB) Instal╖lat (MB)
-
- Entorn d'escriptori 345 118 463
- El X window system 78 36 114
- Jocs 49 14 63
- Debian Jr. 340 124 464
- Sistema de connexi≤ (dialup) 28 8 36
- Sistema portαtil 3 1 4
- Aplicacions cientφfiques 110 30 140
-
- C i C++ 32 15 47
- Python 103 30 133
- Tcl/Tk 37 11 48
- fortran 10 4 14
-
- Servidor de fitxers 1 - 1
- Servidor de correu 4 3 7
- Servidor de notφcies en usenet 6 2 8
- Servidor d'impressi≤ 48 18 66
- Servidor convencional unix 55 19 74
- Servidor web 4 1 5
-
- Entorn TeX/LaTeX 171 64 235
-
- Entorn xinΦs simplificat 80 29 109
- Entorn xinΦs tradicional 166 68 234
- Entorn cirφl╖lic 29 13 42
- Entorn francΦs 60 18 78
- Entorn alemany 31 9 40
- Entorn japonΦs 110 53 163
- Entorn coreα 178 72 250
- Entorn polonΦs 58 27 85
- Entorn rus 12 6 18
- Entorn castellα 15 4 19
-
-
- 11.5. Efectes de Verbose i Quiet
- --------------------------------
-
- Aquests s≤n els efectes de l'argument d'arrencada `verbose' per a
- woody:
-
- * Per a LiveCD, permetre la selecci≤ de medis d'instal╖laci≤
- alternatius
-
- * Al muntar els volums, sempre pregunta pel punt de muntatge
-
- * Adverteix en quin grau els nuclis no suporten nous sistemes de
- fitxers
-
- * Adverteix quin nucli pre-2.4.1 no suporta ReiserFS 3.6
-
- * Confirma la ruta dels fitxers d'instal╖laci≤, encara que sols en
- trobi una
-
- Aquests s≤n els efectes de l'argument d'arrencada `quiet' per a woody:
-
- * Suprimeix la confirmaci≤ abans de escriure el carregador aboot
-
- * Suprimeix la confirmaci≤ abans de sobreescriure el registre
- mestre d'arrencada
-
- * Suprimeix la "Informaci≤ important sobre el MBR instal╖lat"
-
- * No invita a instal╖lar m≥duls adicionals des de un disquet
-
- * No menciona que s390 no suporta reinicis
-
- * Suprimeix la confirmaci≤ de que la interfφcie detectada Θs PCMCIA
-
- * Suprimeix el missatge sobre la configuraci≤ satisfact≥ria de DHCP
-
- * Suprimeix el missatge llarg sobre Lilo i el suport de discs grans
-
- * Suprimeix el missatge llarg sobre PALO i el suport de discs grans
-
- * Suprimeix la nota de la etiqueta de disc SGI de Dvhtool
-
- * No informa de quant espai en disc utilitza ReiserFS
-
- * No explica quΦ Θs Apple_Bootstrap
-
- * Monta la primera partici≤ inicialitzada en `/' sense preguntar
-
- * No ofereix la possibilitat de escanejar per a blocs defectuossos
-
- * No pregunta abans de inicialitzar com XFS, ext2/3, ReiserFS o
- intercanvi
-
- * Evita intentar convencer-vos de que una partici≤ d'intercanvi Θs
- bona
-
- * No dona lleτons abans de reinicialitzar el sistema
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- 12. Administratiu
- -----------------
-
-
- 12.1. Sobre aquest document
- ---------------------------
-
- Aquest document estα escrit en SGML, utilitzant el "DebianDoc" DTD.
- La producci≤ dels formats s'han generat amb programes des del paquet
- `debiandoc-sgml'.
-
- Per tal de mantenir l'ordre en l'actualitzaci≤ d'aquest document,
- utilitzem algunes de les caracterφstiques del SGML, com ara les
- entitats i les seccions marcades. Aquestes tenen un paper relacionat
- amb les variables i els condicionants en els llenguatges de
- programaci≤. El codi SGML d'aquest document contΘ la informaci≤ per a
- les diferents arquitectures --- les seccions marcades s≤n utilitzades
- per a separar certs trossos del text com a especφfics d'una
- arquitectura.
-
-
- 12.2. Contribucions a aquest document
- -------------------------------------
-
- Si teniu problemes o suggerΦncies respecte a aquest document,
- probablement els haurφeu d'enviar com un informe d'error del paquet
- `boot-floppies'. Mireu el paquet `bug' o el `reportbug' o llegiu la
- documentaci≤ en lφnia al Sistema de seguiment d'errors (BTS)
- (http://bugs.debian.org/). Seria convenient que examinΦssiu els
- errors detectats als disquets d'arrencada
- (http://bugs.debian.org/boot-floppies) per tal de comprovar que no
- s'hagi informat ja del vostre problema. Si Θs aixφ, podeu enviar una
- altre corroboraci≤ mΘs o informaci≤ d'ajuda a <XXXX@bugs.debian.org>,
- on <XXXX> serα el nombre de l'error del que ja s'ha informat.
-
- Millor encara, aconseguiu una c≥pia de les fonts SGML d'aquest
- document i creeu pedaτos per a aquest. Les fonts SGML es poden trobar
- al paquet `boot-floppies'; intenteu trobar la revisi≤ mΘs nova a la
- distribuci≤ unstable (ftp://ftp.debian.org/debian/dists/unstable/).
- TambΘ podeu anar a les fonts des de la Web del CVS
- (http://cvs.debian.org/boot-floppies/); per a trobar les instruccions
- sobre com aconseguir les fonts via CVS, mireu el README-CVS
- (http://cvs.debian.org/cgi-bin/viewcvs.cgi/~checkout~/boot-floppies/README-CVS?tag=HEAD%26content-type=text/plain)
- de les fonts.
-
- Si us plau _no_ contacteu directament amb els autors d'aquest
- document. TambΘ hi ha una llista de discussi≤ per al `boot-floppies',
- que inclou discussions sobre aquest manual. La llista de correu Θs
- <debian-boot@lists.debian.org>. Les instruccions per a subscriure-us
- a aquesta llista les podeu trobar a la pαgina de subscripci≤ a les
- llistes de correu Debian
- (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe); tambΘ es pot trobar
- una c≥pia navegable en lφnia de l' arxiu de les llistes de correu
- Debian (http://lists.debian.org/).
-
-
- 12.3. Principals contribucions
- ------------------------------
-
- Molts, molts usuaris de Debian i desenvolupadors han contribu∩t a
- aquest document. En particular cal remarcar a Michael Schmitz (suport
- m68k), Frank Neumann (autor original de les Instruccions per a la
- instal.laci≤ de Debian en els Amiga
- (http://www.informatik.uni-oldenburg.de/~amigo/debian_inst.html)),
- Arto Astala, Eric Delaunay/Ben Collins (informaci≤ SPARC), Tapio
- Lehtonen i StΘphane Bortzmeyer per nombroses edicions i texts.
-
- Vα resultar extremαdament ·til el text i la informaci≤ que vαren
- trobar al HOWTO per a arrencar des de la xarxa de Jim Mintha (sense
- URL disponible), la Debian FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/), la
- Linux/m68k FAQ (http://www.linux-m68k.org/faq/faq.html), la Linux for
- SPARC Processors FAQ (http://www.ultralinux.org/faq.html), la
- Linux/Alpha FAQ (http://linux.iol.unh.edu/linux/alpha/faq/), entre
- d'altres. S'ha de reconΦixer als mantenidors per la seva lliure
- disponibilitat i a les riques fonts d'informaci≤.
-
-
- 12.4. Reconeixement de les marques registrades
- ----------------------------------------------
-
- Totes les marques registrades s≤n propietat dels seus respectius
- propietaris.
-
-
- -------------------------------------------------------------------------------
-
-
- Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
-
- Bruce Perens
- Sven Rudolph
- Igor Grobman
- James Treacy
- Adam Di Carlo
-
- versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002
-
-